Em nego rotundament a educar a la meva filla dient-li que no surti sola de nit, que no vesteixi de forma provocativa... perquè la violaran.

Com cada any, el 25 de novembre, les entitats vallenques, els centres d'ensenyament, representants polítics i, en definitiva, la ciutadania vallenca, a títol individual, sortim al carrer per expressar el nostre missatge unànime i unívoc contra la violència masclista. Des de l’Ajuntament de Valls fem pública la nostra més ferma voluntat de treballar des de tots els àmbits fins eradicar-la. I això ho escenificarem de nou el divendres 24 de novembre a les 11 del matí davant de l’Ajuntament de Valls, on farem la lectura del manifest institucional i estendrem un gran llaç lila al centre de la plaça del Blat.

La Lluïsa és una amiga a qui vaig conèixer a la universitat. Com tots i totes quan va acabar la carrera es va trobar de ple amb els efectes de la crisi econòmica i de les retallades de la dreta.

Sóc una noia de 18 anys que pateix Trastorn Obsessiu Compulsiu (TOC)

El 20 de setembre de 2017 alguna cosa va canviar en la meva manera d’entendre la política. La veia de prop, de molt a prop, però em sentia només una espectadora privilegiada. Aquell dia, però, quan una trucada em va alertar que la Guàrdia Civil acabava d’entrar a la conselleria d’Economia i Hisenda alguna cosa em va sacsejar la consciència.

Cada dia que passa es confirmen més les sospites que algunes teníem des de ja fa temps i que hem anat expressant damunt paper tot sovint.

En aquest món de superàvits, sostenibilitat, equilibri, igualtat d’oportunitats, democràcia, pressupostos participatius, legalitat vigent, diàleg de sords i altres invents moderns que ens inunden els titulars i en prou feines ens deixen triar el gra de la palla, cada dia és més complicat caminar endavant amb pas ferm i amb una direcció concreta. En les nostres administracions estan de moda els plenaris per parlar de temes eteris a vegades bucòlics i que molts cops van units a una gran causa que ningú s’hi pot oposar per no quedar malament davant els seus votants.

Sociològicament una família no pot coexistir sinó se li reconeix la seva contribució al mig d'una societat on manquen certs referents socials. Persones, d'edats diferents, que intentar donar, el seu temps, lliure i ocupat, per tal de fer una mica millor la vida dels que viuen al seu voltant.

El dia que ERC va dinamitar la llista unitària, més de set-cents cinquanta mil catalans (i més de set-cents cinquanta mil catalans són molts, moltíssims) van tornar a sortir al carrer per reclamar, demanar i exigir l’excarcerament dels presos polítics catalans.

Des de fa diverses setmanes no puc treure’m del cap el proverbi xinès que afirma que quan el savi assenyala la lluna, el neci mira el dit.