Publicitat
En aquest món de superàvits, sostenibilitat, equilibri, igualtat d’oportunitats, democràcia, pressupostos participatius, legalitat vigent, diàleg de sords i altres invents moderns que ens inunden els titulars i en prou feines ens deixen triar el gra de la palla, cada dia és més complicat caminar endavant amb pas ferm i amb una direcció concreta. En les nostres administracions estan de moda els plenaris per parlar de temes eteris a vegades bucòlics i que molts cops van units a una gran causa que ningú s’hi pot oposar per no quedar malament davant els seus votants.
Sociològicament una família no pot coexistir sinó se li reconeix la seva contribució al mig d'una societat on manquen certs referents socials. Persones, d'edats diferents, que intentar donar, el seu temps, lliure i ocupat, per tal de fer una mica millor la vida dels que viuen al seu voltant.
El dia que ERC va dinamitar la llista unitària, més de set-cents cinquanta mil catalans (i més de set-cents cinquanta mil catalans són molts, moltíssims) van tornar a sortir al carrer per reclamar, demanar i exigir l’excarcerament dels presos polítics catalans.
Des de fa diverses setmanes no puc treure’m del cap el proverbi xinès que afirma que quan el savi assenyala la lluna, el neci mira el dit.
Ja els avanço que, es prengui la decisió que es prengui, a mi em semblarà (ves quin remei!) que ha estat la millor decisió possible.
Finalmente, el equipo de gobierno de Cambrils ha subido las tasas y el recibo de basuras de los vecinos, haciendo caso omiso a la propuesta de Ciudadanos, que comportaba un importante ahorro para los bolsillos de todos.
Pau Pérez, regidor d’Economia i Hisenda, ha anunciat que congelarà els impostos i les taxes municipals per quart any consecutiu. Ho presenta com una mesura de progrés, favorable per al conjunt de la població, amb l’argument que així s’afavorirà l’activitat econòmica i la creació de llocs de treball. Al mateix temps, remarca que totes aquestes mesures es deriven del pla d’ajustament econòmic aprovat el 2012, que implica la supervisió de l’Estat sobre les finances municipals.
"Carta des de Bèlgica"
Carles Puigdemont, Toni Comín, Meritxell Serret, Clara Ponsatí i Lluís PuigBenvolguts conciutadans,
Sabeu que les nostres escoles són una estructura d’estat, en el sentit més ampli del terme, i que la immersió lingüística catalana és un model d’èxit.
Una de les consignes que tothom sap és quan no vols arreglar un tema has de crear una comissió com més àmplia millor en el nombre de representants.
Els més llegits a InfoCamp.cat
Publicitat
