Us ho recomano amb les mateixes emocions que transmeten i que tant importen a artistes, tècnics i empresaris qualificats que viuen aquesta professió amb aquesta passió professional i personal que fan amb l'art escènic un món millor. Està a Prime Vídeo. No vull fer publicitat d'una plataforma, però, crec que és digne d'admirar i entendre el que significa tant per l'equip de producció com pel públic. El documental deixa entreveure, també, la part íntima, emocional i no tant practica de l'entreteniment d'alt nivell.
Fa molts anys, els artistes del Cirque du Soleil ja cobraven 3000 $ al mes, tenien el menjar al seu gust i psicòleg per si patien desmotivació o problemes. És una carrera curta, el cos requereix molta atenció i les lesions poden ser cròniques. Això, aquesta cura i respecte per la persona aquí, és impensable o millor dit, inviable.
És significatiu el títol escollit, "Sense xarxa", exactament així hem treballat i treballem tots els artistes que conec, els autònoms i els contractats temporals en qualsevol gremi. No som acròbates, però ens hem jugat la vida a la carretera i els escenaris cada dia.
Voldria anomenar alguna empresa que lleugerament s'acosti a aquesta dedicació pels seus treballadors. Us posaré alguns exemples. Norma Duval en l'any 1986, pagava 240 € i l'hotel diari. En la mateixa temporada, Bibiana Fernández pagava també 240 € però setmanals, i l'hotel no estava inclòs. Colsada pagava 144 € setmanals i punt. Peró es podia viure d'aquesta feina.
El 2013, en un musical infantil amb una cantant ex concursant d'Operación Triunfo, es pagaven 40 € al dia i per dues funcions. Fa un parell d'anys, en un dels grans musicals de Madrid, una actriu secundària i suplent de personatge principal (tasca extra) estava cobrant 1200 € mensuals fa un parell d'anys. No cal dir, que aquests sous no són els que corresponen, a una persona que ha invertit diners i anys en aprendre a cantar, ballar i interpretar professionalment.
El cas més recent de la categoria empresarial que ens envolta, és el veritable pànic viscut aquest passat Halloween al Parc temàtic veí. El malestar, per les penoses condicions laborals dels actors que s'ofegaven, tenien una important deshidratació i marejos per la mala elecció del vestuari i accessoris. Com sempre a callar, sense gaire més solució o enfilar la porta davant d'un mercat incert.
"Sense xarxa" és el corrent, però a més, fregant un tracte indigne per treballadors amb un temps productiu i profitós, tan limitat que no tenen la sort dels companys del Cirque du Soleil. Les comparacions odioses també revelen la qualitat moral dels que manen en aquesta indústria. I mai els hi falta personal.
