Ho declarava l’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, el passat 26 de gener de 2016 en sortir del jutjat on havia fet la seva declaració en qualitat d’investigat (allò que abans s’anomenava “imputat”) sobre el cas Inipro. Li devia semblar una bona cortina de fum de cara a la premsa acusar els acusadors, allò que es diu matar el missatger, tot i que jutges i investigadors del cas tenien clar on calia buscar, i no era a la CUP.

Un cas menor de possible corrupció –si el comparem amb altres denunciats fins ara- que la CUP de Tarragona havia portat a la Fiscalia i que avui mateix ha fet un nou pas. Tot fa pensar que es tracta d’una possible trama de finançament il·legal del PSC a nivell de Catalunya, amb onze intervencions de la Unitat de Delictes Econòmics de la Guardia Civil en una operació contra la corrupció que porta el nom d’Amfiteatre per recordar on va començar. Aquesta presumpta trama, que tot apunta que ja funcionava a les comarques barcelonines, en la seva expansió a Tarragona es va trobar amb una colla d’independentistes anticapitalistes que des de fora de l’Ajuntament en aquell moment no van dubtar a denunciar-ho judicialment.

A banda de diversos detinguts, escorcolls, investigacions i declaracions davant del jutge, una de les conseqüències del cas encara obert va ser la dimissió del seu càrrec de Gustavo Cuadrado, cap de Gabinet de Ballesteros durant dues legislatures que l’alcalde no va voler ni explicar ni justificar públicament en el seu moment dient que se n’anava a l’empresa privada... Avui, Gustavo Cuadrado ha estat detingut, suposem que per tal que també esdevingui investigat i interrogat pel jutge. Serà interessant llegir les seves declaracions, tal com ho ha estat llegir les de la resta de la tropa que fins ara ho ha fet.

Hi havia i hi ha motius suficients per demanar la dimissió de l’alcalde Ballesteros, tal com vam dir en el seu moment. Si Ballesteros sabia de què anava aquesta trama, ha de dimitir per raons òbvies, però si al final es demostra que no ho sabia, els fets són potser fins i tot més greus, per no saber que existia, malgrat els continuats advertiments d’il·legalitat en la signatura de factures que va rebre i, si fos així, la nul·la intenció de solucionar aquest cas.

Esperem que quan ens donin explicacions des de l’Equip de Govern de l’Ajuntament de Tarragona no tornin a dir que tot és una campanya de la CUP contra Ballesteros o que no hi ha cas i que tot és fruit d’una mala praxis administrativa. Potser, arribats a aquest punt, seria fer massa el ridícul, tot i que a Tarragona tot és possible.

L’Ajuntament de Tarragona ha declarat la nostra ciutat "zona lliure de paradisos fiscals" a proposta d’ICV-EUiA. És un fet important que totes les forces polítiques hagin coincidit a considerar que aquest era un gest necessari, i que la decisió hagi estat presa per unanimitat.

No és cap secret que els paradisos fiscals provoquen disfuncions tant a nivell global com a nivell local. Pagant impostos mínims, aquesta curiosa abstenció impositiva de les grans empreses a través dels paradisos fiscals suposa una discriminació econòmica per a petites i mitjanes empreses que no poden i segurament no volen fer-ne ús. El rebuig del deure de contribució mitjançant els paradisos fiscals també fa minvar la recaptació pública, i fa més difícil finançar la despesa en serveis socials. A causa de la seva opacitat, els paradisos fiscals faciliten el blanqueig de capitals, la corrupció, el finançament del crim organitzat, de màfies i de grups terroristes, l’encobriment de tràfic d’armes i altres activitats contràries als drets humans i al bé comú.

Podem pensar que aquest és un problema que queda fora del nostre abast, que ni els ciutadans particulars ni els ajuntaments, que són l’esglaó més proper de l’administració, no hi podem fer gran cosa. Tanmateix, hi ha actuacions que sí que es poden emprendre, i que tindran un impacte no menor en la lluita contra aquesta pràctica fraudulenta. Els ajuntaments poden reduir el pes global dels paradisos fiscals i modular el comportament de les empreses cap a un model de més responsabilitat fiscal a través d’un major control dels concursos públics locals, per tal que aquests es duguin a terme de manera equitativa.

Una cosa tan senzilla com exigir, en els plecs de condicions per a les adjudicacions d’obres o serveis públics, que l’empresa que hi participa faci una declaració responsable fent constar que tributa a l’Estat i no té societats instrumentals vinculades amb domicili fiscal en altres països considerats “paradisos” pot suposar una barrera considerable per qui tingui la temptació de fer tripijocs. Els empresaris poc escrupolosos sabran, així, que si els enxampen l’Ajuntament tindrà mecanismes legals al seu abast per deslliurar-se del contracte.

Perquè, al cap i a la fi, del que es tracta és de garantir que del diner públic se’n faci un ús ètic. No podem oblidar que aquest diner procedeix dels nostres impostos, i no pot ser que mitjançant una cadena d’empreses fictícies i de transferències poc clares, allò que tots paguem acabi en el compte corrent d’algú que no vol estar subjecte a les mateixes obligacions cíviques que nosaltres.

Cal que prenguem consciència que la immensa majoria dels problemes i de les situacions que ens afecten globalment tenen sempre un angle proper, des del qual hi podem incidir com veïns i veïnes de la nostra ciutat. Tarragona ha declarat que es vol lliure de paradisos fiscals. Ara cal que l’Ajuntament comenci a treballar en aquesta direcció i haurem aconseguit acomplir un acte de justícia.

L'Ajuntament de Valls ha estrenat aquesta setmana el seu nou web (www.valls.cat), totalment renovat i actualitzat als formats de darrera generació. Amb la posada en marxa de la Seu electrònica, a finals de l'any passat i del Portal de la Transparència, ara fa un mes, aquest és el tercer element que ha d'apropar l'Ajuntament a la ciutadania. A això, a més, cal afegir-hi el servei de Wi-Fi gratuït al centre de Valls que funciona des de finals de l'any passat. En l'acord de govern que vam segellar ERC i CiU el juny de 2015, ERC va prioritzar la creació d'una regidoria de Tecnologies de la Informació i la Comunicació i Transparència, de la qual en sóc regidora, per tal de facilitar a la ciutadania l'accés a la informació pública de l'Ajuntament i per millorar en l'eficiència dels serveis municipals i promoure el bon govern. La necessitat d'apropar-nos al ciutadà ha estat una constant i la prioritat d'aquesta regidoria des del primer moment. Aquest equip de govern creu fermament que és essencial fer partícip als vallencs i vallenques del dia a dia de l'administració local, i això només ho podem fer possible facilitant la proximitat de l'administració i la informació municipal. Amb la presentació del nou web municipal fem un pas ferm més en aquesta línia.

I hem de dir que estem molt orgullosos del format del nou web de l'Ajuntament de Valls, amb un nou disseny més visual i atractiu i amb una navegació més intuïtiva. En la línia del nostre objectiu d'aconseguir un Ajuntament amb les parets de vidre, la nova web municipal enllaça amb els continguts del Portal de la Transparència i, per tal d'apropar els serveis i tràmits municipals a la ciutadania, ho fa també amb la Seu electrònica. Però, a més, per saber què passa al minut a Valls enllaça a les xarxes 2.0 municipals i amb els canals de promoció turística de la ciutat, un altre dels canals de participació que té a l'abast la ciutadania.
D'altra banda, voldria destacar que al nou espai web s'han reforçat tots els apartats de Promoció de la Ciutat perquè creiem que és essencial, en un web municipal, comptar amb una àmplia informació del que té la ciutat i de tot el que pot oferir tant a convilatans com als visitants. Així mateix, en aquest línia de mostrar tots els punts de visita obligada a Valls, hi trobareu un ampli directori de punts d'interès de la ciutat. I a més, podreu estar al corrent de totes les propostes lúdiques que ofereix Valls gràcies a una agenda d'activitats millorada, que us permetrà conèixer el dia a dia cultural de la ciutat.

També voldria destacar que una novetat important d'aquest nou web és el seu disseny adaptatiu, és a dir, que en la línia d'apropar l'Ajuntament a la ciutadania, podreu consultar-lo i visualitzar-lo de manera òptima en tot tipus de dispositius i, per tant, està perfectament adaptat per a la seva consulta als terminals mòbils. Així mateix crec que és important apuntar que complim amb els estàndards de transparència perquè es facilita que els cercadors trobin i indexin la informació que conté el web.

I junt amb la posada en marxa del nou web, també presentem un formulari on la ciutadania s'hi pot inscriure per tal de crear, des de l'Ajuntament, un Registre Ciutadà. Serà una eina que agruparà la ciutadania que ha manifestat la seva voluntat de participar en els afers municipals, i d'estar informats dels processos de participació que s'engeguin des del consistori vallenc. L'Ajuntament informarà periòdicament a les persones inscrites en el Registre dels principals afers municipals i d'assumptes relacionats amb la participació i l'associacionisme a la nostra ciutat. Aquest és un nou pas per assentar les bases de la nova regidoria de Participació Ciutadana.

Però la feina no s'acaba aquí sinó que des de la Regidoria Transparència i Tecnologies de la Informació seguim treballant per presentar d'altres projectes que permetin portar l'Ajuntament a la mà dels ciutadans.
El nou web municipal és un pas més per aconseguir un ajuntament proper, obert i transparent. Amb la presentació de la nova web municipal ens refermem en el nostre compromís de govern amb els vallencs i vallenques per aconseguir una veritable cultura administrativa de transparència i participació ciutadana en els assumptes públics.

El Primer de Maig, els treballadors i les treballadores ens mobilitzem a nivell mundial per reivindicar el treball digne, els drets laborals i socials. Recordem que aquesta data es va establir l’any 1889 per homenatjar els màrtirs de Chicago, tres anys abans, l’any 1886, als Estats Units, havia començat un moviment per reivindicar jornades de treball de vuit hores. Vuit hores de treball, vuit hores de descans i vuit d’hores d’oci. Preàmbul de la convocatòria de vaga general d’aquell primer de maig, de conseqüències dramàtiques per a milers de treballadors i tràgiques per als màrtirs de Chicago. A ells els devem aquesta conquesta social.

A casa nostra, l’any 1978 representa també una data emblemàtica, els treballadors, el Primer de Maig,vam sortir al carrer per reivindicar el ple exercici de les llibertats i la consolidació de la Democràcia, l’exercici de la llibertat sindical a través de l’Estatut dels Treballadors, la regulació de les seccions sindicals a les empreses, la regulació de la negociació col·lectiva i el dret de vaga, demanàvem també mesures contra l’atur i contra la pujada abusiva de preus.

Enguany, immersos en una greu crisi que patim directament la ciutadania, agreujada per unes polítiques regressives que perjudiquen especialment les persones més vulnerables, les dones, els joves, els aturats de llarga durada i les persones immigrades, i que posen en risc els drets que tant ha costat aconseguir en matèria laboral i d’igualtat, és més necessària que mai la nostra lluita per defensar els drets de tots els treballadors. Defensar una contractació que no sigui temporal i precària, que no es tradueixi en una ciutadania que, malgrat tenir feina, és pobra i veu perpetuades les dificultats per arribar a final de mes. Defensar un augment dels salaris i que s’estableixi un salari mínim de mil euros, per recuperar el nivell adquisitiu perdut i poder sortir de la crisi amb una reactivació real del consum. Reclamar la derogació de les successives reformes laborals i restablir una regulació que impedeixi els excessos en els acomiadaments, que incrementi la protecció i la cobertura de les prestacions d’atur, i que garanteixi la creació de treball digne.

Alhora, en un context que es criminalitza el dret de vaga, que companys i companyes són imputats i jutjats pel fet de reclamar elsdrets i les llibertats, aquest Primer de Maig ha de ser també una mostra de solidaritat amb totes les persones treballadores i sindicalistes que, encara avui, pateixen agressions, persecucions i són detinguts.

Per tot això, aquest Primer de Maig no és tan diferent dels altres, és més vigent que mai l’esperit reivindicatiu d’aquesta data. Serem altre cop al carrer, amb el lema 'Contra la pobresa laboral i social: treball digne i drets', per lluitar, reivindicar i defensar els drets dels treballadors i les treballadores, el temps de treball, laqualitat de vida i el progrés social. En definitiva, per recuperar drets.

Ja fa uns mesos que estan en funcionament les comissions legislatives del Parlament de Catalunya i tinc la responsabilitat de ser el portaveu del grup parlamentari Junts pel Sí a la Comissió d’Acció Exterior, Cooperació, Relacions Institucionals i Transparència.

Després d’una quantes sessions d’aquesta comissió, m’han quedat clars dos entossudiments que vull compartir amb la ciutadania.

El primer entossudiment és dels 2 grups parlamentaris independentistes en el suport a l’acció del Govern a l’exterior. Entossudits pel convenciment que aquesta presència a l’exterior és per a defensar els interessos dels ciutadans de Catalunya, impulsar la internacionalització de les empreses, difondre la cultura i la llengua catalana, atraure inversions i incentivar el turisme. És a dir, per garantir que Catalunya continuï sent un dels motors més importants d’Europa.

Però entossudits també perquè el nostre Govern té l’obligació d'explicar al món el què està passant a Catalunya, de fer saber a tothom que ho vulgui que un petit país europeu vol decidir el seu futur lliurement i esdevenir pacíficament i democràtica un nou estat, un país normal.

Aquest és el mandat rebut de la ciutadania el passat 27S.

El segon entossudiment és el de PP i Ciutadans, que reiteradament creen un front on, alternativament, ara tu ara jo, van presentant propostes de resolució sobre l’acció del Govern a l’exterior , en una obsessió sobre la internacionalització del procés d’independència de Catalunya.

I estan entossudits pel nom de les coses: que si el conseller Romeva no es pot dir minister a l’estranger perquè només se’n pot dir el de l’estat, que si el Representant Permanent de la Generalitat davant la Unió Europea no es pot dir “permanent” perquè només el de l’Estat ho pot ser, que si la conselleria no es pot dir d’Afers Exteriors perquè Afers Exteriors corresponen a l’Estat. Ells voldrien que tinguéssim una conselleria de la “Señorita Pepis”.

Jo ja els dic que no toquen de peus a terra, que qui vaga per l’espai exterior és l’unionisme espanyolista, que nosaltres no els destorbarem en aquesta tasca, que ja ens va bé que estiguin entretinguts en aquests “temes d’estat”.

Per il·lustrar tot això només cal comparar els dos models d’acció exterior. El model exterior català és prudent, racional, auster, dimensionat a les necessitats estratègiques que tenim com a país, sense delegacions a tot arreu, que mira de fer una diplomàcia del segle XXI, moderna, al servei de la ciutadania. En canvi, el model de l’Estat espanyol és del segle XIX, anacrònic, grandiloqüent, amb residències al Marroc que costen 6 milions d’euros. És també un model que ha de cessar l’ambaixador de Bèlgica per absentisme i abús d'autoritat i que, segons un informe dels advocats de l’Estat espanyol, permet que les ambaixades espanyoles funcionin de manera habitual amb una ‘caixa B’ que serveix per a pagar despeses personals.

Està tot dit.

Iniciatives com aquesta ens permeten consolidar-nos com a destí turístic complert

Cambrils és una ciutat acollidora, dinàmica i singular. El ric teixit comercial li dóna en part aquest caràcter. Ho pensava durant la presentació de la quarta edició de Comerç de Nit #Cambrils.

Més enllà d’una jornada de compres, la proposta del dissabte 30 suposa una experiència especial i única. Conjugar música, dansa, espectacles amb comerç i restauració -en definitiva, ingredients tots de la nostra cultura¬¬ mediterrània- en un únic programa ens permet no només atreure visitants amb una proposta lluïda sinó, sobretot, explicar qui som i com volem ser com a ciutat.

El comerç de proximitat fa ciutat cada dia de l’any, cohesiona. Dissabte tindran l’ocasió de presentar les novetats per a la primavera/estiu 2016, de fer gala dels seus serveis i de l’atenció que ens dispensen a diari. El Comerç de Nit suposa, doncs, una oportunitat de situar l’oferta de proximitat al mapa comercial i difondre, els valors de la proximitat.

Indubtablement, ens ajuda a promocionar la ciutat com una destinació turística complerta. L’atractiu de la proposta, combinada amb altres actes com la Setmana de la Vela, fa que resulti adequada tant pels propietaris de segona residència, com els visitants de ciutats de l’entorn o els turistes de la Costa Daurada. I perquè no, és també l’ocasió de retrobar-nos tots al carrer i sentir-nos orgullosos dels nostres valors com a municipi.

La marca Cambrils la generem entre tots i totes. Crec fermament que com a administració hem de donar suport a les iniciatives sorgides de la societat civil, com és el Comerç de Nit, i en especial, ho hem de fer encara amb més intensitat si aquestes iniciatives ens permeten crear sinergies de treball conjunt.

Així passa amb el Comerç de Nit, en què Promoció econòmica, comerciants de la UB i la Xarxa el Port, a més de Petits luxes, organitzadors de les activitats culturals, i l’empresa Cambrils/Hyundai ens hem arromangat per preparar aquesta nit, la quarta que celebrarem.

Veient el programa, no tinc dubte que, visitants i vilatans, gaudiran dissabte d’una vivència extraordinària passejant pels nostres carrers, acompanyats pel so de la música o el moment únic d’una representació en viu, tastant la nostra oferta gastronòmica, xafardejant en botigues i delectant-se amb el nostre paisatge. I si generem un bon record, segur que acaben tornant.

L’escriptor i pacifista israelià, Amos Oz, una de les veus més crítiques amb l’ocupació va dir en un acte oficial: "No crec en els boicots perquè fan la gent més feble. Jo no compro en els assentaments des del principi, des dels anys seixanta i setanta, perquè no comparteixo la seva existència, però el boicot, com s'està donant, és un error perquè enforteix els que estan en contra de la pau". Treballar per la pau, aquest és l’objectiu i, si volem aconseguir-lo, haurem d’esforçarnos buscant solucions pacífiques, per tal que els pobles palestí i israelià puguin viure junts i en pau, i això no passa per establir campanyes de Boicot, Desinversions i Sancions.

No compartim la política d’assentaments portada a terme pel govern conservador d’Israel, de la mateixa manera que tampoc podem compartir algunes de les formes emprades pels governants del poble palestí. Creiem en els homes i dones de tots dos pobles que esperen una pau que fa molts anys que no arriba. I que de cap manera arribarà sota el paraigües de campanyes sectàries que tanquen vies de negociació per aconseguir la desitjada convivència.

No podem erigir-nos en executors d'una justícia injusta que es porti per davant a culpables i innocents amb la mateixa sentència. La via no és fer més mal i provocar més patiment amenaçant el dret de tota persona a la llibertat d'expressió, a no patir discriminació i a no revelar l'origen, raça, religió i opinions personals. I malgrat l'opinió personal de cada un de nosaltres, no podem compassar campanyes que inciten a la violència, l'odi i la marginació dels homes i dones que es veurien afectats per un boicot injust.Vivim en un estat de dret i les nostres decisions i actuacions han d'estar ajustades a dret,d'una altra manera no tindríem raó ni moral ni social per exigir alsaltres compromisos de justícia.

Hem de treballar des del diàleg per aconseguir la pau entre Israel i Palestina. Hem de treballar per la Pau des de la Pau. No hi cap altre manera!

Diplomàtic a la Xina, Egipte o Finlàndia, arqueòleg, col·leccionista, restaurador, articulista, mecenes... La biografia del reusenc Eduard Toda i Güell (1855-1941) és prolífica, intensa i apassionant. Es fa difícil triar una sola de les seves dèries vitals: totes i cadascuna van conformar el personatge polièdric que avui coneixem. Tanmateix, a la majoria dels que vivim al Camp de Tarragona, el nom de Toda ens remet principalment al monestir de Poblet i al castell-monestir d'Escornalbou, dos emblemàtics monuments que va retornar a la vida, després de convèncer molts dels seus coetanis de la importància que aquesta restauració tindria per al país sencer. Per aquestes i moltes altres contribucions a la història de Catalunya –va "descobrir" el català a l'Alguer, va ser mecenes de la Renaixença, va aplegar una de les majors biblioteques de la seva època,...– enguany en rememorem la figura i el llegat mitjançant les diferents activitats que configuren l'Any Toda, coincidint amb el 75è aniversari de la seva mort. Una vintena d'actes impulsats des de l'Ajuntament de Reus, amb la col·laboració de la Diputació i de la Generalitat, i que no només arribaran a la ciutat nadiua de Toda: també se'n faran a Tarragona, Barcelona, Girona o Lleida, al castell-monestir d'Escornalbou i al monestir de Poblet.

Una vegada més, col·laborem amb un any commemoratiu a l'entorn d'un personatge cabdal per a la nostra cultura i història, com en els darrers anys hem fet amb els homenatges als pintors Marià Fortuny i Josep Tapiró, al polític Joan Prim, i a d'altres referents del Camp de Tarragona o de les Terres de l'Ebre que van excel·lir en els seus respectius àmbits professionals i van deixar empremta en la nostra societat. Uns i altres esdevenen un patrimoni al qual no podem renunciar. Ans al contrari: els hem de reivindicar i posar en valor atesa la seva aportació al desenvolupament de la nostra cultura i idiosincràsia com a país. En el cas concret d'Eduard Toda, sense ell no podríem gaudir de la plenitud amb què avui gaudim del cenobi pobletà, declarat patrimoni mundial, ni tampoc coneixeríem en tota la seva dimensió i grandesa l'espai des d'on es governava la històrica Baronia d'Escornalbou.

Toda va assolir tots i cadascun dels objectius que es va proposar. Probablement, si hagués nascut en un altre país, avui seria un personatge conegut i reconegut internacionalment, i qui sap si també hauria inspirat alguna pel·lícula. Raons no li'n falten: erudit, descobridor, aventurer, prohom admirat... El magnífic documental sobre la seva vida que s'estrenarà al juliol pal•lia en part aquesta mancança, alhora que redescobreix i difon arreu de Catalunya el seu llegat incommensurable. Aquest mateix objectiu s'estén a la resta d'actes que es duran a terme fins a final d'any. La rellevància de Toda es mereix amb escreix aquest homenatge. Va ser un home de món que es va mantenir aferrat a la seva terra. Un home de món que mereix ser conegut al món sencer. Per això, emprenem aquest any commemoratiu disposats a submergir-nos de ple en l'univers de Toda: únic, extraordinari i ben nostre.

Doncs això esperem. I ho esperem des de fa molt temps, massa temps. El pendent Parc Natural de les Muntanyes de Prades ja estava esbossat al Llibre Blanc de la Natura dels Països Catalans... ja fa gairebé 40 anys! Perquè el que està vivint el país va de procés constituent, però també de processos pendents. I el parc n’és un.

Conscients de les complexitats que comporta, però també de les oportunitats que pot generar, no podem deixar-ho perdre de nou.

Complexitats? 5 comarques, 22 municipis, pobles a la plana i a la muntanya (o sigui dins del parc), interessos divergents dels diferents actors implicats, protecció i/o gestió, liderat des de la Generalitat o bé des dels municipis, diferents figures de protecció ... Són certament moltes les variables a tenir en compte, però convé trobar els punts comuns i, sobretot, fer que els municipis i la gent del territori s’ho sentin seu i això s’aconsegueix fent que ells ho liderin i que la Generalitat tingui un paper acompanyant en tot el recorregut burocràtic i polític.

Altres factors a tenir en compte són la preexistència de diferents figures de protecció ja a la zona, especialment a la cara nord com són les reserves naturals de la vall del Titllar i de la Trinitat, així com el Paratge Natural d’Interès Nacional (Espanyol) de Poblet. La nova figura del parc les pot incloure dins la seva singularitat com té el Cadí-Moixeró amb el Pedraforca o bé fer el parc precisament a tota la resta del massís. La solució, sense perdre protecció en cap sentit, hi és.

I la nova situació legal no té perquè alterar la vida quotidiana dels habitants amb excessives regulacions. La figura del parc no té perquè portar més regulacions de les que ja hi ha actualment. Això significa que ja estan regulats els creixements urbanístics, la circulació motoritzada, la caça, l’agricultura o la ramaderia o l’obertura i explotació de pedreres i no significa nous impediments per a la vida quotidiana dels residents. És més, suposa més aviat una oportunitat d’inversió pública i privada per al territori.

Amb la declaració del parc, no tan sols garantim i protegim la biodiversitat de l’indret, sinó que donem peu a la creació d’una infraestructura de conservació del parc. I tots els estudis demostren que per cada euro invertit (inversió pública, bonificacions fiscals, ...) en el parc, se’n generen 9 extres al territori. Això significa més interès i consum de productes agrícoles i ramaders, restaurants, turisme rural, senderisme i BTT, patrimoni cultural, etc... donant més possibilitats a la gent del lloc i ajudant a evitar la despoblació.

A més, el parc no és una bombolla aïllada al mig del territori. Interactua i ha d’interactuar en xarxa amb la resta d’espais protegits com el Montsant i els encara no protegits com la serra de Llaberia, la de Miramar, la Voltorera, la del Tallat o el Bosc de la Mata. I, com no, també tenint vinculació amb els entorns agrícoles més pròxims com la vinya a la part nord i oest i els ametllers i avellaners de la part sud i est, conjuntament amb els rius Francolí i Siurana.

S’ha obert una finestra d’oportunitat al territori. Que debats estèrils sobre capitalitats o portes d’entrada no ens impedeixin tornar a perdre una ocasió històrica. Construïm el parc de baix a dalt entre ajuntaments i ciutadania i dissenyem un model que sigui tan beneficiós per a la biodiversitat com per a les persones. Aprofitem-ho, debatem-ho i planifiquem-ho bé. Busquem primer els consensos i el que beneficia tothom, que és la creació del parc.

Ara sí? Ara sí.

Tarragona ha nascut com a ciutat, i ha viscut, entre la Part Alta i el Serrallo. Tradicionalment ha estat un petit món mediterrani de pagesos i pescadors. Si de la pagesia pràcticament ara només se’n conserva la memòria, estem a punt que ens passi una cosa similar amb el món de la pesca. Finalment, el malestar que es covava ha acabat sortit al carrer, i els pescadors han iniciat una dinàmica de mobilitzacions per reclamar solucions a la seva situació, que potser sigui la més greu que mai no hagi conegut el sector. La disminució de les captures any rere any, la pràctica desaparició del peix blau en diverses zones de la nostra costa, la manca de recursos econòmics que afecta armadors i mariners, han provocat les mobilitzacions que hem vist fa uns dies.

Els pescadors surten a la mar i no troben peix. O bé el poc que troben no els és suficient per mantenir la seva activitat i viure dignament. No és que ells pateixin un problema força seriós, és que el patim tots. Amb l’amenaça directa que pesa sobre la seva manera de viure es posa en risc, també, una manera d’entendre la ciutat, una cultura urbana que té al Serrallo un dels seus nuclis d’activitat tradicional, font d’una gastronomia característica relacionada amb el peix blau. Tot això són senyals d’identitat de Tarragona, i ara ho podem perdre.

Sembla que, ara com ara, és difícil determinar les causes que ens han dut a aquesta situació. D’una manera versemblant podem descartar la sobrepesca, perquè de fet ja fa força temps que el nombre de mariners i de barques ha anat disminuint de manera constant, i per tant l’activitat humana no representa un impacte abusiu en el medi. Queda, doncs, per saber, si l’absència de peix es deu a la desaparició de nutrients en les aportacions de l’Ebre, la desaparició del fitoplàncton, el canvi climàtic o altres raons encara desconegudes.

És per això que cal dur a terme, amb urgència, un estudi biològic que localitzi els motius d’aquesta manca alarmant de peix blau i suggereixi maneres de resoldre-la, si hi som a temps. L’Ajuntament de Tarragona ha donat suport a aquesta idea i els propis pescadors estan disposats a posar les barques a disposició dels investigadors. Ara seria necessari que les altres administracions, particularment la Generalitat, el Govern central i la Comissió Europea posessin els recursos necessaris per finançar el projecte. Com també caldria el compromís d’aquestes administracions per dotar d’ajuts econòmics els treballadors del sector. Molts d’ells viuen ara amb ingressos inferiors a tres-cents euros mensuals, i és obvi que així no es pot viure amb el mínim necessari.

El futur, doncs, és en joc. No només el de les famílies, els homes i les dones que viuen de la mar. També el de Tarragona tal com l’hem coneguda fins ara. Afanyem-nos a trobar solucions, perquè el temps corre.