Els aficionats, sobretot els més entesos, opinen, pronostiquen, debaten, es tornen bojos d’alegria o de tristor i fan bullir l’olla amb els millors condiments.

Tot això passa sobretot quan parlem d’equips de nivells superiors i de qualsevol esport, però al planeta hi ha un altre submón, els dels clubs que no són tant grans, en els que ningú cobra per jugar i que no esmercen esforços econòmics i familiars per donar una imatge del seu club i del seu municipi en consonància amb els elevats valors humans de les juntes i dels jugadors que en formen part. Són els clubs modestos, els que senten els colors, els que formen esportistes i també persones, perquè l’esport té aquesta doble vessant.

Avui vull escriure sobre una d’aquestes entitats: el Club Bàsquet Cambrils, perquè ha fet una temporada espectacular i amb uns mitjans realment precaris, només compensats per una gran dosi d’il·lusió, treball continuat, esforç i dedicació.

Actualment compta amb 17 equips federats, a part dels equips de primària que juguen als respectius col·legis. Els resultats obtinguts globalment han estat magnífics: el Sènior femení, que jugava a la categoria territorial ascendeix a Tercera Catalana i el Sènior masculí, a Segona Catalana. Tots dos equips han acabat la temporada en segona posició. A més dels ascensos s’han pujat nivells en totes les categories de promoció.

                                   El Sènior femení ha ascendit a Tercera Catalana: 

Certament és difícil trobar una millor projecció. El Club Bàsquet Cambrils mou actualment 218 jugadors i jugadores federades, a part dels 200 nens i nenes de les escoles i compta amb unes 50 persones entre entrenadors i entrenadores, coordinadors, membres de taula i delegats d’equips, que en molts casos també competeixen amb els seus respectius equips, a part dels membres de la junta. En total estem parlant de quasi bé 500 persones. Com podem apreciar, la feina de coordinació d’aquesta estructura és extraordinària: entrenaments, partits, desplaçaments, tant a les escoles com al pavelló, pistes exteriors i d’altres llogades a altres localitats, perquè a Cambrils ja no hi ha espai físic per acollir tants esportistes. I estem parlant només del bàsquet. Dono aquestes xifres per posar en relleu els mèrits d’aquesta organització modesta, però immensa quant a la tasca que està realitzant i sobretot a les persones que dia rere dia ho fan possible. Realment, tenen molt de mèrit i cal posar-ho en valor.

                                      El Sènior masculí ha ascendit a Segona Catalana: 

Aquests resultats encara són més meritoris si tenim en compte que els dos sèniors han d’entrenar a Mont-roig del Camp, alternativament, atesa la manca de pistes a Cambrils.

L’afició al llarg de tota la temporada també ha estat magnífica, tant als partits de casa com als desplaçaments importants com els dies de Tortosa o el Morell, en els que va omplir els pavellons en partits decisius.

Sens dubte aquesta X ha estat una de les millors temporades de la història del club i és per això que ho vull destacar en aquest article, posant en valor l’esforç, la dedicació i el projecte esportiu de la junta encapçalada pel Francesc Canaldas. Com a President honorífic del club em sento enormement satisfet i orgullós de les persones que en formen part. I també pels èxits obtinguts, per aquesta trajectòria exemplar d’un club que té com a prioritat crear i reforçar la base, sense renunciar a aconseguir fites importants amb els equips sèniors, que al cap i a la fi són referents pels equips que pugen i com veiem, amb molta força.

Vull felicitar també als jugadors i a les jugadores, als familiars i a l’afició en general, que al llarg de l’any donen el seu suport incondicional al club.

I també aprofito per reivindicar una especial atenció de l’Administració als problemes que té plantejats l’entitat, especialment els de manca d’espai per desenvolupar la seva activitat. No desaprofitem aquesta gran cohesió i aquesta gran riquesa associativa que tenim a Cambrils i donem-los-hi els instruments necessaris per poder créixer i realitzar-se.

Ens calen més infraestructures esportives. I a les portes d’elaborar nous programes municipals per a les eleccions de l’any que ve, és el moment de comprovar la sensibilitat dels nostres governants en aquest aspecte. Un municipi que disposi d’aquest potencial humà és un municipi ric i aquest és un actiu que no es pot malbaratar. Si s’entén així segurament serà una de les millors inversions que es puguin fer.