Venim d’un model energètic que porta més d’un segle extraient, cremant i dispersant pel planeta allò que ha estat enterrat durant mil·lennis. No negaré que ha permès molts canvis a positiu, però també cal tenir ben present que hi han molts impactes negatius sobre els quals el que s’ha fet és mirar cap a una altra banda en comptes de replantejar el model d’arrel. No parlo només d’energia sinó també de la contaminació de plàstics i de químics.

És clar que vivim (els humans) de manera més còmoda, però potser ho estem fent a costa de carregar-nos la VIDA al planeta. Un planeta amb una diversitat inimaginable que ha tardat mil·lennis a desenvolupar-se i a la que nosaltres li devem l’existència. No sé com ens podem anomenar intel·ligents si estem destrossant en dos dies allò que som, d’on venim i sense el qual no anem enlloc.

Tornant al model energètic basat en combustibles fòssils, si ho combinem amb un model capitalista enfocat al benefici econòmic, tenim tot d’interessos, grans empreses i oligopolis que han fet i fan pressió per mantenir la seva posició de poder.

Ara que l’impacte negatiu d’aquest model no es pot amagar enlloc, ara a correcuita es vol fer el pas a un altre model, però basat sobre les mateixes arrels de benefici econòmic i oligopolis.

Ens vindran grans empreses i fons d’inversió amb la bandera i el discurs que volen produir energia «verda» i «sostenible». Que l’arbre no ens tapi el bosc. Greenwashing s’anomena. Com podem anomenar-la verda si es fa a costa de destrossar la natura i el territori? Com podem anomenar-la sostenible si no es fa amb la participació, complicitat i implicació de la gent i el territori?

No ens enganyem, aquestes grans empreses i fons d’inversió no s’hi posarien si no fos per mantenir la seva posició de poder o per tenir grans guanys econòmics. És molt senzill, volen aprofitar l’oportunitat. I és precisament aquesta l’oportunitat del moment, podem fer que el poder i els beneficis es distribueixin directament a les persones.

Podem fer que l’energia sigui verda de veritat, i que sigui sostenible de veritat. I si no ho fem així, en uns anys ens trobarem de nou en una nova crisi, tant de pobresa energètica com de contaminació i d’impacte irreversible sobre la natura, terrenys fèrtils i paisatge.

La tecnologia permet fer una transició energètica realment verda i també socialment i ambientalment sostenible. Permet una producció descentralitzada i és possible fer-ho en zones urbanes on l’impacte sobre natura i zones rurals és nul.

La tecnologia permet un model diferent de l’actual i del dels macroparcs «verds». Us ho poso ben fàcil. Jo no puc tenir una central nuclear a casa, ni extreure o refinar petroli, però sí que puc tenir el terrat ple de plaques, puc tenir un petit aerogenerador, puc millorar l’eficiència energètica d’on visc i puc utilitzar la biomassa del meu entorn. I aquest canvi, distribuït, és tan potent com una central, però més democràtic, participatiu i fins i tot eficient.

Una transició cap a un model on la producció segueix centralitzada i pertany als mateixos de sempre no és una transició, és una continuació del mateix model maquillat de verd, és una pèrdua d’una oportunitat que mai fins ara havíem tingut.

No podem deixar que els interessos econòmics d’uns pocs hipotequin el futur de tots. És ara el moment de dibuixar entre tots quin canvi volem. És el moment d’opinar i d’escoltar opinions, de parlar amb tots els agents locals i asseure’ns junts per co-crear i concretar un model consensuat on tots ens hi sentim partícips.

Transició energètica verda i sostenible, sí, però no la que ens està arribant imposada.... No és això companys, no és això... No es poden fer coses per la gent sense la gent, ni per la natura, sense la natura.

Ha arribat el moment de treballar-ho a nivell local i de manera descentralitzada perquè des del territori s’agafi tant la responsabilitat com la sobirania. De les decisions que prenem avui en sortiran les realitats que tindrem demà.

(Aquest text és amb el que a Valls es va presentar i defensar la moció de la CUP sobre transició energètica, la qual va ser aprovada amb el suport i aportacions de Junts per Valls i EsquerraCompromís per Valls. Aquesta moció suposa un primer pas del tot decisiu per començar a caminar i assumir des del territori les responsabilitats en el tema d'energia.)