El degoteig constant de decessos, el confinament de la primavera de 2020 i les restriccions en totes les seves formes que hem patit en els darrers dos anys ens han fet reconstruir-nos i reinventar-nos de mil maneres. També se’n deriven altres efectes que no són tan protagonistes a l’agenda pública però que constitueixen un veritable repte de país. Un d’ells és la salut mental, especialment entre els i les joves.

Les dades relatives al nostre país evidencien la necessitat d’abordar una problemàtica creixent en aquest sector. L’estudi 'On my mind: Promoting, protecting and caring for children’s mental health' elaborat per UNICEF ens mostra una situació insuportable que ha de començar a variar ja. Espanya és avui el país europeu amb més joves entre 10 i 19 anys diagnosticats amb problemes mentals (21%). A més, si analitzem els decessos durant l’any 2020
les dades són igualment esfereïdores: per cada jove que va morir en els darrers mesos per la COVID, fins a 4 ho van fer a conseqüència del suïcidi.

Aquesta situació interpel·la directament a les administracions públiques. I ho fa perquè des de les institucions hem de començar a aplicar mesures urgents per pal·liar aquesta situació i revertir-la.

I ho hem de fer no només com una necessitat sanitària, que també, sinó com una mesura d’inclusió i cohesió social. Perquè el fet d’acudir al servei psicològic no esdevé només una decisió personal, sinó que existeixen un conjunt d’obstacles que impedeixen accedir-hi a gran part dels i les joves.

Per una banda, l’estigma que existeix per una gran part de la societat atribuint al suport psicològic una connotació negativa i gairebé pejorativa. La societat actual s’ha construït sobre el dogma de la fortalesa mental i la comunitat on residim actualment ens diu que si no ets capaç de suportar el ritme frenètic i vertiginós del món d’avui ets una persona dèbil, incapaç d’assolir noves fites i tenir èxit.

I per altra banda, sobre aquesta construcció social que dota al servei psicològic d’una connotació negativa i injusta s’ha edificat també una qüestió de classe, com és l’accés a aquest servei. Qui pot accedir als serveis de psicologia? Qui pot aturar-se quan no pot més? Doncs aquella persona que té recursos. I aquest fet prostitueix la igualtat d’oportunitats i menyscaba la societat justa i equitativa que volem construir.

I davant d’aquesta problemàtica podem tancar els ulls i amagar-nos o podem abordar-la de cara, aplicant amb valentia polítiques públiques progressistes per començar a revertir-la.

En aquest sentit, des de l’Ajuntament del Vendrell hem anunciat que farem gratuïta l’atenció psicològica pels i les joves de 15 a 30 anys. I ho farem entenent que la millora de la salut mental entre els i les joves és ja un dels principals reptes que tenim com a societat.

Perquè la salut mental és una pandèmia, però ja no és silenciosa. I la única vacuna per fer-hi front és que les administracions hi destinem, de forma inajornable, les eines, els recursos i les polítiques que calguin.