Aquesta web utilitza cookies pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. En navegar o utilitzar els nostres serveis, aceptes l'ús que en fem.

Publicitat

"La mamella per qui se la treballi"

Opinió Jordi Tudó Berenguer
Dimarts, 23 Mai 2023 08:51

Des de fa mesos hi ha neguit: el mercat de fitxatges bull, a veure qui fitxa millor, com el mercat d’estiu de fitxatges de jugadors de futbol.

Propostes municipals, les inversions arribaran a doll, infraestructures, no ens les acabarem, temes encallats des de fa anys, ara es desbloquejarà tot, això sí: només si ens votes. Tot plegat i molt més hem vist i sentit, i sentirem dir, als candidats i candidates a les properes eleccions municipals. La qüestió és tan vella com el pecat original. Possiblement amb els anys n’hem anat aprenent, de les promeses i compromisos oblidats. Després d’un temps, torna a girar la sínia. La cançó, sembla dedicada als més fidels de la parròquia, i diran: si no aneu a votar guanyarà la dreta o l’extrema dreta, o guanyaran els altres… No és culpa de ningú haver fet les coses com s’han fet durant els últims anys i les darreres dècades.

El que no s’ha fet o executat en els últims anys, la propera legislatura segur es farà tot… si ens votes! Seria qüestió d’agafar programes electorals de fa 4 anys, 8, 12...i seguiríem prometent i donant-hi tombs.

El que sí que funciona és el joc de l’oca, s’explicava això d’anar saltant i escalfant cadires.

I sobretot aquí, en aquesta entrada del bloc, qui no té padrins, no menja mona. S'hi fa un repàs des de l’administració franquista i fins avui de com s’ha anat burocratitzant tot. Quan es va crear l’administració de la Generalitat, els que ja ens movíem com a súbdits de l’administració, el gran canvi viscut va ser treure la foto del Franco i la creu, i hi van posar la foto del Borbó flamant, votat unànimement pel dictador, i, al costat, el president de la Generalitat. Els funcionaris van seguir sent els mateixos, o més ben dit: van entrar-ne de nous i encara dura, però el sistema franquista persisteix. Aquí la màxima és entrar de funcionari de per vida. L’emprenedoria és entrar de funcionari!. Es podia fer una administració moderna, europea, propera al ciutadà. S’explica en aquesta entrada.

Els qui no s’han dedicat a la política, tot i seguir-ne els esdeveniments, no senten aquesta ànsia de poder, i anys i panys, ara cap ací i ara cap allà. De regidor a càrrec de confiança, al Consell Comarcal, a uns quants anys a la Diputació, que no fan mal a ningú, comissions, empreses municipals, empreses paral·leles... Algú s’ha oblidat que s’havien de desmantellar i suprimir les Diputacions? Qui ho reclama, avui? Au va, on vas a parar! Amb el pressupost sucós que hi ha. Després et diran que, si hi ha abstenció, guanyaran els altres.

cartellera Reus

Espais de propaganda electoral a Reus

A les eleccions municipals seria un encert, com s’havia demanat fa anys, fer llistes obertes, així podríem escollir qui coneguéssim personalment i sabríem amb certesa que no seria un grimpaire i els seus votants no se sentirien ofesos amb les accions que s'han fet. Podem preguntar per algun projecte, orientació, suggeriments, consell, a un polític local? La resposta que se sol donar a l’hora de preguntar per un desgavell flagrant, per emmarcar: això ho hauries de preguntar al tècnic de torn. Com? Això ho veu un cec! Qui mana a can Ribot?

Calen tants càrrecs de confiança i tenir unes plantilles tan exageradament altes?

banderolà Farré

Banderola de la campanya electoral a Valls

I, finalment, per què no es limita el mandat d’un càrrec elegit a les eleccions, per exemple les municipals? El més transparent i democràtic seria un mandat limitat a vuit anys i, si molt estirem per ser una gran alcaldessa o diputat als diferents organismes establerts, fins a dotze anys i prou. La resta, a treballar del que se sàpiga o es pugui, com la majoria de mortals bonament fan. No, aquí, qui s’aferra al càrrec pot estar-s'hi setze, vint, i molts més anys, a part dels endollats de per vida. Això és prendre el pèl a la ciutadania.

L’important és crear una xarxa clientelar, i així anar col·locant els més addictes de cada partit. Si no hi ha espai, es crea un departament burocràtic nou fins que encaixi a la perfecció el perfil que toca cobrir. Els ajuntaments semblen oficines de col·locació dels més addictes a la seva doctrina.

Si els electors no voten, i cada volta s’enfonsa més aquest sistema clientelar dels partits, que segurament costarà, hauran de canviar alguna cosa. De joves, ho volíem canviar tot, érem revolucionaris i ja ens absteníem i molt. Era la manera d’anar contra el sistema.

banderola Ricomà

Banderola de la campanya electoral a Tarragona

El lema de campanya pot ser: la mamella per qui se la treballa, la memella pot perillar o deixeu-me la mamella de monja. L’abstenció és la millor solució.

Jordi Tudó Berenguer

Jordi Tudó Berenguer

Radiofonista

Anuncia't a infocamp.cat, dona suport al periodisme rigorós de proximitat.

Publicitat

No s'ha pogut desar la teva subscripció. Siusplau torna-ho a provar.
La teva subscripció ha estat correcta.

Butlletí de titulars diari

Subscriu-te per rebre cada matí els titulars d'InfoCamp al teu correu: