La regidora de Comerç de Valls aposta per una estratègia conjunta amb el sector per dinamitzar el comerç local i perquè Valls torni a ser una ciutat per a passejar
Coincidint amb la campanya comercial de Nadal, conversem amb la regidora de Comerç de l’Ajuntament de Valls, Rocío Martínez, que comparteix amb l’InfoCamp alguns dels projectes i iniciatives que van orientades a la dinamització del comerç de proximitat. L’ampliació de campanyes com “El Barri en Flor”, la dinamització dels locals buits del Centre Històric i la nova marca “Valls com comerç” són algunes de les accions previstes per al 2026, que l’Ajuntament vol fer de bracet amb els comerciants i els nous emprenedors.
J.C.: Com està anant la campanya de Nadal “Compra a Valls, rasca i guanya”?
R.M.: La campanya la vam iniciar l’any passat, com una prova, perquè aquí a Valls no s’havia fet. Com que va tenir bona acceptació, vam decidir enguany tornar-la a fer millorant algunes coses, gràcies a les aportacions tant dels establiments com de la pròpia gent. És una campanya divertida i una altra forma de dinamitzar el comerç perquè dones moltes opcions perquè puguin tocar premis a moltíssima més gent.
La participació del comerç vallenc ha estat semblant a la del primer any?
Si, més o menys com la de l’any passat. En total, hi han participat una vuitantena de botigues. La campanya de captació de comerços es va promoure via correu electrònic davant de la impossibilitat de trucar-los “un per un”. Ens consta que alguns s’han quedat fora de la campanya perquè anaven tan enfeinats en el dia a dia, que quan es van voler apuntar, ja era massa tard. Si no fos per això, hi hauria molts més comerços que hi participarien i crec que l’any vinent s’hi sumaran.
Valls ha estrenat enguany una nova marca comercial: “Valls som comerç”. Era necessària per guanyar més visibilitat?
Nosaltres, com a Regidoria de Comerç, no teníem marca. Fins ara hi havia la marca de la Unió de Botiguers de Valls “Comerç de Valls”, que representa els comerços adherits a aquesta entitat, o la pròpia imatge de la Cambra de Comerç, que també té el seu logo. La nova marca, a més de ser la imatge de la regidoria, vol ser un paraigües on incloure-hi tot el que impliqui el comerç de Valls o tot allò que tingui un impacte sobre el teixit comercial. I amb aquesta marca, el que també volem aconseguir és la conscienciació entre la població i que la gent vegi que té un producte de qualitat a casa abans d’anar-lo a buscar a fora. I d’aquesta manera, fer créixer aquest sentit d’orgull i d’autoestima que ens fa falta cap al nostre comerç.
“Amb aquesta marca, volem aconseguir que la gent vegi que té un producte de qualitat a casa, abans d’anar-lo a buscar a fora”
Imatge de la presentació de la campanya de Nadal “Compra a Valls, rasca i guanya” (Aj. de Valls)
Quina valoració en fa dels 1.000 tiquets d’una hora d’aparcament gratuït que l’Ajuntament va repartir el setembre?
Molt positiva. Aquesta iniciativa es va fer per compensar als comerços afectats per les obres perquè molts cotxes no poden aparcar al davant mateix; un costum que hauríem de canviar perquè la gent està acostumada a anar fins a la porta dels establiments (somriu…). En qualsevol cas, a les botigues els suposa una dificultat a l’hora de rebre els clients i, aleshores, vam pensar en incentivar l’ús de l’aparcament del Pati, que està ben il·luminat, condicionat i net, i que es troba molt aprop d’aquests carrers i al mig del Centre Històric, on més dificultat hi ha per aparcar. Per aquest motiu, vam fer aquesta prova per afavorir els clients de la Unió de Botiguers, ja que també s’hi va implicar.
Quines iniciatives hi ha previstes el 2026 per dinamitzant el comerç de proximitat?
La nostra intenció és mantenir les iniciatives i campanyes que hem fet aquest any perquè veig que funcionen i agraden. El que farem és, gràcies al Pla de Barris, ampliar i millorar aquestes campanyes. Per exemple, la campanya d”El Barri en Flor” té molt de potencial i no ens hem de quedar només en guarnir façanes i aparadors, sinó que ha de buscar una dinamització més gran de la ciutat i dels carrers. L’art pot ser de moltes maneres -visual, artístic, musical- i es pot fer en moltes zones. El fet que la campanya tingui un mes i mig de durada ens permet fer actuacions molt diferents i en diversos punts. Jo penso que el tema de la dinamització l’hem de fer tots, el comerç l’hem de fer entre tots i la gent s’hi ha d’implicar. Ja anem afegint nous públics; tenim les escoles que fa temps que hi participen o aquest any vam incorporar el batxillerat d’arts plàstiques de l’Institut Narcís Oller. Al final, el que busca “El Barri en Flor” és dinamitzar i embellir racons de la ciutat, molt centrats en el Centre Històric, perquè és la zona que més ho necessita. I per la resta d’iniciatives, les seguirem fent.
“La campanya “El Barri en Flor” té molt de potencial i no ens hem de quedar només en guarnir façanes i aparadors, sinó que ha de buscar una dinamització més gran de la ciutat”
I la campanya de Nadal?
La continuarem fent però ja veurem si l’avancem en un altre moment– a l’octubre o al novembre-. Si el comerç ens ho demana, no importa quan, la qüestió és que tothom en surti beneficiat.
Es preveu incorporar alguna novetat?
Una de les coses que m’agradaria fer aquest any vinent seria poder aconseguir que els propietaris ens cedissin locals buits per fer dinamització. Fins ara, hem aconseguit la decoració dels aparadors i vidres dels locals buits, que tenia una finalitat més visual, però ens agradaria intervenir en l’interior dels locals.
“Una de les coses que m’agradaria fer l’any vinent seria aconseguir que els propietaris ens cedissin locals buits per fer dinamització”
Valls participa en el pla pilot de la Generalitat per revitalitzar les botigues locals. A Valls com s’aplicarà aquesta subvenció?
Aquesta subvenció és molt finalista i va molt focalitzada en un ajut per a locals buits amb dificultats urbanístiques amb l’objectiu de poder-los tornar a omplir. En el nostre cas, ens centrem en un àmbit molt concret, que serà l’eix que inclou la plaça del Blat, carrer de la Cort i voltants fins El Pati. En concret, s’ha de fer un pla d’usos d’aquest àmbit que determini quin tipus de negocis volem que hi hagi, identificar els locals buits que tenim i fer una diagnosi de quines dificultats urbanístiques presenten aquests locals a l’hora de poder implementar un emprenedor nou. D’emprenedors n’hi ha, però se’n van a altres zones de Valls. Al Centre Històric hi ha diverses casuístiques que hi influeixen: els preus elevats, les inversions que es necessiten fer ja que acostumen a estar situats en edificis vells, el canvi d’ús dels locals que es fan servir de magatzem o les antigues cases que tenien a sota mateix la botiga i que caldria canviar l’entrada o la sortida.
Com es troba el relleu generacional dels comerços més històrics?
El relleu familiar costa molt perquè els fills es volen dedicar a altres coses i potser no estan disposats a tenir aquesta implicació. I pel que fa al relleu generacional, hi ha hagut algun cas d’èxit, com a la pastisseria Santacana, on ha vingut una emprenedora jove amb moltes ganes. El relleu també es veu afectat per la manca de locals que comentàvem abans. Hi ha emprenedors que primer havien anat al Centre Històric per obrir en algun local perquè era la seva prioritat. Però pel tema dels preus o per la inversió que calia fer, van decidir anar a alguna altra zona. També hem de pensar que el comerç que hi havia fa 20, 30 o 50 anys no és el mateix que el d’ara perquè la societat i les necessitats canvien i potser, els negocis hauran de ser de serveis. I si aconseguim que en aquesta zona hi hagin nous habitatges o es rehabilitin edificis antics, serà bo pel comerç. Si ve gent a viure, crea necessitats a la zona, com el comerç d’alimentació, i si n’hi ha un, en crida un altre.
Pel que fa al Pla de Barris presentat a la Generalitat, l’Ajuntament va incloure una proposta per dinamitzar el comerç del Centre Històric. En què consisteix?
La nostra proposta és donar continuïtat i ampliar les activitats que estem realitzant i fer dinamització dels locals buits. I si ens l’atorguen, també seria molt important poder ampliar les subvencions actuals -de 10.000 euros- que es destinen al lloguer i millora dels locals per a emprenedors o noves botigues o serveis que vulguin obrir.
Per moltes iniciatives que faci la Regidoria de Comerç per dinamitzar la vida comercial del Centre Històric, hi ha costums que costen de canviar. Em refereixo a que molts comerços tanquen els dissabtes a la tarda perquè molta gent se’n va a Reus o a Les Gavarres a comprar. Què es podria fer per canviar aquesta dinàmica?
Hem adquirit uns hàbits que costen de canviar. Aquí hi intervenen diversos factors. Una de les coses més importants que hauríem de treballar és que Valls torni a ser una ciutat per a passejar. El Centre Històric, on antigament hi havia més concentració de comerç de passeig, s’ha convertit en un centre cultural. És a dir, quan hi ha molta activitat social o cultural, la gent baixa perquè té aquest atractiu, però quan no hi ha aquesta activitat no li troba atractiu per baixar. Al comerç l’impacten moltes coses, no tans sols la dinamització de l’activitat comercial. Per exemple, l’impacta com estiguin els carrers, la il·luminació, la neteja, el mobiliari, etc… Per part de l’Ajuntament, quan acabin les obres, caldria fer un treball perquè el centre sigui més bonic i, alhora, motivar els establiments perquè millorin la seva imatge.
“Una de les coses més importants que hauríem de treballar és que Valls torni a ser una ciutat per a passejar”
I els comerciants què poden fer?
Els comerciants, poc a poc, haurien d’aprofitar els fluxos de gent que hi ha quan s’organitzen activitats per obrir aquells dies o adaptar els horaris. Els propis comerços podrien acollir tallers o activitats i fer promocions els dies d’activitat. I si anem fent coses en diferents àmbits, la gent també vindrà més. Però això ho hem de fer “entre tots”. El comerç ha de ser proactiu, no reactiu, i obert a canvis. Ens hem de pujar a aquest tren dels canvis i ens hem d’anar acostumant als canvis més ràpids.
“El comerç ha de ser proactiu, no reactiu, i obert a canvis”
