Hi ha una frase de Thomas Jefferson que m’agrada molt. “Els peus a terra i el cap a les estrelles”. Dit d’una altra manera, cal pensar en els problemes del dia a dia però sense renunciar a somiar grans transformacions. I aquestes idees que poden semblar utopies irrealitzables, sovint són realitats tangibles a alguna altra part del món. Només cal mirar en la direcció adequada.

El passat dijous va començar la campanya electoral i com deia algun cap de llista, ara comencen 15 dies intensos de treball, per aconseguir el suport de la ciutadania i guanyar-nos la seva confiança, per als pròxims quatre anys.

Fa alguns anys que a Valls es va començar a parlar de participació ciutadana i ens han fet creure que Valls som una gran ciutat participativa. Però des dels equips de govern successius s’han posat en marxa processos participatius que únicament han servit per blanquejar moltes de les propostes del govern i perquè aquest pogués penjar-se la medalla de la participació ciutadana, que llueix prou. La realitat ha estat, doncs, que els processos que s’han realitzat han estat molt insuficients, amb molt poca participació i evidenciant que de confiança en la ciutadania perquè pugui prendre decisions, no se’n té cap ni una.

Tenim al calaix una nova legislatura, quatre d’anys d’un equip de govern format per dos partits clàssics, més un regidor que es va quedar a l’aire després que la seva companya de formació marxés a l’oposició amb les sigles del partit. Tot i aquesta minoria que tenia la tasca encomanada per la població de tirar endavant el municipi, la cosa ha estat bastant tranquil·la perquè altres partits com el PP, PxC i Ciutadans en un moment donat també han donat el seu suport als pressupostos locals que és l’eina bàsica i fonamental per portar a terme l’acció de govern. Tot ha anat com una bassa d’oli.

Perquè s’empenyen alguns en voler canviar-me ?

En comú-Podem Tarragona propone una cuota de reserva para personas trans en la contratación municipal.

“Barri Antic, el cor de Valls”: aquest és l’eslògan amb el qual s’ha definit el centre històric de Valls, un cor que només se’l veu bategar durant el miratge que representen les festes, però que un cop acabades, torna a la crua realitat del dia a dia, una realitat en la qual aquest cor cada cop batega menys.

Vés qui ho havia de dir, però ja han passat 25 anys dels primers Premis Ones Mediterrània i ja tenim aquesta edició del quart de segle pràcticament aquí. Serà al Teatre Metropol i - com marca la nostra tradició- el primer divendres del mes de juny, que enguany cau en dia 7. Han passat, coim dèiem, 25 anys i ja pentinem canes, però mantenim la il·lusió d'aquests Premis tan intacta com el primer dia.

Durante estos 4 años como regidor, he presentado más de 75 mociones, reglamentos y realizado un duro trabajo en las comisiones. Y a pesar de la mayoría con la que cuenta el equipo de gobierno, he sido la voz contra de la violencia de género, de los discapacitados, de los parados, de los jóvenes, de los mayores, de los desahuciados, de los niños, de la cultura, de los animales… en definitiva de las personas de Vila-seca. Por eso hoy es de justicia felicitar al equipo que me ha acompañado en este camino; la gran mayoría nos hemos marchado del grupo municipal al que pertenecíamos y quiero agradecerles su gran estima y, en especial, a mi compañera y colega regidora Estela.

Fa dies que estem escoltant per terra, mar i aire multitud de promeses de tot tipus de part de totes les formacions polítiques que es presenten a les properes eleccions. Abans d’arribar a les que interessen que són les locals ja vàrem superar una mena d’assaig general amb les legislatives espanyoles on els candidats de la comarca han quedat fora del govern de Madrid.