La paradoxa de tot plegat és que un Govern i un Parlament aproven un decret per la implantació de les energies renovables al conjunt del territori català, i ja es pensen que la feina està feta. Però com sempre hi ha una pregunta pendent, una pregunta que és fruit i exemple d’un centralisme cada cop més egoista.

I el territori i la seva gent que tenen a dir? Sembla que des d’un despatx de Barcelona, la gent decideix el nostre futur. Això ja passava a l’època medieval, però han passat mil anys i tot continua igual? Sembla que si.

El territori diu prou. Hem vist com els 4 consells comarcals de la Vegueria del Penedès han dit que NO. Llàstima que no tinguem una Delegació del Govern desplegada i amb cara i ulls per poder manifestar encara amb més força aquesta veu contrària a la governança centralista de Barcelona.

La Vegueria del Penedès no diu NO a les energies renovables, el Penedès diu Si PERÒ. Estem a punt d’enllestir un pla territorial parcial que porta 10 anys esperant. Tenim un catàleg del paisatge que determina les zones sensibles de la nostra identitat paisatgística, i tenim zones industrial on es podrien desenvolupar aquestes energies. Doncs creuem aquestes cartografies i cerquem quin són els indrets on desenvolupar la indústria energètica sostenible.

No ens fem trampes al solitari. No cal ser revolucionari per dir NO al decret, però hem de ser responsables, sobretot amb les generacions futures, per tal de apostar per les renovables d’una manera sostenible.

El futur verd del Penedès passa per aquesta maduresa i aquesta responsabilitat.