El pasado domingo 26 de mayo se celebraron las elecciones municipales en mi pueblo y tras muchas dudas y confiando en la palabra de mi candidato, acabé votando la candidatura de El Catllar- ECG (Comuns-ECG) como votante de izquierdas que soy y de acorde a mis valores y principios intentando mantener una cierta coherencia con mi voto.

Després d’una llarga campanya electoral no declarada que alguns candidats va començar l’any passat ja tenim els resultat final que donen unes interessants i inesperades conclusions per molts. La primera i més important és que quasi la meitat de votants del municipi es desentenen directament de la política local. Una dada preocupant que contrasta amb el 73% que va votar a les darreres eleccions legislatives que escollia els nostres representants a Madrid.

El 26 de maig canviem la pel·lícula. I per canviar-la, cal atrevir-se i votar la CUP: l’única garantira de fer polítiques veritablement d’esquerres, rupturistes i transformadores, posant la vida al centre de les polítiques i fer de Valls un municipi valent.

La Plataforma No Als Delfinaris es manté activa des que va néixer ara farà 5 anys com a resultat de la unitat d’acció d’organitzacions de l’ecologisme animalista del Camp de Tarragona, així com d’activistes que, a títol individual, o bé sota diferents sigles, han anat conformant el teixit de lluita social per l’alliberament dels dofins i lleons marins presoners i captius a les instal·lacions de l’Aquopolis, uns animals esclavitzats propietat de la corporació Leisure Parks.

Ser candidata encara no està normalitzat. El 2015 vaig ser l’única cap de llista d’una dotzena de candidatures a l’alcaldia de Reus. Enguany 3 llistes més s’hi han afegit: voldria creure que servirà per introduir prioritats feministes en el debat públic, tot i que moltes candidates repeteixen patrons masclistes. Ens cal seguir obrint camí, doncs.

Ander Mikel Basterrechea Aranguren regidor y cabeza de lista de TOT PER VILA-SECA-CENTRATS ha solicitado al Ayuntamiento a través de la Comisión de Servicios Generales y de Seguridad, personarse en la causa que la fiscalía del Juzgado de Reus ha abierto contra L’Última Llar, Serveis d’Animals de Companyia.

Al Vendrell, des que Franco va morir al llit fins als nostres dies sempre han manat els mateixos. Al principi ho van fer en coalició declarada, després cadascú va ocupar un part del plenari i uns estaven al poder i els altres a l’oposició. Després gràcies a PxC es van tornar a unir fins els nostres dies. Evidentment aquesta parella també ha tingut el suport d’altres formacions com el PP i ERC que han obtingut alguna regidoria a canvi d’un petit bocí del poder. Altres formacions com PxC i Ciutadans han donat el seu cop de mà fent que tiressin endavant els pressupostos i en altres moments compromesos per a la política del dia a dia a casa nostra.

Respecto la honorabilitat i la dignitat d’aquells que pensen diferent que jo o que discrepen de les meves posicions polítiques. No només respecto la seva honorabilitat sinó que la defenso.

“Allò personal és polític”. Així deia un lema que va popularitzar el moviment feminista de finals dels anys setanta, i nosaltres ens reivindiquem com les filles d'aquelles dones que van adonar-se que el que passava dins les llars no es podia quedar dins les llars, que tot cobrava sentit si es col·lectivitzava i es mirava globalment.

Hi ha una frase de Thomas Jefferson que m’agrada molt. “Els peus a terra i el cap a les estrelles”. Dit d’una altra manera, cal pensar en els problemes del dia a dia però sense renunciar a somiar grans transformacions. I aquestes idees que poden semblar utopies irrealitzables, sovint són realitats tangibles a alguna altra part del món. Només cal mirar en la direcció adequada.