L’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, ha inaugurat aquest dijous, 5 de febrer, el refugi climàtic del pati de l’escola Marià Fortuny, el primer dels quatre construïts amb el projecte de renaturalització de la ciutat, RENATUReus. L’acte, durant el qual ha tingut lloc un espectacle infantil i un berenar per a la canalla, ha comptat amb la participació de la comunitat educativa del centre, que ja es va implicar en el procés de redacció del projecte.
Les actuacions de naturalització dels patis de les escoles han permès adaptar-los al context climàtic d’augment de temperatures generant zones d’estada confortables a partir de solucions basades en la natura. A més de millorar el confort per a usos escolars, aquests espais naturalitzats es plantegen també per ser espais accessibles a tota la ciutadania en horari no escolar urbans.
Els quatre refugis suposen la primera fase del Pla de Refugis Climàtics de Reus. El contracte es va adjudicar a M. I. J Grusa SA amb un pressupost de 1.027.643,31euros (IVA inclòs).
Els quatre refugis tenen com a denominador comú la intervenció a partir de solucions basades en la natura: increment del verd, substitució de paviments durs i impermeables per paviments tous i drenants, integració d’elements d’aigua, generació d’espais d’ombra, i creació de punts d’estada confortables i ergonòmics.
El refugi de l’escola Marià Fortuny
A l’escola Marià Fortuny s’han plantat 13 arbres i 1.733 plantes. S’ha actuat tant al pati d’entrada com a l’esplanada posterior. La superfície de patis és molt extensa i s’ha actuat en diverses zones. No obstant, les intervencions han quedat delimitades a alguns sectors amb l’objectiu de garantir espais d’estada confortables sense restringir possibles usos futurs de la resta de l’espai.
En la zona d’entrada, l’actuació s’ha basat a crear zones d’ombra mitjançant la plantació d’arbratge. Per a això s’ha retirat el formigó en tres zones i, en el seu lloc, s’hi han construït topografies fetes amb aportació de terres. Aquestes topografies acullen arbres i elements naturals com ara pedres i troncs que afavoreixin el joc espontani.
A l’esplanada posterior l‘actuació ha tingut una major dimensió, ja que s’ha actuat en dues zones de l’esplanada. D’una banda, al costat de la pista esportiva existent s’hi ha fet una plantació d’arbres que ofereixin ombra i generin zones d’estar.
D’altra banda, l’actuació principal ha estat en l’espai resultant entre l’edifici i les oliveres existents. La intervenció marca els seus propis límits mitjançant la disposició dels elements. Les topografies, els parterres, els jocs, els bancs i els elements lúdics s’han col·locat de manera concèntrica. Tots aquests components s’han disposat sota una pèrgola vegetada, generant una gran zona de reunió a l’ombra.
Les zones de joc i d’estar s’han construït amb materials naturals. Els paviments s’han realitzat amb acabats tous com el sauló, la sorra, la fusta triturada o l’escorça de pi. Les zones de joc s’han equipat amb elements d’equilibri, sorrals i elements naturals com a roques o fustes. També s’ha construït una nova font d’aigua.
