Si hay algo que no puede achacarse al grupo político Ciudadanos Cunit, es su coherencia a la hora de realizar acciones políticas.

El 9 de novembre del 2014 recordo que vaig anar a votar a l’Institut Vidal i Barraquer. No sabia com acabaria el dia, però des de primera hora era molt conscient que estàvem vivint una jornada històrica. Teníem present que, tot i que potser no era el definitiu, estàvem fent un pas molt important per al futur del país.

Moltes vegades he sentit allò de “en un poble tant se val si manen les dretes o les esquerres, el que compta és que siguin bons gestors”. Òbviament que compta ser bon gestor: cal habilitat perquè els esforços duguin a bon terme. Però no puc estar d’acord amb la frase: sigui en un país o en un ajuntament, la ideologia també importa, perquè marca quines són les prioritats, és a dir, determina on es destinen més esforços.

Arran d'un debat organitzat aquest divendres per la Càtedra d'Estudis Jurídics Locals de la URV sobre la gestió dels serveis públics locals, en diferents mitjans de la ciutat s'ha parlat sobre el debat «municipalització vs privatització». Un debat, que alguns periodistes han titllat d'«erroni» o de «reduccionista», i que fins i tot, han conclòs que «no es un debate de derechas o izquierdas». Res més lluny de la realitat. Anem per parts.

Es diu sovint que la millor escola de govern són els ajuntaments. Hi ajuda, molt, la necessària –jo diria que imprescindible- connexió amb la realitat, amb el dia a dia, amb les persones. És en un Ajuntament on s’és més sensible als efectes de les decisions preses, sobretot quan t’ho fan saber, de tu a tu, els mateixos veïns o familiars, les persones amb qui comparteixes lleure, botiga, o passeig.

L’estiu del 2015 a l’Ajuntament de Torredembarra es va hissar l’estelada a l’Ajuntament sense cap roda de premsa ni comunicat sobre aquest fet. El PP va denunciar l'absència de la bandera espanyola a la subdelegació del Govern i va ser aleshores quan el subdelegat del Govern va comunicar al consistori que havia d'hissar la bandera espanyola. La resposta per part de l'Ajuntament va ser hissar les banderes, fer una fotografia i despenjar-les, produint que el PP tornés a denunciar-ho fins que la subdelegació del Govern va actuar d'ofici. Resultat de tot plegat: una sentència que obliga a l’Ajuntament de Torredembarra a col·locar la bandera espanyola al pal oficial i retirar l’estelada que onejava al terrat de l’edifici.

Si existe algo realmente negativo y contraproducente a la hora de gestionar y dirigir un municipio, es la falta de seguridad, convencimiento y congruencia en las decisiones adoptadas por el equipo de gobierno.

El 15 de mayo del 2011, es el día conocido como el 15M, o también llamado Movimiento de los Indignados que marcó un antes y un después de la política española.

La Part Alta de Tarragona no tan sols és patrimoni sinó també és història ben viva i per tant permanent de les persones que han tingut, tenim i tindran el privilegi, així com també, la responsabilitat de formar part del nostre nucli urbà.

Afortunadament, l’administració de l’hospital Joan XXII rectifica el seu error i tornarà els 150 euros que va cobrar a una família d’immigrants el desembre passat perquè encara no tenien targeta sanitària, tot i estar empadronats i en tràmits d’aconseguir-la. Van tractar com si fossin turistes uns residents habituals, veïns amb pocs recursos, es van equivocar i reconeixen que està mal fet. Però aquest no és un cas anecdòtic. És un fet dolorós, i ens temem que sigui, a més, la punta d’un iceberg. Quantes persones han hagut de passar per un tràngol d’aquesta mena? Trobar-se malament, anar a urgències i que t’ofereixin una atenció que no pots pagar? Sembla una situació pròpia d’una novel·la de Dickens, però són coses que passen ara i aquí.