Aquesta setmana conversem amb l’alcalde de Roda de Berà, Pere Virgili. Després de deu anys a l’alcaldia, actualment governa amb majoria absoluta sota les sigles de Tria Roda de Berà. En la següent entrevista, l’alcalde ens parla de quines són les prioritats, les demandes i alguns dels projectes actuals del municipi del Baix Gaià.
J.C.: L’Ajuntament va aprovar un pressupost de 18,6 milions per aquest 2026. En què ho notarà el ciutadà?
P.V.: Esperem que ho noti en qualsevol dels serveis que prestem, des de la neteja viària, jardineria, manteniment de la via pública o la llar d’infants o qualsevol altre.
Quines inversions destacaria?
Les inversions, que corresponen al període 2026-27, superaran els 2 milions d’euros i podrien arribar als 3 milions si hi afegim les que que seran possibles gràcies a subvencions de la Generalitat o el Pla Impuls Dipta de la Diputació. Invertirem sobretot a la via pública amb actuacions repartides a tot el terme (canvi de fanals, millora de la xarxa d’aigua, millora de voreres o supressió de barreres arquitectòniques).
“Invertirem sobretot a la via pública, amb actuacions repartides a tot el terme”
L’alcalde de Roda de Berà, Pere Virgili, al seu despatx (J.Cartanyà)
La nova ordenança reguladora de la gestió dels residus municipals estableix diferents sistemes de recollida. Quins són?
Com a sistema de recollida domèstic, tenim el sistema lateral de contenidors a la via pública, fruit de l’adhesió al servei del Consell Comarcal del Tarragonès, que funciona raonablement bé, tot i que hauria de funcionar millor…. També tenim un sistema de recollida porta a porta d’andròmines i voluminosos davant de casa, d’avui per demà. A més, hi ha la deixalleria –oberta sis dies a la setmana-, que a partir del seu ús, seguim bonificant el rebut de la brossa de les persones que en fan més ús amb un passaport verd. Nosaltres no hem optat pel sistema “porta a porta” perquè som un municipi majoritàriament de segona residència –molta plurifamiliar- i amb una trama molt extensa que fa més complicat el porta a porta. Tampoc ens convens el sistema de contenidors amb clau perquè, vista l’experència que hi ha hagut en altres municipis, ens diuen que no funciona com s’esperaven. En definitiva, som llatins, no germànics ni nòrdics, i si jo trobo el contenidor de rebuig tancat perquè he llençat masses vegades brossa perquè no faig bé el reciclatge, sé que el deixaré a terra o en un contenidor incorrecte. A nosaltres, el que sí que ens queda per fer, és el recollida de poda porta a porta. Vam fer una prova pilot que ens va anar molt bé i ara hem d’ajustar de quina manera hem de repercutir la taxa justa.
Quin serà el futur de l’edifici històric Cal Guivernau, que va patir un esfondrament parcial el gener del 2025?
Encabir la biblioteca al casalot de Cal Guivernau era d’aquelles apostes, fins i tot, podríem dir personals. Era un projecte que ens ajudava a revitalitzar i a donar vida cultural al nucli antic. Però, malauradament, l’edifici es va ensorrar i només n’han quedat unes restes. En una reunió recent amb Patrimoni de la Generalitat, li vam plantejar el que volem fer en aquell espai i que ells ens marquin aquelles línies vermelles que no ens podem saltar. Nosaltres volem un espai que sigui visitable i que recordi el que era Cal Guivernau en els seus inicis i tot el que va ser durant tants anys. Posteriorment, volem fer una consulta ciutadana per determinar si volem que sigui un espai obert les 24 hores al dia o que sigui tancat i protegit i, a les nits, il·luminat; si ha de tenir un petit escenari per a actuacions de petit format o si hi ha d’haver-hi panells informatius, per exemple.
“Farem una consulta ciutadana per determinar com volem que sigui Cal Guivernau”
El casalot de Cal Guivernau va patir un ensorrament parcial el gener del 2026 (Aj. de Roda de Berà)
I la biblioteca?
Hem exposat a la Generalitat una proposta per ubicar una nova biblioteca en un solar de l’Ajuntament. Demanarem una subvenció per a la redacció de projectes.
Un cop enderrocat el solar que ocupava l’antiga cooperativa agrícola, es destinarà a una zona d’aparcament gratuït, oi?
De moment sí. Es farà l’adequació per a fer un aparcament gratuït regulat, que afavorirà el comerç i la mobilitat dels vehicles en aquest espai situat davant de l’Ajuntament. Es podrà deixar el vehicle durant una hora i mitja per a fer qualsevol gestió a la zona del nucli antic de Roda. Creiem que, com actuació provisional, funcionarà. Al mateix temps, tenim un pressupost per a fer un mural participatiu a la façana que ha quedat descoberta en un lateral d’aquest bloc perquè embelleixi la zona.
Aquest aparcament serà provisional?
Sí, aquest solar està prou aprop de l’Ajuntament perquè se’l reservi –a qui li toqui- per seguir ampliant, a llarg termini, les dependències municipals.
Vostè va demanar a la subdelegada del govern espanyol la necessitat de fer més permeable el pas de vianants de l’N-340, a la urbanització de La Barquera. Per què?
Sí, primer hi havia un projecte de l’Estat per fer-hi una passera elevada peatonal per sobre de la carretera i una altra opció anterior, que era un pas soterrrat. Al final, ni una ni l’altra. El nostre arquitecte municipal va fer un projecte bàsic per a fer un pas de vianants semaforitzat que uniria els termes de Roda i Creixell, però no ha acabat d’avançar mai. Nosaltres li vam tornar a posar el projecte sobre la taula a la subdelegada Elisabet Romero perquè l’N-340 és una via estatal. Jo crec que es podria fer perquè no necessita un gran pressupost. També hi hauria una altra possibilitat que estem estudiant, que passa perquè la promotora d’aquell sector urbanístic es fés càrrec d’aquest pas.
Com es troba el projecte del futur nou enllaç amb l’autopista AP-7 a Roda?
El projecte bàsic del nou enllaç es va entregar el passat mes d’octubre al Ministeri. Sembla ser que contemplen les propostes de millores que vam demanar, tal i com es desprén de la darrera reunió de treball que vam mantenir dijous amb el Ministeri i la Diputació. Un cop s’incorporin les modificacions s’haurà d’elaborar el projecte constructiu per tenir.lo a exposició pública durant aquest estiu.
Quines són aquestes millores?
Inicialment, el Ministeri plantejava fer la rotonda sobre l’actual pont passant per sobre de l’autopista AP-7. Però, d’aquesta manera, no podries creuar a peu sense jugar-te la pell. Nosaltres vam dir que no volíem la rotonda a l’entrada del poble, sinó al polígon, perquè, a més, ens ajudarà a donar més vida comercial i industrial al polígon. En aquesta última reunió de treball amb representants tècnics ens van explicar que la proposta planteja la construcció d’una gran rotonda a la carretera d’accés al nucli urbà, la TV-2041, just davant de la urbanització Les Torres. En aquest punt també preveuen habilitar una nova via en direcció a Tarragona que enllaçaria amb el pont que connecta el polígon l’Avenar amb la deixalleria municipal, on s’hi construiria una segona rotonda amb els accessos d’entrada i sortida a l’autopista.
Anem bé per tenir el projecte fet, però cal que hi hagi pressupostos perquè, si no hi ha pressupostos, no hi ha obres.
“La proposta planteja la construcció d’una gran rotonda a la carretera d’accés al nucli urbà, la TV-2041, davant de la urbanització Les Torres”
Imatge d’arxiu d’una visita a les possibles localitzacions de l’accés i la sortida de l’autopista (Aj. de Roda)
Una altra demanda, tant de l’Ajuntament com d’entitats com l’AVV Costa Daurada, és el replantejament de les pantalles acústiques a la línia ferroviària de la costa.
Vam aconseguir la paralització momentània de la instal·lació d’aquelles desmesurades pantalles acústiques. Les obres han estat unes quantes setmanes parades i ADIF les va reprendre, sense prèvia comunicació a l’Ajuntament. En vam tenir coneixement per uns veïns afectats pel soroll –ja que només treballen de nit- i els vam demanar explicacions per saber què estaven fent, ja que teòricament no havien de posar cap pantalla més, i ens van dir que eren petits treballs. Nosaltres els vam advertir diverses vegades. Aleshores, la Policia Local va demanar-los si tenien ocupació de permís de la via pública, perquè molestaven els veïns, i, al no tenir-lo, els van multar i els van fer circular. El mateix vam fer amb els camions mal aparcats o amb les màquines. Finalment, també els vam demanar la reparació dels desperfectes que van fer a la via pública, abans de fer les noves obres.
Amb aquest replantejament de l’obra, heu vist com seran les noves pantalles acústiques?
No. Però ens van assegurar que en cap punt serien més altes del que són. I que en algun punt les retirarien. Estem parlant dels 3,5 km de costa de Roda, a més de Creixell, Torredembarra, el Vendrell, Calafell i un tram de Tarragona. Això és que volem tractar tots els alcaldes.
“Ens van assegurar que en cap punt les pantalles serien més altes del que són”
Com es troba la connexió ferroviària de Roda de Berà tant amb Tarragona com amb Barcelona?
Amb Tarragona és inexistent. No és realista. Què he de fer, anar-me’n a Sant Vicenç o a la Torre a agafar un tren cap a Tarragona? Anar en tren des de Roda fins a Tarragona, no crec que hi hagi cap valent que hi vagi. Amb Barcelona? S’han de fer obres d’inversió que s’haguessin d’haver fet fa molts anys. La connexió és molt complicada. Mentre es feien les obres del túnel de Berà vam tenir un bus que connectava Valls, Roda amb BCN Sants, que va aconseguir l’alcaldessa de Valls, que no es va utilitzar molt i que ha deixat de funcionar. També vam tenir millora a l’R13, amb dues expedicions més cada dia. Però quan van acabar les obres vam tornar al mínim servei que teníem abans, Tots els alcaldes i alcadesses de la R13 –des de Vinaixa fins a Roda- hem demanat una reunió per intentar que la línia funcioni i que hi hagi algun tren que funcioni bé. Si més no, perquè poguéssim arrribar a Sant Vicenç, des d’allí tens diverses opcions per a anar a Barcelona.
Tenim entès que posaran uns busos que uniran Altafulla i Torredembarra amb Barcelona?
Si no aconseguim que aquest bus passi per aquí davant i agafi l’autopista al Vendrell, el més raonable és que te n’hagis d’anar a la Torre a agafar el bus fins a Sants. I els busos que sortiran de Sant Vicenç fins a Barcelona –en substitució dels trens Regionals- no entren a Barcelona, es queden a l’estació del Prat. I des d’allí hauràs d’agafar el tren per arribar a Barcelona. És molt complicat. És una llàstima, perquè segueixo pensant que el tren és el millor sistema de transport, però queda molta feina a fer.
“Segueixo pensant que el tren és el millor sistema de transport, però queda molta feina a fer”
El 2028 es renoven les concessions de la Generalitat per al servei de bus interurbà? Tenint en compte la manca actual de freqüències, des de l’Ajuntament s’ha fet alguna demanda?
Hem demanat que posin a disposició més diners per millorar la connexió amb Roda. Tenim aquest handicap, que ens separen dos quilòmetres del nucli urbà amb l’N-340. Nosaltres fem esforços econòmics per tenir connectivitat amb un bus llançadora fins a la carretera, però necessitaríem que pugessin el doble de busos en un lloc cèntric del nucli. Recordo que els alumnes que venen de l’institut de Torredembarra els deixen a baix, a la parada de l’N-340 de la urbanització La Plana de Creixell, i han de pujar a peu aquests dos quilòmetres. Lluitarem perquè pugi algun bus més.
“Necessitaríem que pugessin el doble de busos en un lloc cèntric del nucli de Roda”
Pel que fa al projecte de renaturalització del front marítim del municipi, quines actuacions hi ha previstes?
La Generalitat va encarregar un avantprojecte per poder-lo treballar amb l’ajuntament. Nosaltres vam treballar una proposta de mínims que fos consensuada entre la Generalitat, l’Ajuntament, la ciutadania i els càmpings. La nostra proposta era renaturalitzar la part central del passeig, deixant les dues puntes –la que toca al límit del Vendrell i la que toca a sota l’ermita, on s’acaba el passeig i comença el camí de ronda- en el que poguéssim conservar un passeig de formigó per protegir la guingueta o el restaurant. La Generalitat ens van dir que ho estudiarien. Amb els anys, l’espai central que ocupa actualment el passeig, el formigó, seria ocupat per les dunes i el que ocupen les dunes anirà cedint per la pujada del nivell del mar.
Recentment Roda de Berà va firmar amb altres municipis un coveni intermunicipal per a la millora de la promoció turística del Baix Gaià. Quines seran les primeres accions?
Tot i que formem part del Conveni Còrner de la Diputació i del Consorci Turístic del Baix Gaià (que liderava el Consell Comarcal), si ens enfoquem en allò que ens fa diferents, és el turisme, la platja i el mar. Aquells que som iguals –Tarragona, Altafulla, Torredembarra, Creixell i Roda- tenim el mateix target de visitants. Quan anem a les fires hem demostrat que el que volem és el turisme familiar nacional o del sud de França. No anem a lluitar pel turisme de la fira de Moscou o de Sant Petersburg. El turisme de proximiat dona bons resultats, sobretot, als càmpings. I per això mancomunem esforços.
“Quan anem a les fires el que volem és el turisme familiar nacional o del sud de França”
Com veu des de Roda el procés de creació de l’Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona? L’Ajuntament s’ha plantejat adherir-s’hi?
Sí. Jo vaig parlar tant amb el comissionat de l’Associació d’Impuls de l’Àrea Metropolitana com amb l’alcalde de Vila-seca. Crec que hauria de ser un ens que pogués facilitar les coses als ajuntaments. Cadascú de nosaltres pot estar a la Champions League en un tema, però no controlar tant un altre. A mí el que digui Constantí o la Canonja en l’àmbit industrial m’interessa o a ells els pot interessar escoltar el que podem aportar en altres àmbits Creixell o Roda, per exemple. Crec que val la pena adherir-s’hi perquè és un projecte que a llarg termini i, governi qui governi, cal ser-hi. Per exemple, pel tema del transport, és una bona raó perquè s’incorpori Roda o Creixell a través de l’Autoritat Territorial de Mobilitat.
“Crec que val la pena adherir-se a l’àrea metropolitana perquè és un projecte que a llarg termini, governi qui governi, cal ser-hi”
Enguany el Festival Internacional de Cinema en Català (FIC-CAT) compleix la seva divuitena edició. Coincidint amb la seva majoria d’edat, el festival s’allarga un dia més.
En aquests 18 anys, el FIC-CAT ha crescut quantitativament i qualitativament. Crec que, a banda de la qualitat del festival i de les propostes participants, en aquests últims anys estan aconseguint incorporar-lo entre la ciutadania de Roda, que abans veia el FIC-CAT amb una certa distància. I el que fa el FIC-CAT és posar Roda a l’aparador. És l’aposta cultural més potent que tenim en aquests moments i la que li dona més visibilitat a Roda. Ara també han involucrat la restauració, la biblioteca, escoles, botigues, entitats,…
Projeccions del FIC-CAT a Roda de Berà (Aj. de Roda de Berà)
I la setmana passada es va crear el nou Cineclub a Roda?
El cinefòrum que es feia a l’escola d’adults ha evolucionat en un Cineclub que recuperarà la programació estable de cinema. Estarà liderat per la Cris Gambin i el Toni Pinel, que són els actuals codirectors del FIC-CAT. Les projeccions es faran a l’espai del Casino.
“Amb el Cineclub es recuperarà la programació estable de cinema”
Coincidint amb la celebració del 8M, hi ha una iniciativa ciutadana que vol reconèixer el llegat de les dones majors de 90 anys del municipi. En què consisteix?
Estem molt contents. ‘DonesSàvies’ una iniciativa diferent de les que s’havien fet fins ara. En total, hi han participat 13 dones que han estat enregistrades per explicar la seva història de vida, el seu testimoni la seva vinculació amb Roda. Aquest divendres es va inaugurar l’exposició al Patronat de Turisme, que es podrà veure fins al 30 de març.
Presentació del projecte ‘DonesSàvies’, aquest divendres, a Roda (Aj. de Roda de Berà)
