S’acosta de nou el setembre i moltes famílies de Catalunya es trobaran de nou desemparades pel Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, ja que els seus fills o bé no podran o bé els costarà, realitzar estudis post obligatoris per la manca de transport escolar i de línia regular. Els que puguin assumir-ho, hauran de fer esforços molt grans per poder coordinar la logística familiar de recollir els seus fills dels centres educatius on realitzen els seus estudis post obligatoris. Altres no tenen tanta sort i es veuran obligats o bé a treure's el carnet de ciclomotor o en el pitjor dels casos caminar fins a casa seva un trajecte de fins a 10 km en els pitjor dels casos.
Poder fer estudis post obligatoris forma part d’un dret fonamental on els alumnes que viuen en municipis de distribució geogràfica dispersa sembla que els hi és vetat. Per posar un exemple molt proper a la Vegueria del Penedès, cada any, els alumnes que resideixen a Mediona, han de fer mans i mànigues per trobar la manera de fer tornar a casa els seus fills després de finalitzar el seu horari lectiu post obligatori a l’Institut, ja sigui per fer cicles formatius com batxillerat. L’autobús s’atura a Sant Quintí de Mediona que té de mitjana 8,5 línies d’autobús regular mentre que Mediona només en té 1,5. Sembla que els autobusos podrien acabar les seves línies a Sant Joan de Mediona però no volen fer 5 km més del que fan ara en cada trajecte.
El Decret actual de la Generalitat de Catalunya que regula el servei escolar de transport, no s’ajusta ni de resquitllada a les necessitats reals i desatén als municipis amb una distribució geogràfica dispersa com Mediona que provoca importants distàncies als centres educatius com Vilafranca, Igualada o Sant Sadurní. Per posar un exemple de que realment si es vol posar solució és pot, és el cas de la Llacuna, aquest petit municipi de l’Anoia es troba a 9 km de Sant Joan de Mediona i els seus estudiants tenen a disposició un autobús que els porta als centres on poden realitzar tot tipus d’estudis sense patir pel transport.
Al marge de la dificultat que suposa, el Departament tampoc es llueix gaire alhora de realitzar un estudi acurat per tal de programar un canvi tan important com és el d’un institut. Els alumnes de Mediona anys enrere tenien assignat un IES que els oferia estudis post obligatoris i aprofitaven el transport escolar obligatori per anar-hi i evidentment pagar la seva part, ja que no el cobreix la Generalitat en els seus pressupostos. El Departament va decidir obligar als estudiants de Mediona a canviar de centre al nou Institut Escola de Sant Quintí de Mediona, lloc on malauradament no disposen d’estudis post obligatoris.
Aquesta decisió tan mal estudiada i meditada pel Departament ha provocat que a Mediona voler fer estudis post obligatoris és totalment discriminatori vers la resta d’estudiants de la comarca i la Vegueria i torna a posar sobre la taula que el departament legisla per realitats urbanes i no pel conjunt del país, per no parlar de la discriminació que rebem la periferia de la Barcelona Urbana que rebaixa preus del transport públic a l’àrea metropolitana per fomentar-ne l’ús i reduir emissions i obliga a les comarques circumdants a augmentar l’ús del transport privat provocant l’efecte contrari.
