Des de fa mesos una bona part del focus mediàtic sembla haver pres especial interès al voltant de l’ocupació de pisos, fins al punt que des de la caverna mediàtica s’ha parlat d“okupandèmia”, servint als interessos de l’extrema dreta espanyola. Del que no se’n parla, però, és de la sistemàtica vulneració del dret a l’habitatge.

Després de tres anys de desgovern, tornarem a tenir eleccions al Parlament de Catalunya el proper mes de febrer. Aquestes seran les quartes eleccions catalanes en nous anys, el que evidencia un clar símptoma dels successius i permanents fracassos dels governs independentistes.

Portem un començament de tardor calent. Començàvem el setembre amb la verema del Míldiu i continuàvem amb la crisi industrial al Penedès.

Que marxi gent amb qui has treballat colze a colze probablement és un senyal del pas dels anys, una mena de crit d'alerta d'on som i cap a on anem, però hi ha una cosa molt més important i profunda, ens recorda que som fills del nostre temps, que allò que hem viscut ens ha fet ser com som ara i que aquest camí és ple de petites i de grans responsabilitats, de petites i de grans influències.

El Vendrell és un d’aquests municipis que encara que passin els anys i els segles sempre acostuma a actuar com sempre ho ha fet i encara que en molts cops no hagi estat el procediment correcte s’entossudeixen en seguir aplicant la vella teoria de copiar i enganxar.

Ferran, xec, has fotut el camp a la francesa. Sense dir adéu! Són temps estranys (i mira que n’hem viscut i compartit, de dies, nits i cincumstàncies estranyes!), i des de la sortida de la pandèmia que gairebé no havíem coincidit pel carrer, com abans.

Qui pensi que el referèndum celebrat l'1 d'octubre del 2017 ha passat a formar part de la paperera de la història del nostre país i que no va donar els fruïts desitjats, vull dir-li que no és així, que està equivocat o equivocada. Se'ns dubte! No cal pensar-hi gaire per arribar un cop i un altre a la mateixa conclusió: Vam guanyar!

És mitja jornada a la feina i t’has aturat a fer el descans. Fas una ullada a les notícies online mentre endrapes un entrepà, com de costum. Rebrots de coronavirus a tort i a dret. Alguna mort d'algun personatge rellevant. Pluja, baixen les temperatures. L'entrepà de tota la vida, normal i corrent. Pernil, fuet, gall d’indi, formatge, tonyina... un contagi massiu de coronavirus en un escorxador. I abans d'ahir, igual. I demà, la mateixa història.

Feia temps que no es veia el territori de la vegueria tant mobilitzat. Les noticies dels tancaments de les indústries de la Saint Gobain, la Bosch i d’altres al llarg de la nostra geografia, ha fet donar-nos compte del que som i del que tenim.

Igual que hi ha ments preclares que s’han inventat aquest club crematístic de les capitals de la cultura catalana, el Vendrell han de potenciar altres punts de trobada que li poden ser més escaients per la seva situació actual i pels plans de futur.