Les exigències dels propietaris, en el mercat de lloguer d’habitatge depassen la intimitat individual.
Benvinguts al càsting d’inquilins. Aquí les preguntes més interessants, en webs processionals fetes per immobiliàries i particulars, que demostren un cert grau d’intromissió.
Si el pis serà destinat per a una parella o amics. Si ets fumador dins o fora de casa. La nòmina, d’acord… d’acord, garanties, però vida laboral?, un document privat, al qual cal accedir mitjançant el Sepe, el Soc, o la signatura clau del ciutadà, em sembla improcedent per no dir il·legal. Què n’ha de fer vostè de la meva feina de fa deu o vint anys? Després està allò tan aleatori i basat en la ignorància del possible inquilí gairebé desesperat, de voler carregar-te l’IBI, la comunitat i la taxa d’escombraries, que en realitat van a compte del propietari d’un immoble, perquè són tributs a l’Ajuntament.
Crec que a aquest càsting de TBO, Rue del Percebe 13, li falten uns detalls. Com defineixes el teu gènere sexual? Quina postura t’agrada més per a fer l’amor? Ets vegà? Amb qui simpatitzes políticament?, platja o muntanya?, cotxe elèctric o de combustible? Això de les mascotes no ho esmento ara, ja he fet suficients al·legats en la premsa, senyoria.
Davant de la por de no cobrar, ja hi ha assegurances, però cal regular els drets dels inquilins també que, a última hora, són els que paguen i necessiten una vida estable i no a estar a la mercè d’un perfil bàsic on tot són avantatges en anuncis tipus: ‘Ideal per a professors’. ‘Només estudiants URV’. O això tan comú de contracte temporal d’octubre a juny i després al carrer.
Fi de càsting en el mercat lliure de les coses de primera necessitat.
