Principis de maig. El veïnat de la plaça de Teresa Miquel i Pàmies, al barri de la Muralla, fa pública la seva preocupació per la inseguretat que s’hi respira i confirma que la situació no ha millorat des de la instal·lació de càmeres el passat mes de desembre, dins la segona fase del Pla de Videovigilància de Reus, impulsat pel govern municipal.
Prèviament a aquests fets, el nostre grup municipal havia presentat dues mocions relacionades amb la convivència en aquests dos barris. Una, al Ple del passat mes de juny, en què proposàvem un pla comunitari a la Sardana per al foment de la convivència i la promoció social. Preteníem fer front a les queixes i la preocupació dels veïns per l’augment dels disturbis, les baralles i la inseguretat en aquesta zona. El govern de Junts, ERC i Ara Reus hi va votar en contra. Va considerar que no era necessari. En una altra moció al Ple del mes passat, proposàvem una campanya per fomentar el civisme a la Muralla per posar remei als aldarulls entre veïns i a les conductes irrespectuoses. De nou, el govern municipal hi va votar en contra. En, aquesta ocasió, argumentant que ja ho està fent.
Conclusió: en primer lloc, les càmeres de vigilància no serveixen com a elements dissuasius i, per tant, no són la solució. I, en segon lloc, o el govern no fa tot el que diu o, si ho fa, no serveix de res, ja que està quedant molt clar que la seva política per resoldre la convivència en aquests dos barris fracassa. Per sortir de dubtes, hem registrat una pregunta demanant quines actuacions ha realitzat l’Ajuntament per al foment de la convivència en aquests dos barris el darrer any i quines accions estan previstes de realitzar fins a finals d’any. Sincerament, ens temem que la llista no serà massa llarga i que, un cop més, quedarà demostrada la indiferència, el desinterès i l’abandonament d’aquest govern davant dels problemes reals dels barris.
Quan el nostre grup municipal va fer balanç d’un any de mandat, ja denunciàvem que l’equip de l’alcalde Pellicer viu aïllat al seu món, que no escolta la ciutadania i que cada cop és més abismal la distància entre la seva visió irreal de la de ciutat i la seva suposada ‘bona gestió’, del tot fictícia, i el que veuen i senten la majoria de reusencs i reusenques. Constatàvem un divorci del govern amb la ciutadania com mai s’havia vist a Reus. I ara, que som a punt d’arribar a l’equador del mandat, la situació, no només segueix igual sinó que ha empitjorat.
No n’hi ha prou amb instal·lar càmeres ni amb aixecar actes policials per combatre la inseguretat i l’incivisme. S’ha d’anar més enllà i fer un treball constant per frenar de soca-rel el deteriorament de la convivència als barris, abans no sigui més greu. Les associacions de veïns estan realitzant una gran tasca en aquest sentit, però no ho poden fer-ho tot soles. I els veïns i veïnes a títol individual, tampoc. Necessiten sentir-se acompanyats pel seu govern.
Cal una actuació integral i amb programes específics que, a més d’accions en matèria de seguretat, inclogui accions socials, econòmiques i campanyes orientades a promoure canvis d’actituds i fomentar el bon veïnatge. Els plans comunitaris del barri Gaudí o el de Sant Josep Obrer, Mas Pellicer i Mas Abelló, en són exemples reeixits.
Les polítiques de convivència i civisme del govern han fracassat però estem convençuts que promoure canvis d’actituds i frenar el deteriorament de la convivència als barris és possible. La ciutadania ho reclama i el govern té eines suficients a la mà per donar-los resposta. És qüestió de prioritats. Sr. alcalde, visitar el barris i publicar una foto als diaris no és la solució.
