En una societat amb alta contaminació acústica, que s'insonoritza, en edificis, amb barreres en autovies enfront de zones habitades i on s'usen els auriculars, afavorint l'aïllament com una mesura més d'independència i de gaudir de la tranquil·litat, és absolutament necessari que els centres educatius molestin als veïns a cada hora d'entrada i sortida, amb música? Vull dir, on i qui decideix la música que estem obligats a escoltar? Per què aquesta cançó sí i una altra no?
Quina normativa municipal, consent el soroll gratuït que afecta els edificis pròxims? Ja que, fins i tot el veí té unes hores estipulades per a poder fer obres i cap és silenciosa.
Això no és una queixa. És una observació de la disminució de la qualitat de vida en un entorn urbà. Ho dic, amb tot el deure que desitjo aplicar als qui m'ho exigeixen. Tant que es parla de la contaminació acústica.
Què té d'educatiu, fer soroll musical, que ni ens va ni ens ve, a sumar amb les inevitables radials, podadores i maquinària d'obra? És normal o acceptable anar pel carrer, al súper i a l'hospital cadascun amb el seu altaveu i les cançonetes de moda? Com si fossin els setanta amb el radiocasset a sobre de l'espatlla en mig del Bronx. Si la missió del centre és formar joves, pot ser que sigui convenient plantejar-se començar per deixar alguna cosa a l'elecció lliure d'altres persones. El silenci, per exemple.
Res! A despertar-se amb l'estridència de l'altaveu escolar... tant si has fet guàrdia de nit com si t'estàs malalt o simplement vols dormir una mica més.
Escoltar la música és igual que decidir el que menjar, practicar sexe i anar al vàter. És una cosa personal, una qüestió de tenir un espai, íntim, per a fer ús com a més plagui.
Encara recordo aquell excel·lent violinista que tocava en una cantonada per poder menjar, i uns policies el van fer fora perquè molestava. La música actual si no és escollida no amansa les feres, les allibera.