Aquest esdeveniment va representar el primer míting democràtic a Catalunya des del final de la Guerra Civil Espanyola, convocat de forma clandestina, i que va comptar amb més de 10.000 assistents.

En ell van intervenir onze oradors (Alexandre Cirici, M. Aurèlia Capmany, Xavier López Blanco, Jordi Llimona, Josep Andreu Abelló, Anna Balletbó, Pep Jai, Dolors Torrent, Joan Colominas, Juanjo Ferrer i Joan Raventós), que representaven la major part de les forces catalanes d’esquerres, com Convergència Socialista de Catalunya, que acabaria esdevenint el PSC-congrés; Moviment Socialista de Catalunya i Re-agrupament Socialista Democràtic de Catalunya, que acabarien esdevenint el PSC-re-agrupament, i tanmateix el PSUC.

La intenció era consolidar una opció política de caràcter progressista sota un vessant majoritàriament de caire socialista, parlant de Catalunya i altres temes com les institucions catalanes, la dona, el treball, la cultura, etc.

Entre d’altres, podríem recordar el missatge que va adreçar des de l’exili el President Tarradellas en el que destaca l’expressió “...ciutadans de Catalunya...”, o la frase “...estem suant socialisme...” que va dir Joan Colomines.

Com a secretari de MES-Moviment d’Esquerres, no voldria acabar de passar aquest estiu sense recordar aquell fet històric tan important per als socialistes catalans, sobretot pels que lluitem per l’amnistia, l’autodeterminació del nostre país i per poder bastir una República Catalana Independent.

Ja hem superat el debat sobre l’evolució que va tenir el socialisme a Catalunya des d’aquell 1976 fins avui, passant per la sentència de l’Estatut a 2010, el referèndum de l’1 d’Octubre i la repressió aplicada per l’Estat Espanyol contra Catalunya; ara hem de començar a valorar la situació en què es troba actualment. Com ha d’afrontar el socialisme els nous reptes que es presenten? Quin paper ha de tenir el socialisme en el S.XXI?

Ara hem de superar la cultura tradicional dels partits i intentar crear una nova esquerra catalana, unida i més forta, pivotant sobre els valors socialistes i republicans que, des de la transversalitat, pugui compartir objectius generals de país amb altres ideologies sobiranistes, ha de ser un propòsit amb el que haurem de començar a treballar decididament per poder bastir la República Catalana; i el socialisme sobiranista d’estricta obediència catalana pot ser el pal de paller o un dels actors principals en assolir aquest repte.

Una vegada siguem independents, cadascú podrà decidir en quins espais més concrets es vol identificar, i MES Moviment d’Esquerres aposta decididament per esdevenir el referent del socialisme municipalista en aquesta nova República, perquè per nosaltres les persones i els seus drets son el MES important.

Jo, no tinc por de dir que soc socialista. I alguns de vosaltres?. Doncs, som-hi!!!. SiR