Aquesta web utilitza cookies pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. En navegar o utilitzar els nostres serveis, aceptes l'ús que en fem.

Publicitat

"Al Vendrell només mirem al cel"

Opinió Miquel Casellas Porcar
Dilluns, 20 Mai 2024 00:44

Al Vendrell tenim el costum de mirar enlaire i gaudir de les meravelles que ens acompanyen dia a dia en la nostra vida diària i que també siguin conegudes per gent de fora que ens vinguin a veure en el nostre vessant més artístic.

Doncs tenim aquesta cara a munt que no ens deixa veure la netedat de les nostres vies i artèries urbanes. Portes on s’acumulen les cagades de coloms i que fa dies que no passat a netejar-les perquè si ens entretenim potser no donarà temps a fer el circuit diari en un temps rècord. Llocs on hi ha clares restes de botellot. Tenim la mania de mirar aquestes grans concentracions esportives que fem de tant en tant al Vendrell i que la veritat és que és un gran promoció de la vila i de l’humanisme a casa nostra, però deixe’m de la mà de deu aquests joves monitors que cada dia d’encarreguen que els espais esportius municipals estiguin plens de gent, a vegades sembla que massa i tot. Persones que fan que això rutlli perquè hi dediquen els seus cinc sentits perquè la persona en surti ben contenta i satisfeta i segueixi la seva vinculació a l’entitat pública. Fan la seva feina en silenci per una empresa subcontractada sense tenir les mateixes avantatges que la resta de companys de l’Ajuntament encara han de veure com algun petit detall que amb el temps s’ha anat a consolidant, doncs resulta que fora també que no hi ha dret.

Ells prefereixen muntar grans esdeveniments esportius llogant empreses de fora que t’ho organitza tot a canvi d’un que no és econòmic. En canvi els que cada dia estan aquí fent la seva feina com autèntics professionals si en podem pagar 2 no en paguem 3 no sigui que es facin rics. Jo em donaria vergonya d’aquesta política miserable. Aquí a alguns equips els hi paguem tot i als altres el més just i tots calladets en empreses fantasma o subcontractades.

Un Vendrell que està enlluernat per les grans estructures militars. Abans hi havia la polícia de barri que coneixia el territori i controlava la situació de la vila en un contacte directe amb la població durant la seva jornada per millorar el seu servei. Ara tenim l’Acorazada Brunete que només surt en cas de possible conflicte i ja està.. La resta la de temps va donant tombs en una furgoneta o dins la caserna preparats per sortir disparats allà on faci falta.

Al Vendrell mirem al cel perquè aquí a la terra seguim amb els problemes de sempre i l’IBI és un dels més cars de Catalunya i qui fa negoci ara mateix són les empreses d’alarmes i assegurances per si de cas. Un Vendrell que ni la meitat de població vota per unes eleccions municipals que pots esperar que faci en unes catalanes i europees.

Un Vendrell que tres mesos abans de festa major ja sabem qui ve. Això vol dir que té tanta importància per alguns com quan tindrem l’ampliació de l’hospital del Vendrell o altres històries que han passat sense pena ni glòria com la nova fase del contracte etern de neteja viària amb FCC.

Un Vendrell amb nivells molt alts d’atur i fracàs escolar i ens costa trobar solucions a aquestes temes preocupants i ho anem matant amb taules, estudis, informes, però ens falta agafar el toro per les banyes i que amb el temps vagi tornant a nivells adients per una població com el Vendrell. Hem trobat una gran eina en l’Idiada per formar joves abans d’entrar a l’empresa preparats pel que s’hi pot trobar i això hauria de servir per altres empreses que de moment no tenim però potser l’hostaleria hauria de ser el nostre fort.

Mirem el cel i tenim al nostre àngel net i pòlit com una patena en canvi l’edifici de la cooperativa agrícola la tenim que fa pena i altres restes del nostre passat com la Masia de Mas d’en Gual també està cada dia pitjor. No cal reconstruir-la però un petit cartell per recordar la seva importància en història del Vendrell i allí es va trobar la màscara mortuòria que és una de les joies amagades de la nostra història després que el museu arqueològic del Vendrell toques el dos en el silenci administratiu que cada dia és més gran i insuportable.

Miquel Casellas Porcar

Miquel Casellas Porcar

Anuncia't a infocamp.cat, dona suport al periodisme rigorós de proximitat.

Publicitat

No s'ha pogut desar la teva subscripció. Siusplau torna-ho a provar.
La teva subscripció ha estat correcta.

Butlletí de titulars diari

Subscriu-te per rebre cada matí els titulars d'InfoCamp al teu correu: