Pensar a treure’s la vida, planificar-ho, amenaçar de fer-ho o fins i tot intentar-ho és el que es considera conducta suïcida. Provocar-se la mort ha passat pel cap d’entre un 16 i un 18% dels nens i nenes preadolescents que van participar en un estudi fet per investigadores del grup de recerca en Nutrició i Salut Mental (Nutrisam), del Departament de Psicologia de la Universitat Rovira i Virgili, que tenia per objectiu avaluar amb quina freqüència es produïa aquesta situació i quins són els principals factors que la desencadenen.

Per fer-ho, les investigadores van incloure al seu treball 720 nens i 794 nenes que estudiaven a 13 centres de Reus —públics i concertats— a qui van fer un seguiment durant tres períodes evolutius entre els 10 i els 13 anys. A l’inici de l’estudi, els alumnes van respondre una sèrie de tests psicològics que van servir per detectar qui presentava simptomatologia emocional relacionada amb la depressió, l’ansietat i el trastorn obsessiu compulsiu (TOC). Això va permetre establir un grup de risc de problemes emocionals i un grup control, diagnosticar aquests trastorns amb criteris internacionalment estandarditzats i fer el seguiment dels nois i noies per veure com evolucionava la ideació suïcida durant tota l’etapa que va durar la recerca.

Un 12,2% de preadolescents presenten risc de suïcidi

Les xifres van ser força estables. Durant el primer període un 16% de l’alumnat va afirmar que havia tingut la idea del suïcidi al cap, dels quals un 33% la mantenien un any més tard. Tant en el segon període com en el tercer, les idees de suïcidi les van manifestar el 18% dels estudiants enquestats. Pel que fa al risc de suïcidi, que es va determinar amb entrevistes individuals, el van presentar el 12,2% d’escolars d’una edat mitjana d’11 anys. Malgrat que no hi havia diferències entre sexes, la gravetat de la conducta suïcida va ser més alta en els nois.

La situació socioeconòmica de la família pot afectar

Les investigadores també van observar quins eren els factors predictors d’aquest plantejament i van trobar respostes diferents en funció del gènere. “En els nens són els símptomes depressius previs els que acaben determinant la ideació suïcida posterior”, explica Núria Voltas, una de les investigadores de l’estudi. En el cas de les nenes, en canvi, es combinen símptomes d’ansietat, de TOC i també hi influeix la situació socioeconòmica de la família.

Els resultats d’aquesta recerca, publicada a la revista científica Archives of Suicide Research, permeten conèixer els factors que poden desencadenar idees de suïcidi en aquest grup d’edat. “Això ens pot ajudar a tenir aquest aspecte més controlat i poder fer prevenció entre els preadolescents, que estan en una època de gran vulnerabilitat”, conclou la investigadora.