Al fil del viatge de la representació dels governs locals a Barcelona per fer publica davant la Generalitat la existència de la nostra comarca, i en la meva condició de president de la Federació Xarxa Vendrellenca, he escrit aquest article, que té per objecte recordar al batlle de Vendrell, que el nostre municipi també existeix, mes enllà del decorat de cartró pedra que han construït des de l’equip de govern per tapar les mancances principals del nostre municipi.
El Vendrell és una ciutat d’unes dimensions considerables amb molt habitatge dispers i que viu unes grans alteracions en el nombre residents. Podem passar els dies entre setmanes a l’hivern a poca cosa més dels seus empadronats oficials, uns 40.000, a un estiu amb més de 100.000 veïns.
Aquest dilluns serà un dia històric. Per primer cop els 14 alcaldes i alcaldesses del Baix Penedès aniran a Barcelona a protestar davant del Palau de la Generalitat de Catalunya. Una protesta amb un lema clar i precís; el Baix Penedès Existeix.
Enguany és, probablement, la Santa Tecla que més ganes tenim de viure-la i gaudir-la per a moltes generacions, especialment per les persones petites. I, per això, entenem el malestar que té una gran part de la ciutadania i diferents actors socials, així com el sector hosteler.
Para la tranquilidad de los ciudadanos hemos de decir que no existe ningún pacto de Cs Tarragona con el equipo de gobierno que lidera ERC y el señor Ricomà. Estamos sorprendidos de los rumores que se han ido expandiendo sobre este tema.
La popularitat d’aquest tipus de vehicles, dels que cada dia veiem més en els carrers de les viles i ciutats, demostren que no són una moda passatgera.
Han passat els dos principals mesos d’estiu i sembla que tot torna a la normalitat.
Bien sabemos que un apátrida puede definirse como un ser humano que ha perdido su condición de ciudadano en el Estado al que pertenece por nacimiento o por elección. En un artículo de la BBC del año 2014 se publicó un artículo que revelaba un dato escalofriante: cada diez minutos nace en nuestro mundo un niño sin nacionalidad. En ese entonces, era considerado un problema que afectaba, por lo menos, a 10 millones de personas en todo el globo.
Encara avui en dia a tots els llocs és molt més fàcil conèixer les gestes i projectes dels seus cabdills al llarg de la història que esbrinar el que feien els seus avantpassats, si aquests eren persones corrents que no havien tingut la fortuna de formar part d’una de les elits de la societat.
El passat mes de juny va fer 45 anys del míting "Guanyem la Llibertat", celebrat el 22 de juny de 1976 al Palau Blaugrana de Barcelona.