No troba res per a tot l'any, tot és temporal tipus "Ideal per a professors i estudiants". Al juny al carrer, l'espremedora turística es posa en mode turbo.
Els llocs immobiliaris s'han convertit en un soc on cadascú exigeix el que li dona la gana i sense límit com el fet imprescindible d'haver de presentar el contracte laboral i ser emprat fix almenys des de fa tres anys. Des de quan cal presentar tota la vida laboral per a llogar? Hi ha propietaris que a més, demanen un aval aliè. Animals (que són de la família) no.
Senyors, la gent viu i necessita un sostre tot l'any, però en la costa el bon inquilí és presa d'un sistema de seguretat de cobrament i d'ambició per a fer mai més ben dit l'agost.
Acostumada a llogar, haig de confessar que en els últims anys i en dues ocasions mai ens van retornar la fiança. Risc, la vida és risc. Els contractes estan fets per a trencar-los o no complir-los, ho dic com a artista, però em serveix per a la meva experiència com inquilina.
Llavors, quines garanties els demanem als propietaris? Qui empara totes aquestes 'no facilitats' per a llogar?
L'empresa costanera s'ocupa a rebre amb la boca plena d'excel·lències i cimbells que atreguin el visitant i poquíssim li importa mantenir les condicions de vida estable per als residents que sostenen el pes de l'economia local, hi hagi turistes o no.
Fa anys que visc on els altres venen de vacances. Malgrat tenir casa pròpia, voldria estar ben lluny de tota aquesta fira "visitors friendly" que embruta els nostres carrers.
Ningú sap les ganes que tinc de trobar un lloc, on respirar i dormir sota un sostre (ja no dic menjar) no costi 1000 € al mes.
Algun dia tot això s'ho trobarem, encara que ja passa, i no serà el cas d'una amiga. Famílies senceres, gent gran i joves sense habitatge. Destinats a fer les maletes al juny, pagar l'estiu a preu prohibitiu o anar a casa d'algú, i tornem-hi a ser amb les fiances i les mudances de temporada.
Això també és injustícia social, però les fotos de les immobiliàries fan somniar amb una vida normal i possible. I tant que hi ha somnis cars. Viure de lloguer ho és, tant si et toca la loteria com si no.
