Aquesta web utilitza cookies pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. En navegar o utilitzar els nostres serveis, aceptes l'ús que en fem.

Publicitat

"Manifest de l'Assemblea de Professors/es de l'Institut Antoni de Martí i Franquès"

Opinió Assemblea del Professorat del Martí Franquès
Dimarts, 15 Març 2022 08:07

Davant l’atac a l’ensenyament públic i als seus professionals que suposen les mesures anunciades pel departament d’Educació, l’Assemblea de Professorat de l’IAMF manifestem:

La nostra professió no es veu afectada per 5 dies de vaga, sinó per 10 anys de retallades. El 2012, el departament d’Educació va imposar unes mesures temporals i excepcionals que s’han allargat fins al dia d’avui, que han retallat la qualitat de l’educació i els drets laborals i que afecten tant el professorat com a l’alumnat i a les famílies.

Per això des de l'Assemblea exigim:

1. Retirada del nou currículum

Decidit i anunciat sense la consulta ni el consens dels professionals, únics experts en ensenyament, el nou currículum fa desaparèixer unes matèries i redueix la càrrega lectiva de totes les altres. A més, deixa a criteri de cada centre el 17,50% d’aquest currículum, amb la consegüent desigualtat en l’ensenyament, que dependrà del centre i del barri on estigui ubicat. Com es podrà parlar d’un sistema d’ensenyament a Catalunya si n’hi haurà tants com instituts tenim al país?

Creiem que si fos necessària la confecció d'un nou currículum, s’hauria de realitzar amb la participació i l’aprovació dels professionals, seguint els criteris de qualitat, de rigor i d’exigència necessaris per a formar l'alumnat. Actualment, les directrius donades provenen de fundacions privades, com la Fundació Bofill o l’Escola Nova 21, que aspiren a gestionar part dels diners públics i compensar assignatures per activitats extraescolars o gestions de menjadors escolars.

Volem un currículum on els canvis, si n’hi ha d’haver, siguin presentats amb temps suficient per poder organitzar-los i aplicar-los d’una manera coherent, real i que beneficiïn l’aprenentatge de l’alumnat. Aquest nou currículum també suposa un canvi de paradigma, sobretot a l'educació secundària. Proposa una nova forma de treballar i d’avaluar que en cap cas s’ha demostrat que millorin l’aprenentatge dels nostres estudiants. Però no, ni s’han avaluat les deficiències de l’actual sistema, ni s’ha presentat una proposta seriosa per poder ser valorada pels professionals; corrents i de pressa i per imperatiu legal, ja que la implantació es preveu per al curs vinent.

2. El 6% del PIB per Educació com a mínim.

Destinar un 6% del PIB significa un augment de les inversions a les escoles públiques per a millorar la qualitat de l’ensenyament. Actualment, s’hi inverteix únicament el 3,6% del PIB, percentatge lluny encara del 4,2% del conjunt de l'Estat o del 4,6% de la UE, o el 6% que recomana la Unesco.

La Llei d’Educació Catalana va establir el 2009 que s’ha d'invertir el 6% del producte interior brut en educació. Des del curs 2012/13 les retallades a l’Educació Pública han estat constants i han suposat que les condicions en què estudia el nostre alumnat siguin cada cop més precàries (menys docents, menys hores d’atenció directa, supressió de recursos, ràtios més altes, Decret de plantilles...).

3. L’estabilització real del personal interí i pacte d’estabilitat.

Any rere any treballem en condicions de precarietat i de més inestabilitat laboral. Catalunya és la comunitat autònoma amb més precarietat a l’ensenyament públic: la taxa d’interinatge supera el 40%, mentre que la normativa europea exigeix que aquest percentatge no superi el 8%. A més, Europa ha sentenciat que no es poden superar els 3 anys de contractes temporals i, per tant, el Departament es troba en frau de llei.

4. La demanda d’assumpció de responsabilitat per part del Departament en la defensa del model d’immersió lingüística.

El Departament no pot deixar a l’autonomia de centre l’organització i tractament de les llengües i evitar d’aquesta manera responsabilitzar-se de la immersió lingüística i dels efectes de la sentència del 25% en castellà, i deixar desemparats els directius i el personal docent davant de la justícia.

5. La retirada de l’ordre de calendari escolar.

L’inici escolar amb alumnes una setmana abans al setembre, dificulta la gestió i l’organització del nou curs i , també, l’organització familiar. A més, implica l’entrada d’empreses privades en els menjadors, en les activitats extraescolars, etc. D’aquesta manera, altre cop, els diners públics aniran a parar a les mans d’empreses privades.

6. Una negociació real i la dimissió immediata del conseller.

Com ja és habitual per part del departament d’Educació, el professorat i les directives dels instituts han estat informats de les mesures que els afecten immediatament i profundament a través dels mitjans de comunicació.

El menyspreu del conseller, en les seves declaracions envers els professionals de l'Educació que som el pilar que ha mantingut la qualitat de l'escola pública durant aquests anys de retallades i pandèmia, és alarmant i molt revelador del tarannà de qui ens dirigeix.

Exigim al conseller que dimiteixi: el mal que està fent al sistema educatiu català el patirà tota una generació i el professorat que ha de gestionar els despropòsits del Departament.

7. Una plaça al centre per als nostres fills.

El conseller diu que pensa en la conciliació familiar, però no és el cas per al professorat. Amb les mesures ja aprovades, tenim companys/es que no podran dur els seus fills als centres on treballen. Potser qui imposa aquestes mesures ho fa sense conèixer la realitat, ja que porta els seus fills a escoles privades.

Des de l’Assemblea de professorat de l’Institut Antoni de Martí i Franquès exigim al conseller Josep González-Cambray, o el proper conseller, un diàleg real amb el professorat que, dia rere dia, som a l’aula i que intentem amb totes les nostres capacitats formar l’alumnat perquè puguin assolir els coneixements que els permetran ser ciutadans formats, crítics i preparats per al futur que els espera. És una lluita pel futur, per l’educació, una educació pública i accessible a tothom; per l’alumnat actual i pel que vindrà.

Volem fer constar, finalment, que el Professorat de l’IAMF, no conforme amb què el sou restat del nostre dret a vaga s’utilitzi per engrandir les arques d’entitats privades, demanem que es destini, com a donació de part del nostre centre, als refugiats i refugiades d’Ucraïna que s’han vist obligats a fugir del seu país per exiliar-se a terres catalanes.

Assemblea del Professorat del Martí Franquès

Assemblea del Professorat del Martí Franquès

Anuncia't a infocamp.cat, dona suport al periodisme rigorós de proximitat.

Publicitat

No s'ha pogut desar la teva subscripció. Siusplau torna-ho a provar.
La teva subscripció ha estat correcta.

Butlletí de titulars diari

Subscriu-te per rebre cada matí els titulars d'InfoCamp al teu correu: