Un estudi realitzat per dues metgesses forenses i una psicòloga ha evidenciat que no existeix un perfil psicopatològic específic en els agressors de violència de gènere, i no ha trobat cap associació entre la presència d'una malaltia mental i el tipus de delicte. L'estudi conclou que si es fessin informes sobre el risc de violència dels acusats, es podrien prendre millors mesures cautelars per evitar nous delictes.

L’estudi 'Violència masclista i malaltia mental, repercussió en el tractament penal i la seva execució' ha estat realitzat per les metgesses forenses Aina Estarellas i Belén Gallo, de l’Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya (IMLCFC), i Ana Milena, psicòloga i epidemiòloga, i s'ha presentat aquest dimecres al Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE).

La investigació plantejava inicialment la definició de perfils psicopatològics de persones denunciades per delictes de violència masclista i, amb aquest objectiu, ha analitzat la relació d’aquest perfil amb el tractament penal i la seva execució durant el període 2008-2015 en el partits judicials de Tarragona, El Vendrell i Valls. Així, es va dissenyar un programa per avaluar retrospectivament els expedients judicials i les valoracions medicoforenses de 187 homes denunciats per delictes de violència masclista.

Malgrat la inexistència d’un perfil específic d’aquest tipus d’agressor, els diagnòstics més freqüents de la població analitzada han estat, en primer lloc, el consum de drogues, amb un 32,5%; seguit dels trastorns derivats del consum d’alcohol, amb un 30%, i els trastorns de l’estat de l’ànim, amb un 26%. “En general solen ser persones que gestionen malament la ira, que tenen dificultats per expressar els seus sentiments i gestionar els conflictes”, assegura Estarellas, que també és la directora de l’IMLCFC.

En els casos de violència de gènere, els metges forenses poden realitzar un informe pericial per ajudar els jutges i magistrats a decidir amb més seguretat el tractament penal dels agressors, les mesures de protecció a les víctimes i la prevenció de les conductes violentes.

L’estudi conclou que l’aplicació generalitzada dels informes de predicció de risc de violència de gènere aportarien més dades sobre símptomes i antecedents psicopatològics i, per tant, una millora en la valoració medicolegal i jurídica i en la presa de mesures cautelars, com ara la protecció de les víctimes o ordres d’allunyament, entre d’altres, per evitar nous delictes. Aquests informes només es van fer en un 6% dels casos de la mostra analitzada.