Hi ha productes que alimenten. I n’hi ha d’altres que, a més, expliquen un país. El Pa de Pagès Català amb IGP forma part d’aquesta segona categoria. És molt més que un aliment quotidià: és una manera de fer, una cultura de l’ofici i un compromís amb la qualitat que, afortunadament, encara perdura gràcies a professionals que han decidit mantenir-se fidels a l’excel·lència.
Aquesta setmana, al Centre d’Amics de Reus, el cicle Made in Reus, empreses que han fet ciutat va posar el focus en una d’aquestes trajectòries exemplars: la de la Miquel Caelles i la seva família . Un projecte empresarial que, després de gairebé set dècades d’història continua sent una referència indiscutible en la gastronomia reusenca, tant pel seu reconegut menjarblanc, entre d’altres dolces que produeixen, com pel seu pa de pagès amb IGP.
L’acte va servir per recordar una decisió que avui sembla evident, però que l’any 1989 va requerir valentia i visió de futur: incorporar l’elaboració de pa al negoci familiar. Aquella aposta va acabar convertint la Pastisseria Caelles en un dels grans referents del pa de pagès a Reus.
No és casualitat, doncs, que aquest diumenge, en el marc de la gran final del concurs al Millor Pa de Pagès Català amb IGP que se celebrarà al Teatre Bartrina de Reus amb la participació de cinc forns finalistes arribats d’arreu del país, Miquel Caelles rebi un homenatge per tota una vida dedicada a l’ofici. És un reconeixement més que merescut. Però també hauria de ser una oportunitat per reivindicar el valor d’un producte que massa sovint donem per descomptat.
Perquè el pa viu una paradoxa curiosa. Mai no se n’ha parlat tant i, alhora, mai no havia estat tan banalitzat. Durant dècades hem normalitzat que un producte elaborat industrialment, congelat quilòmetres lluny del punt de venda i acabat de coure sense ànima ni criteri pugui compartir prestatgeria amb el veritable pa artesà. El trobem a benzineres, a grans superfícies comercials o a determinades botigues de conveniència obertes les vint-i-quatre hores, sota una aparença que sovint confon el consumidor.
Per això les Indicacions Geogràfiques Protegides tenen avui més sentit que mai. No són una etiqueta decorativa. Són una garantia. Certifiquen uns ingredients, uns processos, uns temps de fermentació, una traçabilitat i un control de qualitat que no es poden improvisar. Darrere de cada peça hi ha coneixement acumulat durant generacions, hores de feina silenciosa i una exigència que va molt més enllà de la simple producció.
En aquest sentit, cal celebrar que a Reus hi hagi establiments com Caelles que superen any rere any les estrictes auditories de la IGP i contribueixen a mantenir viu un patrimoni gastronòmic que forma part de la nostra identitat. O com el Forn Sistaré, bicampió del premi al millor Pa de Pagès català. Tots dos casos ens demostren que no es tracta només de produir pa. Es tracta de preservar una manera de fer les coses que posa la qualitat per damunt de la immediatesa i que entén que l’excel·lència és una suma de petits detalls repetits cada dia.
Els consumidors també hi tenim un paper. Escollir un Pa de Pagès amb IGP és una forma de vot quotidià. És apostar per l’ofici davant la uniformitat, per la proximitat davant la producció anònima i per la qualitat davant la simple conveniència. És entendre que no tot el pa és igual, encara que sovint ens el vulguin vendre com si ho fos.
L’homenatge a Miquel Caelles arriba, doncs, en un moment especialment simbòlic. Reconeix una trajectòria personal, però també una manera d’entendre la fleca i la pastisseria que mereix ser preservada. En un món accelerat, on gairebé tot es pot substituir, reconforta saber que encara hi ha productes i professionals que ens recorden que les coses ben fetes necessiten temps.
I el bon pa, naturalment, n’és un dels millors exemples.
