Aquesta web utilitza cookies pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. En navegar o utilitzar els nostres serveis, aceptes l'ús que en fem.

Publicitat

Que els trens arribin a l'hora

Opinió Òscar Peris
Diumenge, 14 Agost 2016 18:42

Saber l'hora de sortida i també la d'arribada és un dels requisits mínims que hauria de tenir qualsevol mitjà de transport públic. Però resulta que aquests mínims, amb la Renfe i l'Adif, no estan garantits. Poc més de la meitat dels trens de l'R-16, la que uneix Ulldecona-Tortosa amb Barcelona, arriben a l'hora i això que a la durada del trajecte ja s'hi han afegit els 8 minuts de retard que provoca l'avaria de Mont-roig.

Segons dades de la Plataforma Trens Dignes, cada dia es registren 135 minuts de retard de mitjana. Els retards es tradueixen en hores perdudes per part dels usuaris habituals del tren i que resten competitivitat al nostre territori. Perquè no és tolerable que un veí de Tarragona que treballa a Barcelona hagi de perdre cinc hores diàries al tren. Són moltes, massa hores per un trajecte de 100 quilòmetres que sovint, a més, toca fer a peu dret, envoltat de turistes que tornaran a casa amb una impressió pèssima dels nostres trens. Per no parlar dels descarrilaments, les avaries i els transbords... Aquest estiu una desena de trens s'han quedat penjats, alguns, en mig del no-res, i han tornat a deixar-nos imatges dantesques de centenars de persones saltant dels combois i caminant per les vies.

És lògic, doncs, que farts de tot plegat, els treballadors de l'Adif, que s'enfronten amb una realitat tercermundista dia rere dia, exigeixin inversions i personal per arreglar aquest despropòsit; el comitè d'empresa estima que a la demarcació de Tarragona hi manquen 163 treballadors. Mentrestant, la companyia sembla que mira cap a un altre costat esperant, potser, que l'avorriment de la ciutadania faci digerible la privatització d'un servei que hauria de ser públic i de qualitat.

Però els dirigents de l'Adif han de saber que en el govern no ens cansarem d'insistir perquè posin solució a tot plegat. Fa setmanes que esperem una trobada amb els responsables de la companyia, que semblen més pendents de saber qui governarà a Madrid que no pas de fer la seva feina, que hauria de ser la de garantir uns mínims en tots els serveis que gestionen. Malauradament, però, mentre les decisions en matèria d'infraestructures ferroviàries se segueixin prenent a 500 quilòmetres d'aquí, l'aposta seguirà sent per una alta velocitat deficitària en detriment de Regionals i Rodalies, les línies més utilitzades, però amb menys inversió.

El tren és un servei que paguem entre tots i, per tant, no només com a usuaris, sinó també com a propietaris del servei, exigim uns trens públics, dignes i de qualitat. Ah, i sobretot, uns trens que surtin i arribin a l'hora, també en els trajectes curts. Em sembla que tampoc no demanem gaire.

Saber l'hora de sortida i també la d'arribada és un dels requisits mínims que hauria de tenir qualsevol mitjà de transport públic. Però resulta que aquests mínims, amb la Renfe i l'Adif, no estan garantits. Poc més de la meitat dels trens de l'R-16, la que uneix Ulldecona-Tortosa amb Barcelona, arriben a l'hora i això que a la durada del trajecte ja s'hi han afegit els 8 minuts de retard que provoca l'avaria de Mont-roig.

Segons dades de la Plataforma Trens Dignes, cada dia es registren 135 minuts de retard de mitjana. Els retards es tradueixen en hores perdudes per part dels usuaris habituals del tren i que resten competitivitat al nostre territori. Perquè no és tolerable que un veí de Tarragona que treballa a Barcelona hagi de perdre cinc hores diàries al tren. Són moltes, massa hores per un trajecte de 100 quilòmetres que sovint, a més, toca fer a peu dret, envoltat de turistes que tornaran a casa amb una impressió pèssima dels nostres trens. Per no parlar dels descarrilaments, les avaries i els transbords... Aquest estiu una desena de trens s'han quedat penjats, alguns, en mig del no-res, i han tornat a deixar-nos imatges dantesques de centenars de persones saltant dels combois i caminant per les vies.

És lògic, doncs, que farts de tot plegat, els treballadors de l'Adif, que s'enfronten amb una realitat tercermundista dia rere dia, exigeixin inversions i personal per arreglar aquest despropòsit; el comitè d'empresa estima que a la demarcació de Tarragona hi manquen 163 treballadors. Mentrestant, la companyia sembla que mira cap a un altre costat esperant, potser, que l'avorriment de la ciutadania faci digerible la privatització d'un servei que hauria de ser públic i de qualitat.

Però els dirigents de l'Adif han de saber que en el govern no ens cansarem d'insistir perquè posin solució a tot plegat. Fa setmanes que esperem una trobada amb els responsables de la companyia, que semblen més pendents de saber qui governarà a Madrid que no pas de fer la seva feina, que hauria de ser la de garantir uns mínims en tots els serveis que gestionen. Malauradament, però, mentre les decisions en matèria d'infraestructures ferroviàries se segueixin prenent a 500 quilòmetres d'aquí, l'aposta seguirà sent per una alta velocitat deficitària en detriment de Regionals i Rodalies, les línies més utilitzades, però amb menys inversió.

El tren és un servei que paguem entre tots i, per tant, no només com a usuaris, sinó també com a propietaris del servei, exigim uns trens públics, dignes i de qualitat. Ah, i sobretot, uns trens que surtin i arribin a l'hora, també en els trajectes curts. Em sembla que tampoc no demanem gaire.

Òscar Peris

Òscar Peris

Delegat del Govern a Tarragona

Anuncia't a infocamp.cat, dona suport al periodisme rigorós de proximitat.

Publicitat

BANER 300x250px LLUCAdvertisement
No s'ha pogut desar la teva subscripció. Siusplau torna-ho a provar.
La teva subscripció ha estat correcta.

Butlletí de titulars diari

Subscriu-te per rebre cada matí els titulars d'InfoCamp al teu correu: