El 8 de Març, és el Dia Internacional de la Dona. Les reivindicacions per aconseguir una igualtat real i efectiva d’oportunitats entre dones i homes s’estenen a tot el país i a bona part del món. Però no hauria de ser així. No em malentengueu. Si es fes bé la feina, no faria falta una jornada de protesta perquè es viuria amb plena normalitat. Amb això, vull dir que encara hi ha moltes (massa) situacions quotidianes que discriminen les dones, que les releguen a un segon pla, que les posen en llocs de vulnerabilitat. Els homes en som responsables directes i és la nostra obligació contribuir a canviar aquesta tendència.
La Coordinadora Estatal para la Defensa del Sistema Público de Pensiones (COESPE) ha convocado una movilización conjunta en todo el Estado EL DÍA 11 DE MARZO, en conmemoración del centenario de la publicación en la Gaceta de Madrid, hoy Boletín Oficial del Estado, del Real Decreto del Seguro Obligatorio del Retiro Obrero, el 11 de marzo de 1.919. Fueron las primeras pensiones públicas de vejez en España, con aportaciones del Estado y de la patronal.
És posar un peu a Bonavista i de manera automàtica els records comencen a amuntegar-se al meu cap. M’impacta l’al·luvió de moments viscuts en aquells carrers que vaig recórrer tantes vegades durant la meva joventut. Records de lluita, reivindicació i activisme social... però també records d’amor. I és que l’Úrsula, la meva companya que porta tota la vida al meu costat, es va traslladar a viure a Bonavista quan va fer el pelegrinatge, com tants altres milers de persones, entre Andalusia i Catalunya.
El 8 de març se celebra la Diada Internacional de les dones treballadores, una jornada que expressa la lluita de milions de dones que no tenen res més que el seu treball com a forma de vida.
En aquesta televisió que cada dia hi ha més canals i amb una àmplia oferta per veure coses de tot tipus i a totes hores a vegades sobten programes o fets que fa que un nombre considerable de persones ho segueixin incondicionalment.
La voluntat de Tarragona per consolidar-se com la capital de la segona àrea metropolitana de Catalunya es manifesta en molts àmbits i la cultura en forma part. Som una capital oberta, dinàmica i viva, que aposta de manera estratègica per la cultura amb la voluntat de projectar la ciutat i el territori a l'exterior.
Valls està d’enhorabona. En poques hores, estrenarà un equipament turístic de primer nivell, el que es mereix una ciutat com la nostra.
Són moltes les imatges de la nostra ciutat que justifiquen un canvi de rumb a Tarragona. Com que això és un article i no un llibre, us en presento només dues de ben clares, que són també les més recents. Tenen lloc a dos indrets prou allunyats, a ponent i llevant.
Avui, dia 24 de febrer, un diari del nostre país compleix 40 anys.
En alguns establiments ja fa anys i panys que es dediquen a fer ofertes, llavors tu vas allí a buscar una pizza carbonara i per estalviar-te uns diners també has de prendre una tropical i una de boletus, per exemple. A més te’n vas a casa amb un parell o tres de llaunes o una ampolla de gran d’alguna beguda refrescant que t’ajudarà a pair tot plegat.