Així sembla, perquè la nit del dilluns 27 d'abril algú va entrar a l’emissora municipal Tarragona Ràdio, va accedir al servidor de l’empresa i es va endur diferents factures de la comptabilitat. No se sap si això té relació amb les informacions que deien que, segons l'actual direcció de l'emissora municipal Tarragona Ràdio, fins a mitjans de 2019 algú feia transferències bancàries de diners «de forma recurrent» de l'emissora a comptes particulars. Ho explica l'executiu local, segons notícia signada per Octavi Saumell al Diari de Tarragona, dient que «Són quantitats petites, que moltes d'elles no arriben ni als mil euros però que sumades només des de 2018 suposen entre uns 5.000 i 10.000 euros».
La comprovació rutinària de factures hauria mostrat aquesta continuada desaparició de diners i és per això que l'Ajuntament de Tarragona ha decidit portar la detecció d'irregularitats comptables a la ràdio municipal a la Fiscalia Provincial. A més, els Mossos d'Esquadra van ser requerits a les instal·lacions de l'emissora municipal de l'avinguda de Roma després de detectar l'esborrament d'arxius i la desaparició d'algunes factures de paper.
Si jo fos periodista en aquesta ciutat, feina que fa 17 anys que no exerceixo i de la qual en recordo sobretot l'autocensura i la censura, recordaria als lectors que fins fa quatre dies el cap del gabinet de l'exalcalde Ballesteros era el cap de la Ràdio Municipal, més que res perquè si aquestes pràctiques es remunten a fa anys alguna cosa n'hauria o en podria saber o dir. O recordaria que la CUP, en una reunió de l'Empresa Municipal de Mitjans de Comunicació va preguntar fa uns anys si era cert que es desviaven diners d'aquesta empresa municipal a comptes privats d'algun conegut exregidor tarragoní, ja que corria aquest rumor per la ciutat i nosaltres en volíem comprovar la veracitat o la falsedat. Interrogat en la reunió del consell d'administració de l'empresa municipal l'aleshores regidor Javier Vilamayor, ja que aleshores n'era el president', aquest va assegurar que no tenia cap notícia al respecte i, per tant, pensava que els rumors eren falsos. Com que no es tractava de res més que de rumors, aquí vam deixar el tema tot i que l'exregidor de qui es deia que rebia els diners va acudir l'endemà a l'Ajuntament a primera hora del matí per dir-nos que ell no havia cobrat res de la Ràdio. Evidentment, com que sempre hem cregut en l'honestedat de tothom fins que s'ha demostrat el contrari, i en aquest cas Vilamayor ja ens havia assegurat que ell no en sabia res i l'exregidor matiner ens assegurà que ell no havia cobrat res, el tema es va quedar aquí.
Ara, vist el que ha passat amb aquestes visites nocturnes a Tarragona Ràdio, penso que és una llàstima que tanqués tan aviat la redacció del meu llibre 'Tarragona desballestada' (Lleixiu de cendra o pixum), perquè sembla ser que l'ombra de la màfia de qui reclamàvem l'expulsió del consistori i de Tarragona, és nocturna, allargada i dura, dura.
