Com la majoria de la població estic convençuda que l'educació i la cultura són cabdals per a què les persones i les comunitats puguin desenvolupar-se. Són dos drets bàsics que cal protegir, la vitalitat cultural i educativa d’una societat són el termòmetre del nivell participatiu i lliure dels ciutadans.

Érase una vez un tranquilo municipio costero catalán llamado Cunit en el que reinaba el color azul convergente. En los últimos años, sus habitantes habían perdido la sonrisa, la esperanza y algunos incluso su trabajo a causa de un maldición que azotaba todos los reinos conocidos: ‘la crisis’.

El pròxim dia 20 de febrer se celebra el Dia Mundial de la Justícia Social, la seva finalitat és impulsar una distribució més justa de la riquesa, així com el respecte als drets humans i a les llibertats fonamentals de les persones per poder mantenir una convivència pacífica entre les diferents nacions.

Fer el ridícul davant del món és possible fins i tot quan tota l’èpica la tens preparada i tots els efectes especials, a punt; i fins i tot quan la història no t’ho permet perquè els enemics t’ho posen tot de cara. Sap greu per molta gent que, fins i tot agafant-se dies d’assumptes propis a la feina, s’ha cregut veritablement allò que teòricament s’havia de defensar en aquest judici que començava dilluns 6 de febrer de 2017. Els acusats, però, no només no han estat a l’altura sinó que han fet el més gran dels ridículs. Com sinó podem qualificar els arguments utilitzats per Mas, Ortega i Rigau durant el judici del 9N?, com si no és amb el qualificatiu de ridículs?

Tenim més pobresa, més exclusió social i estem perdent protecció social. Front aquesta realitat la setmana passada el Congrés dels Diputats ha acceptat la tramitació d’un projecte de Llei on es recull la Iniciativa Legislativa Popular promoguda pels sindicats CCOO i UGT i que està avalada per unes 700.000 signatures. És d’agrair l’esforç de tantes persones implicades en aquest procés, afiliats, militants, treballadors i treballadores que han fet possible aquest primer pas.

Visc a Brussel·les des de fa 5 mesos, l'epicentre de les Institucions europees. Com a ciutadana catalana interessada en les qüestions polítiques i compromesa amb la societat intento acudir a tots els actes que organitza el Parlament Europeu sempre que tinc ocasió. Aquest passat 24 de gener vaig assistir a l'acte 'The catalan referèndum', organitzat pels eurodiputats que representen les formacions polítiques de Convergència i Esquerra Republicana de Catalunya, Ramón Tremosa, Jordi Solé i Josep Mª Terricabras. Em vaig assabentar per la premsa digital, per acudir només calia enviar un mail per confirmar l'assistència.

L’Alta Velocitat a Espanya és un negoci particular d’uns pocs, que no genera riquesa i que paga el conjunt de la ciutadania

La gestió política dels jocs, des de fora, es percep, com poc transparent, per part, d’un govern i d’un alcalde que està donant, no ho qüestiono, el millor de si mateix per Tarragona en els seus darrers anys de la seva feixuga dilatada trajectòria municipal.

Si hay algo que no puede achacarse al grupo político Ciudadanos Cunit, es su coherencia a la hora de realizar acciones políticas.

El 9 de novembre del 2014 recordo que vaig anar a votar a l’Institut Vidal i Barraquer. No sabia com acabaria el dia, però des de primera hora era molt conscient que estàvem vivint una jornada històrica. Teníem present que, tot i que potser no era el definitiu, estàvem fent un pas molt important per al futur del país.