El Primer de Maig, els treballadors i les treballadores ens mobilitzem a nivell mundial per reivindicar el treball digne, els drets laborals i socials. Recordem que aquesta data es va establir l’any 1889 per homenatjar els màrtirs de Chicago, tres anys abans, l’any 1886, als Estats Units, havia començat un moviment per reivindicar jornades de treball de vuit hores. Vuit hores de treball, vuit hores de descans i vuit d’hores d’oci. Preàmbul de la convocatòria de vaga general d’aquell primer de maig, de conseqüències dramàtiques per a milers de treballadors i tràgiques per als màrtirs de Chicago. A ells els devem aquesta conquesta social.

A casa nostra, l’any 1978 representa també una data emblemàtica, els treballadors, el Primer de Maig,vam sortir al carrer per reivindicar el ple exercici de les llibertats i la consolidació de la Democràcia, l’exercici de la llibertat sindical a través de l’Estatut dels Treballadors, la regulació de les seccions sindicals a les empreses, la regulació de la negociació col·lectiva i el dret de vaga, demanàvem també mesures contra l’atur i contra la pujada abusiva de preus.

Enguany, immersos en una greu crisi que patim directament la ciutadania, agreujada per unes polítiques regressives que perjudiquen especialment les persones més vulnerables, les dones, els joves, els aturats de llarga durada i les persones immigrades, i que posen en risc els drets que tant ha costat aconseguir en matèria laboral i d’igualtat, és més necessària que mai la nostra lluita per defensar els drets de tots els treballadors. Defensar una contractació que no sigui temporal i precària, que no es tradueixi en una ciutadania que, malgrat tenir feina, és pobra i veu perpetuades les dificultats per arribar a final de mes. Defensar un augment dels salaris i que s’estableixi un salari mínim de mil euros, per recuperar el nivell adquisitiu perdut i poder sortir de la crisi amb una reactivació real del consum. Reclamar la derogació de les successives reformes laborals i restablir una regulació que impedeixi els excessos en els acomiadaments, que incrementi la protecció i la cobertura de les prestacions d’atur, i que garanteixi la creació de treball digne.

Alhora, en un context que es criminalitza el dret de vaga, que companys i companyes són imputats i jutjats pel fet de reclamar elsdrets i les llibertats, aquest Primer de Maig ha de ser també una mostra de solidaritat amb totes les persones treballadores i sindicalistes que, encara avui, pateixen agressions, persecucions i són detinguts.

Per tot això, aquest Primer de Maig no és tan diferent dels altres, és més vigent que mai l’esperit reivindicatiu d’aquesta data. Serem altre cop al carrer, amb el lema 'Contra la pobresa laboral i social: treball digne i drets', per lluitar, reivindicar i defensar els drets dels treballadors i les treballadores, el temps de treball, laqualitat de vida i el progrés social. En definitiva, per recuperar drets.