Tot i el retard (2 anys), i la incansable demanda de la societat civil penedesenca per tal de donar resposta a la llei i a la voluntat del Penedès, és un dia històric i tots ens n´hem d’alegrar.

No vull entrar en el debat sobre la capitalització d’aquesta fita per part dels partits polítics, no cal. Els penedesencs i penedesenques sabem que la Vegueria del Penedès és fruit de la societat civil, i la implementació de les seus de les Delegacions del Govern també. El retard en la implementació i en el reconeixement de la vegueria, demostren que la força i el mèrit és de la gent, del poble.

Per això, voldria fer un recordatori a tota la gent que va passar per la plataforma per la Vegueria Pròpia, i en especial al Fèlix Simon. També recorda a la gent de lluita i compromís penedesencs que malauradament no ens poden acompanya, i personalment vull tenir un record especial per la Marisa Ibáñez, mítica bibliotecària de Cunit i del Penedès i compromesa des del primer dia en aquesta causa.

Continuarem la lluita perquè encara no hem acabat. La llei de Vegueries, que ens hauria de donar les eines legals perquè la Vegueria del Penedès tingui un govern regional, escollit per tots el penedesencs i penedesenques, encara no està implementada.

Fins que els penedesencs no puguem escollir el nostre govern i els nostres representants i deslliurar-nos de la penalització de la divisió provincial i recobrar la nostra unitat regional, no tindrem assolit el nostre objectiu.

Seguim.