El Govern de Catalunya ingressa avui a la presó en compliment d'un procés judicial en què se l'acusa de rebel·lió arran de la proclamació de la República

La jugada de Mariano Rajoy de convocar eleccions el 21 de desembre per intentar, amb el suport incondicional del PSOE i Cs, legitimar l’aplicació de l’article 155, se li ha girat en contra, ja que ha convertit aquests comicis en un plebiscit en el qual les forces independentistes tenen la intenció de participar.

Com en els millors temps del masisme, avui, dilluns 30 d’octubre ja podem afirmar que l'autonomisme ha tornat amb totes les lletres.

La majoria persones a la vida que no han tingut més remei que treballar per mantenir una família, per tirar endavant, com acostuma a passar. Algunes han intentat destacar sobre la resta pujant esglaons o cercant millorar els ingressos al cap de mes, però d’altres ho han fet traient el màxim profit a la seva ubicació enmig de l’anonimat.

Constituïm la República Catalana, com a estat independent i sobirà, de dret, democràtic i social. Eren les 15.27 del divendres 27 d’octubre del 2017.

La situació és tan paradoxal..... Dissabte 21 un president espanyol “democràtic” (hereu de la dictadura, però) va tornar Espanya a l’any 1939 (com fa 80 anys) carregant-se la Generalitat, per contra dilluns 23 es commemoraven els 40 anys de la seva restauració provisional per un president franquista (encara no hi havia Constitució).

L’incombustible Miquel Iceta, que independentment de si un està d’acord o no amb els seus plantejaments és un dels parlamentaris catalans més ben educats i que millor s’expressen (tampoc costa gaire si un parla després de Xavier García o Inés Arrimadas), fa dies que s’ha entestat a fer de mitjancer entre uns i altres per trobar una solució per posar fi a aquests dies que estem vivint perillosament (i apassionadament, tot sigui dit).

Els partits constitucionalistes, amb el vistiplau del rei, estan a les portes de carregar-se l’autogovern de Catalunya, i per fer-ho no tenen cap problema per infringir aquella legalitat que tant defensen i amb què tant s’omplen la boca.

El passat 2 –O reflexionava sobre el paral·lelisme dels fets viscuts amb 40 anys enrere (http://www.infocamp.cat/opinio/item/14485-40-anys). Em vaig quedar curt. Per analitzar l’analogia amb l’escenari de fa 80 anys caldran tres capítols: per analitzar el context global europeu, el de l’interior (espanyol i català) i el futur (sense bola de vidre).

Ni suau, ni limitada ni hòsties. Dura, contundent i de conseqüències imprevisibles.