Potser hi ha persones que no veuen la presencia activa d’aquestes tres pandèmies i el que és pitjor les conseqüències que cadascuna ofereix tràgicament en la vida de les persones. Ho respecto. Tanmateix, poden haver un altre tipus de persones que es mostrin indiferents a tan excés de dolor i injustícia. Ho respecto des de la indignació. Al mateix temps , poden existir persones que pensin que nomes de pandèmia avui hi ha una i és la del COVID-19. Ho respecto i demano que si existeix algú que pensi així que m’ho expliqui.

És trist veure infants que no tenen ni tan sols una galeta per esmorzar o també és trist veure com encara hi ha dones que cobren professionalment menys que els homes fent les mateixes feines. És preocupant veure el poc interès que mostrem la joventut d’avui en dia en agafar el hàbit de la lectura o també és preocupant les partides pressupostaries que es destinen a la cultura. És trist i a l’hora preocupant veure com hi ha persones que es mofen de les víctimes de la guerra civil o també és trist i a l’hora preocupant observar com persones, amb mentalitat racista, Donald Trump, sense més anar lluny, són votats amb excés.

Les tres pandèmies, anteriorment anomenades, tenen diferents etiologies com és obvi. No obstant, al meu entendre tenen un punt en comú anomenat individualisme. Si, egoisme humà però també institucional i econòmic. Avui la política i el mercat financer han oblidat les persones amb la cruesa, la injustícia i el dolor que comporta. Ja n’hi ha prou de reivindicar el poder econòmic sinó que hem de reivindicar el lideratge pacífic i ciutadà amb el qual s’ha aconseguit avançar les societats del present.

En els propers articles tractaré per separat les tres pandèmies analitzant cadascuna, oferint pistes de com eradicar-les i finalment mostrant la cara agredolça que produeixen arreu. Espero i desitjo que serveixi per alguna cosa i que no sigui paper mullat per moltes persones que viuen en la incertesa més pobre.