El Nàstic de Tarragona continuarà una temporada més a Primera Federació. Els grana han certificat la permanència després d’un final absolutament agònic a Alacant, en una tarda carregada de nervis, transistors i patiment fins a l’últim instant. Els de Pablo Alfaro no han estat capaços de fer completament els deures davant l’Hércules, però els resultats de Betis Deportivo i Tarazona han acabat confirmant una salvació que, durant molts minuts, ha semblat escapar-se de les mans.
La permanència posa punt final a una temporada decebedora, trista i marcada pel sofriment constant. El Nàstic salva la categoria, però ho fa després d’un curs molt per sota de les expectatives i arribant al límit absolut.
Inici amb personalitat
Conscients del que hi havia en joc, els grana han sortit seriosos, intensos i amb les idees clares. El Nàstic ha intentat assumir protagonisme des dels primers minuts, buscant la porteria de Carlos Abad i intentant trobar un gol que permetés afrontar el partit amb una mica més de tranquil·litat.
Els tarragonins han estat ben plantats sobre el terreny de joc, competint amb ordre i sense concedir excessius espais davant un Hércules que tampoc volia acomiadar la temporada amb una derrota davant la seva afició.
Tot i la tensió evident, el Nàstic ha deixat millors sensacions durant el primer temps, mostrant més intenció ofensiva i transmetent la necessitat competitiva que exigia el moment.
Drama absolut
Però a la represa tot ha canviat. L’Hércules ha fet un pas endavant i ha començat a portar el pes del partit davant un Nàstic cada vegada més nerviós i imprecís.
El cop ha arribat amb el gol de Fran Sol, que ha avançat el conjunt alacantí i ha instaurat el drama absolut entre els tarragonins. Por, ansietat i mirades constants cap a altres camps. Durant uns minuts, el Nàstic ha vist molt a prop el precipici.
Però quan més fosc semblava tot, ha aparegut Abdallah. El davanter grana ha signat un autèntic golàs per tornar l’esperança a un equip completament tocat emocionalment. L’empat ha estat una alenada d’aire per a un Nàstic que necessitava tornar a sentir que la salvació era possible.
A partir d’aquí, el partit s’ha convertit en un exercici de supervivència. Resistir, defensar i escoltar els transistors. Els minuts s’han fet eterns mentre Tarragona contenia la respiració pendent dels resultats del Betis Deportivo i el Tarazona.
I finalment, el desenllaç ha estat feliç. El Nàstic continuarà a Primera Federació després d’una jornada final carregada de sofriment i emoció. Els grana eviten el desastre esportiu, però la temporada deixa ferides profundes i moltes reflexions obligades de cara al futur.
Una afició fidel
De les coses negatives sempre se’n poden treure de positives; l’afició. Una vegada més, la parròquia grana ha donat una classe magistral de fidelitat i passió per uns colors. No només per omplir les grades del Nou Estadi en qualsevol situació, si no per haver envaït les grades del Rico Pérez quan l’abisme estava més a prop que mai.
