Si els catalans som tan europeistes com ens pensem, cal que abolim les festes amb bous que encara perduren a casa nostra.
Un cop més he seguit molt de prop alguns dels actes de la festa major del Vendrell.
Benvolgut alcalde de Vendrell Kenneth Martínez Molina, li escric aquest carta obert, davant de la manca d’entesa que hem tingut vostè i jo al ple del passat dia 5 d’agost, quan li vaig preguntar sobre el pla l’aplicació del pla d’ajust imposat des de l’any 2012 per reduir de forma controlada el deute públic, per una nefasta gestió en matèria econòmica, dels equips de govern que han passat per l’ajuntament de Vendrell, i que ens han portat retallades en serveis públics i una total manca d’inversions, retallades als salaris de treballadores i treballadors municipals, i pujades d’impostos encobertes, per que si es retalla un servei, i es paga el mateix, estàs pagant mes per menys.
Aquesta setmana estem d’aniversari al Penedès. La Delegació del Govern de la Generalitat de Catalunya al Penedès compleix el seu primer any de vida. Un aniversari amb un gust agredolç i explicarem perquè.
Les festes majors de les nostres localitats pertanyen el poble que les conserva dins les seves tradicions més ancestrals. La majoria d’actes que s’hi porten a terme tenen una història al darrera que ha anat actualitzant-se amb el pas del temps fins esdevenir el que tenim actualment. Sempre hi hagut propostes noves que s’han mantingut i altres que han desaparegut amb el pas dels anys per molts i variats motius.
Des de fa dies, a la muralla romana es van penjar llaços grocs, representant la voluntat de l’alliberament del presos polítics. Aquest fet, des d’un punt de vista patrimonial, ha generat un cert malestar ja que es poden causar desperfectes a la muralla.
La nostra societat ja no és capaç ni te cap ganes de buscar solucions reals als seus problemes endèmics com la manca de feina, falta de cohesió social, marginació social i moltes altres coses que estem veient cada dia a casa nostra amb més intensitat. Encara que alguns mitjans de comunicació no ho vulguin reconèixer cada dia vivim una mica pitjor que abans.
Aquesta és la meva reflexió, sobre els problemes que sorgeixen a les persones dels col·lectius especialment protegits definides pel Codi de Consum de Catalunya, quan arriben a l'estació de Rodalies i es troben que els ascensors no funcionen. Us convido a llegir-la i a opinar.
L’ incendi que afectà la comarca de la Ribera l’Ebre, del 26 al 30 de juny passat i que cremà més de 3.600 ha de bosc, conreus, masos i bestiar és la darrera manifestació d’un fet important que es fa palès en tots el àmbits rurals i agrícoles en formes més o menys dramàtiques. Es tracta de la gran dificultat que té la planificació territorial per a gestionar el no urbà més enllà de la servitud de les ciutats, que si bé esdevenen els motors del territori això no es fa amb equivalència i harmònica simultaneïtat, sinó mitjançant una relació de submissió del que és rural a l’urbà.
Un dels pobles que més interès ha mostrat per la seva història, pel seu passat, present i futur és Cunit. Jo sóc una de les persones que creuen que la feina de formiga d’aquesta localitat costanera ha de servir molt per altres municipis amb unes característiques similars.