Aquí el Vendrell, com passa en molts altres municipis, ens agrada donar premis i reconeixements a persones que ja estan traspassades i a vegades, quan som més agosarats optem per alguna que pel seu estat ja presenta moltes limitacions de divers tipus per poder gaudir plenament d’aquest reconeixement com correspon.

Jo sóc dels qui pensen que tot això s’ha de fer en vida de l’homenatjada i si és possible que l’afortunada pugui està en unes més que acceptables condicions físiques o psíquiques per poder estar assaborir el que amaga que aquest reconeixement popular.

Des del meu humil punt de vista, jo trobo que ara mateix hi ha dues candidates que crec que pel que han fet o s’han trobat a la vida mereixen són les més encertades per rebre aquest guardó. Ho exposaré per edat, començant per la més jove.

Primer de tot crec que Helena Arribas pel simple i alhora contundent fet de ser la primera alcaldessa (2003-2007) que ha tingut el municipi del Vendrell al llarg de la seva dilatada història es mereix aquest guardó popular. Pel que he vist aquesta setmana encara està en molt bones condicions i es podria retardar aquest premi unes edicions donant preferència a altres que per edat o salut estiguin en uns nivells menys lloables. Després aquesta dona també ha estat mestra de primària i senadora a Madrid, però aquestes tasques han estat compartides per altres veïnes i són punts que es poden posar en una altra categoria amb més perfils que la comparteixen. El fet més significant és que el màxim poder local arribi després de segles i segles de dominí masculí arribi a una dona doncs mereix el nostre reconeixement popular encara que no representi els nostres colors predilectes, però la història és aquesta agradi o no. El poble en el seu moment la va escollir per majoria simple juntament amb la llista electoral que encapçalava per governar la localitat durant una legislatura, tasca que com tots els polítics va fer amb més o menys encert, però això ja és un altre tema que ara no toca valorar.

La que jo crec que es mereix el premi enguany o en la propera edició perquè tampoc cal esperar tenir 85 anys i que alguna xacra humana hagi fet de les seves per poder obtenir aquest reconeixement vendrellenc és la Neus Oliveras perquè la feina que està portant a terme de ja fa molts anys se’l mereix amb escreix i de bon tros.

Jo encara que vaig estudiar en l’institut on ella impartia classes quan ella ho feia no vaig tenir la sort de formar part dels seus alumnes perquè durant quatre anys vaig tenir una altra professora de català. Alguns tenien la sort de tenir a la Neus i estàvem molt satisfets amb aquesta professora que amb un llenguatge clar i entenedor et permetia anar esbrinant els secrets de la llengua catalana i els misteris i enigmes dels seus grans lletraferits.

La Neus Oliveras és una la típica formigueta que s’ha dedicat a estudiar el que tenim a casa nostra. De mica anar tirant del fil i anar lligant caps aquí i allà per construir una mena de biblioteca d’història local dels segles XIX i XX amb els seus grans herois com en Guimerà que coneix profundament i d’altres no tant internacionals que bastien el panorama cultural de casa nostra donant al nostre entorn un caliu cultural de primer nivell. Una persona enamorada de la literatura, lligalls, cartes, revistes que fa anys que reposen en alguna biblioteca  i que des de fa uns temps alguns afortunats van veient com es van escanejant i penjant en alguna plataforma d’internet que et permet des de casa consultar el seu contingut i tenir a tocar un grapat de revistes centenàries de Barcelona o diaris del Baix Penedès que la nostra candidata coneix prou bé d’haver mirat de fa anys quines informacions interessants podrem extraure del seus continguts.

Ella ha participat estudis literaris, exposicions, catàlegs, rutes literàries i altres mil històries cultural de tot tipus pel Vendrell. La Neus ha obert els seus estudis a altres autors com Maria-Mercè Marçal, el Baix Penedesenc Alfons Maseras i Jordi Sarsanedas. També ha participat en el món del teatre amb la creació de projectes.

A part d’aquest petit reguitzell aquesta la Neus és una persona propera, molt accessible i que curiosament enguany celebra els 20 anys de coordinació el Club de Lectura a la Biblioteca Pública Terra Baixa.  Ella és una persona que viu amb la gent del seu poble i s’implica socialment quan toca i no viu pas en una torre de marbre de difícil accés per la resta de la humanitat.

En aquest senzill article he proposat dues candidates que per motius diferents se’l mereixen, però segurament n’hi ha moltes més que també reuneixen unes fermes condicions per obtenir aquest reconeixement femení típicament vendrellenc. Esperem que qui tingui veu i vot en aquesta decisió tingui bon ull i seny. Desitjo que aquest guardó sense compensació econòmica arribi a qui se’l mereixi que encara que siguin moltes enguany només en podrà ser una o un col·lectiu, però en aquest darrer cas sembla una mica diluït el premi.