Fa dècades que sabem que som els més guapos del barri. En els nostres anuncis, en els nostres mitjans de comunicació fa dies que diem amb convenciment que aquí tenim un paradís per descobrir. Entre el mar i la muntanya, entre Port Aventura i la Sagrada Família tenim un lloc idíl·lic que si ho haguessin sabut en els temps bíblics segurament ens haguessin empadronat a casa nostra l’Eva i l’Adan per representar l’escena per la qual han passat a la història de la humanitat.
La mar Mediterrània pateix des de fa anys alteracions derivades de les activitats humanes com la contaminació i la destrucció de l'ecosistema, alteracions que estan tenint efectes devastadors sobre la flora i la fauna.
“Per a nosaltres, i així ho vam comunicar públicament, el més important era protegir la salut de les plantilles fixes i temporals, i els titulars de les explotacions. Per això vam defensar que s’havia de contractar només persones amb les quals treballaven habitualment".
Ara que sembla que la pandèmia del Covid19 pot estar controlada des de l’òptica sanitària, s’avança amb la desescalada i en moltes zones en poques setmanes ens podem trobar en la mal anomenada “nova normalitat”, i és just ara quan apareixen de manera més latent els efectes colaterals de la crisi socioeconòmica que ens ha deixat el maleït Coronavirus. En el cas del Vendrell, podem dir que a dia d’avui ja ho estem patim, amb 3.500 aturats i 2.000 ERTO’s.
Després de treure a passejar el gos més vegades del que era normal. Després de convertir-se durant uns dies en un esportista consolidat i fins i tot alguns s’han tret el carnet de la federació del que faci falta per poder creuar límits municipals. Al final en realitat tothom esperava en silenci anar a la terrassa d’un bar a prendre alguna cosa amb amics i parents. Hem trobat el nostre objectiu final després de llargues fases senceres i per decimals. La nostra fita definitiva eren les terrasses. Molts encara no ho sabien.
Apostar pel medi ambient després de patir les conseqüències de la covid19, es la única manera d'intentar jugar la millor carta.
El primer cap de setmana de juny, en un ambient de final de primavera, com diu la tradició, celebrem la Fira Multisectorial de Cambrils.
La setmana passada coneixíem que l’exalcalde Ballesteros, finalment, anirà a judici pel Cas Inipro. I sí, ho vam celebrar, perquè no és precisament que tinguem massa confiança en l’aparell judicial espanyol, i el fet que Ballesteros s’hagi d’asseure al banc dels acusats per aquest cas de corrupció és una alenada d’aire pur enmig de tanta putrefacció.
Si digués que us imaginéssiu que teniu cua, quatre cames i pèl per tot el cos, la majoria de vosaltres assumiria aviat que l’estic convidant a imaginar-se que és un gos o un gat, animals que tenim normalitzats sota aquestes característiques per les que els anomenem «mascotes».
Con permiso de Pedro Sánchez, de Quim Torra, de Díaz Ayuso, de Pablo Iglesias, y de toda la clase política. Es innegable que nos ha cogido a todos por sorpresa, nunca imaginamos que viviríamos una pandemia, que unas consecuencias así podían suceder. No necesitamos más películas catastrofistas de Hollywood, o ficciones del fin de la tierra. Ahora son nuestras vidas y como dice el dicho, una vez más “la realidad ha superado la ficción”.