S’ha fet parlar Gaudí, a través de la intel·ligència artificial, en castellà, en l’espectacle de patinatge artístic «Trencadís. De la Naturalesa a la Llum», que es va dur a terme al Pavelló Olímpic de Reus el passat dissabte.
Així es marcava l’inici dels actes de l’Any Gaudí. El fet ja seria prou greu en qualsevol context, però encara ho és més quan parlem d’un personatge que no només és una figura universal de l’arquitectura, sinó també un símbol de dignitat lingüística i de compromís amb la identitat catalana.
Recordem qui va ser Gaudí, més enllà de l’arquitecte genial i irrepetible: un home que no es va doblegar mai a l’ús imposat del castellà, que es va mantenir fidel a la seva llengua fins a les últimes conseqüències. Parlar català no era per a ell un gest folklòric, sinó un acte de coherència, de resistència i de fidelitat al seu poble. Aquesta fermesa el va portar fins i tot a la presó, en una època en què defensar la llengua pròpia significava assumir riscos personals molt reals. Fer-lo parlar avui en castellà no és un simple error de guió: és una esmena a la totalitat del que ell va representar.
Per tant, els organismes que estaven darrere d’aquest esdeveniment —la Real Federación Española de Patinaje, però també l’Ajuntament de Reus, la Diputació de Tarragona i el Consell Superior d’Esports—, en comptes d’honorar-lo, l’han traït. No només deuen haver-lo fet regirar de valent a la tomba, sinó que, amb aquest gest, han atacat directament la identitat de tots els catalans. Perquè quan es manipula la veu d’un referent nacional i se’l fa expressar-se en una llengua que ell va refusar per principis, no estem davant d’una anècdota: estem davant d’un acte de substitució simbòlica, d’una forma subtil però molt efectiva de despossessió cultural.
Des de Reus —i després des de TV3 i La Xarxa+, les televisions encarregades de retransmetre l’acte—, en comptes d’oferir la imatge fidel de qui va ser realment Gaudí, a través de la IA no només se l’ha fet «ressuscitar», sinó que se n’ha capgirat la identitat. Se li ha canviat la veu, però també se li ha esborrat el compromís, se li ha desactivat el gest de resistència que tant el definia. I això, en el context actual de minorització del català, no és innocent: contribueix a normalitzar la idea que la llengua pròpia és prescindible, accessòria, substituïble, fins i tot quan es tracta dels nostres màxims referents.
És especialment greu que aquest menyspreu es produeixi en un any commemoratiu, en un any que hauria de servir per reivindicar Gaudí en tota la seva complexitat: com a creador universal, sí, però també com a home arrelat al seu país, a la seva cultura i a la seva llengua. Convertir-lo en un personatge que parla castellà, per defecte és un missatge devastador: ve a dir que, fins i tot quan celebrem els nostres genis, ho hem de fer renunciant a ser qui som.
Tot plegat constitueix un ultratge a Catalunya, una ofensa directa a la seva identitat col·lectiva i una nova envestida contra la llengua catalana. No és només una qüestió de respecte històric; és una qüestió de dignitat present. Perquè cada vegada que s’esborra el català d’un espai simbòlic, es fa un pas més cap a la seva marginació definitiva. I fer-ho amb Gaudí com a pretext és, senzillament, imperdonable.
