Fa pocs dies una amiga em comentava que havia deixat de seguir un perfil a Facebook després que s’hagués sentit personalment insultada per una pràctica d’allò que se’n diu pescaclics, i que molts segurament coneixeran per la seva versió anglesa de clickbait.

L’Estatut d’Autonomia avui en vigor a Catalunya, no va ser votat pels catalans i les catalanes

“Cada cosa tiene su belleza, pero no todos pueden verla.” Confucio

El nou Ministre de Foment ha anunciat que en dos anys, és a dir el 2019, es faran totes les obres de conversió del tram Castelló Tarragona en ample europeu i a més també estarà enllestit el tercer carril des de Tarragona fins a Castellbisbal. Valentia no li falta.

La carretera N-340, que travessa de nord a sud la demarcació, és potser l’element més simbòlic del memorial de greuges en infraestructures que arrosseguen el Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre.

El ple de l’Ajuntament de Tarragona va aprovar una moció en contra del referèndum de l’1-O.

Remena incansable el fang del fangar empantanegat, mou amb una pala l'aigua corrupta per tal que, remenant-la, la putrefacció no sigui absoluta i s'oxigeni fins i tot el subsòl. «The Muckraker» és una de les obres que m'agrada més de les que George Grosz va dibuixar i pintar. Fugit de l'Alemanya nazi, a partir de 1933, un dels principals cronistes de la República de Weimar se sorprenia que en el cor de la democràcia burgesa, a Nova York, la corrupció fos tan accentuada, tan visible, tan impune i pràcticament ningú la denunciés. I creava una imatge, que va fixar amb oli, ploma i litografia, per deixar clar que no tothom callava, no tothom s'ho mirava i no feia res, no tothom vivia envoltat de corruptes i no els assenyalava. Però deixem el gaudi estètic per a un altre moment i aterrem que tenim feina...

Tothom és testimoni de l’estranya deriva que afecta l’equip de govern de l’Ajuntament de Tarragona. Obsessionat amb una única fita, fer els Jocs del Mediterrani com sigui i de la manera que sigui, és incapaç de definir altres objectius de ciutat que engresquin veïns i veïnes, que els apleguin al voltant de causes que ajudin a superar la fragmentació històrica que patim, ja sigui geogràfica o social. Esclaus del pensament màgic, potser es pensen que uns quants dies de proves esportives l’any que ve resoldran els nostres problemes i ens obriran un nou horitzó.

Estem farts de la manca d’inversió al territori i sobretot, en infraestructures. Una vegada més, des d’Esquerra Republicana sortim al carrer, per reivindicar la manca de finançament a les nostres carreteres i per això, reclamarem fins el darrer cèntim pendent d’inversió a l’Estat espanyol.

El passat dilluns 10 de juliol el Govern de la Generalitat de Catalunya va obrir el sobre B (Sobre. B. Ai las!) del concurs d’allò que es coneixia com a BCNWorld, i el govern en ple va sortir a aplaudir-ho. També membres de les territorials del PDCat i d’ERC han sortit en defensa del projecte per construir dos macrohotels i un macrocasino.