Aquesta web utilitza cookies pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. En navegar o utilitzar els nostres serveis, aceptes l'ús que en fem.

Publicitat

Terra Alta, sector primari

Opinió Francisco Domínguez
Diumenge, 18 Setembre 2016 01:34

Ja ha plogut molt, o pot se no gaire, quan vaig arribar per motius professionals a la Terra Alta i vaig trepitjar el terme de Batea pam a pam, vinya a vinya i quasi que cep a cep. Era l’època de la inscripció al Registre Vitícola. Va ser un dels estius que més empremta em va deixar, primer pels seus camps, però també per la seva gent i el seu vi.

Per a la resta de catalans, aquest racó de Catalunya és força desconegut, tot i que sí que prenen rellevància els seus vins i la Denominació d’Origen Terra Alta. Cosa que no m’estranya atesa l’elevada qualitat i l’esforç dels enòlegs per millorar i arribar als gustos més exigents.

Però, què vol dir que el principal motor econòmic sigui la producció vinícola? No estic pensant en els grans cellers d’altres regions vinícoles, estic pensant en les finques que vaig xafar fa temps, conreades per generacions i famílies que en depenen en exclusiva de com vagi la collita d’enguany i la qualitat de l’anyada. No estic pensant en grans empreses agroalimentàries, si no en les cooperatives petites de cadascun dels pobles Arnes, Batea, Bot, Caseres, Corbera d’Ebre, La Fatarella, Gandesa, Horta de Sant Joan, Pinell de Brai, La Pobla de Massaluca, Prat de Compte i Vilalba dels Arcs.

Aquest cap de setmana, en plena campanya de verema, amb tota la pagesia entregada als camps, ha estat noticia la gran calamarsada a Batea i Caseres. Encara que també ha afectat a l’ametlla i l’oliva, és al raïm al que l’ha tocat rebre de ple, afectant a quasi un 30 % de les finques. Tot es pot anar per l’aigüera en una nit. És per això que quan traiem el tap d’una ampolla de DO Terra Alta (o de qualsevol altra denominació), hem de pensar en que allò que gaudirem és el fruit del treball d’anys dels propietaris dels camps, de moltes hores de suor a l’estiu i del bon saber fer dels enòlegs als cellers.

Si valorem uns vins de qualitat, si volem gaudir de les anomenades “Catedrals del Vi”, aquests tresors modernistes; si volem conèixer l’entorn natural dels Ports, cal que pensem que tot això tant sols serà possible si la gent que hi viu pot guanyar-se la vida; pot viure dignament amb serveis que li facilitin el dia a dia, per tal que continuïn fent el que sempre s’ha fet al mon rural: estructurar i tenir cura d’aquest entorn que tant ens agrada a tots.
Des de l’oposició, el grup de Ciutadans assumeix la responsabilitat d’aportar iniciatives, d’estar pendent del sector i les seves necessitats però exigim al Govern que es prengui seriosament les seves obligacions i faci un pla de futur sostenible per a la Terra Alta. I això passa per conservar al territori el més valuós que tenim, la nostra gent i el nostre jovent.

Ja ha plogut molt, o pot se no gaire, quan vaig arribar per motius professionals a la Terra Alta i vaig trepitjar el terme de Batea pam a pam, vinya a vinya i quasi que cep a cep. Era l’època de la inscripció al Registre Vitícola. Va ser un dels estius que més empremta em va deixar, primer pels seus camps, però també per la seva gent i el seu vi.

Per a la resta de catalans, aquest racó de Catalunya és força desconegut, tot i que sí que prenen rellevància els seus vins i la Denominació d’Origen Terra Alta. Cosa que no m’estranya atesa l’elevada qualitat i l’esforç dels enòlegs per millorar i arribar als gustos més exigents.

Però, què vol dir que el principal motor econòmic sigui la producció vinícola? No estic pensant en els grans cellers d’altres regions vinícoles, estic pensant en les finques que vaig xafar fa temps, conreades per generacions i famílies que en depenen en exclusiva de com vagi la collita d’enguany i la qualitat de l’anyada. No estic pensant en grans empreses agroalimentàries, si no en les cooperatives petites de cadascun dels pobles Arnes, Batea, Bot, Caseres, Corbera d’Ebre, La Fatarella, Gandesa, Horta de Sant Joan, Pinell de Brai, La Pobla de Massaluca, Prat de Compte i Vilalba dels Arcs.

Aquest cap de setmana, en plena campanya de verema, amb tota la pagesia entregada als camps, ha estat noticia la gran calamarsada a Batea i Caseres. Encara que també ha afectat a l’ametlla i l’oliva, és al raïm al que l’ha tocat rebre de ple, afectant a quasi un 30 % de les finques. Tot es pot anar per l’aigüera en una nit. És per això que quan traiem el tap d’una ampolla de DO Terra Alta (o de qualsevol altra denominació), hem de pensar en que allò que gaudirem és el fruit del treball d’anys dels propietaris dels camps, de moltes hores de suor a l’estiu i del bon saber fer dels enòlegs als cellers.

Si valorem uns vins de qualitat, si volem gaudir de les anomenades “Catedrals del Vi”, aquests tresors modernistes; si volem conèixer l’entorn natural dels Ports, cal que pensem que tot això tant sols serà possible si la gent que hi viu pot guanyar-se la vida; pot viure dignament amb serveis que li facilitin el dia a dia, per tal que continuïn fent el que sempre s’ha fet al mon rural: estructurar i tenir cura d’aquest entorn que tant ens agrada a tots.
Des de l’oposició, el grup de Ciutadans assumeix la responsabilitat d’aportar iniciatives, d’estar pendent del sector i les seves necessitats però exigim al Govern que es prengui seriosament les seves obligacions i faci un pla de futur sostenible per a la Terra Alta. I això passa per conservar al territori el més valuós que tenim, la nostra gent i el nostre jovent.

Francisco Domínguez

Francisco Domínguez

Diputat de C's al Parlament per la demarcació de Tarragona

Anuncia't a infocamp.cat, dona suport al periodisme rigorós de proximitat.

Publicitat

No s'ha pogut desar la teva subscripció. Siusplau torna-ho a provar.
La teva subscripció ha estat correcta.

Butlletí de titulars diari

Subscriu-te per rebre cada matí els titulars d'InfoCamp al teu correu: