Crida l’atenció si més no, que l’Estat que tant estima a Catalunya, no té mai diners ja no per fer inversions noves, si no per realitzar les que publiquen als Pressupostos de l’Estat que per cert, pugen molt menys que els rescats esmentats. Així, ens trobem que finalitzant l’any, només s’han realitzat un 15% de la inversió pressupostada a rodalies. No hi han diners per rodalies, sí que n’hi ha pels amics. L’any vinent poden pressupostar deu mil milions d’inversions a Catalunya, o cinquanta mil, és igual, no els compliran, no ho han fet mai en trenta-cinc anys de democràcia. Però podran sortir publicats als Pressupostos que queda molt bonic i emetre’ls per televisió perquè tot l’Estat pugui dir que ens queixem de vici. De l’incompliment, evidentment, no publicaran res.

Naturalment, aquesta despesa no quedarà comptabilitzada com una inversió a Madrid, ja que com quasi tot el que fa referencia a la capital, com que son estructures nacionals, constarà com una inversió feta a tot l’Estat. Així ens trobem que a les estadístiques figura que la capital paga i a canvi s’inverteix poc al seu territori.

I a Catalunya què? Doncs s’inverteix en justícia. Es crida a declarar a la representant del Parlament sobirà del poble de Catalunya per permetre una votació que precisament va ser una demanda dels votants catalans. I es cita a declarar càrrecs municipals i gent del carrer per exercir la llibertat d’expressió.

I també inverteix en inspectors d’Hisenda, que no caben a l’edifici de la Rambla i estan habilitant de nous. No es treu mai prou de Catalunya. S’han de rescatar les empreses amigues.

Incompliment de pressupostos, rescats, imputacions, compareixences a declarar, inspeccions. Cinc mil milions de raons per crear el nostre Estat i administrar els nostres recursos. I per la dignitat del nostre Parlament i la salvaguarda de la democràcia, raons per fer pensar tothom, els independentistes i els que no ho tenen clar.