El trist succés ha obert alguns debats públics en paral·lel: la prevenció en matèria de seguretat tan dels treballadors com de la població que viu a l’entorn més proper, els sistemes de comunicació i informació a la ciutadania, la coordinació dels serveis d’emergència, la dotació de material adequat d’aquests serveis... Tot plegat és la conseqüència d’una evident necessitat de treballar, cada vegada més, ben coordinats i comunicats, i amb molta previsió, entre tots els agents públics i privats que tenen a veure amb aquestes qüestions.

La majoria de la ciutadania és conscient que un sector potent com el químic i petroquímic, que porta dècades implantat al Camp de Tarragona, ha de seguir convivint amb nosaltres perquè és necessari des dels punts de vista econòmic, estratègic i laboral. Però, atenció, això no vol dir pas que les empreses químiques puguin fer el que vulguin o que no se’ls exigeixi tan o més que a qualsevol altre sector productiu. M’atreviria a dir que l’exigència ha de ser notablement major, ja que la indústria química treballa amb un material altament sensible i perillós. Crec que precisament aquesta és la demanda principal d’entitats com Cel Net, que dimecres van reunir 3.000 persones als carrers de Tarragona per mostrar la seva preocupació.

No podem caure en la trampa de pensar que és factible desmantellar les plantes químiques i petroquímiques d’un dia per l’altre i cercar alternatives prou potents. Però si podem planificar i implementar mesures de seguretat altament rigoroses, podem millorar els protocols de segurerat per evitar episodis de confusió o desinformació a la població, podem establir nous protocols o mecanismes d’actuació més eficaços i eficients per si es torna a produir un incident, podem invertir més en la formació i la seguretat dels treballadors del sector i, en definitiva, podem actuar molt abans que passin les coses preveient tots els possibles escenaris. Hi ha moltíssim marge de millora.

Els fets d’aquesta setmana són tràgics per a les famílies que els han patit de més a prop i generen molta inquietud entre la ciutadania, però també són una alerta i una oportunitat per a les administracions públiques i les empreses del sector químic. A nivell ciutadà la informació és bàsica, no pot ser que es tardi en comunicar. Vivim en una societat que està connectada al mòbil i això cal aprofitar-ho per fer arribar de forma ràpida i eficient la informació. Pels que aquest dimarts van veure directament l’accident o els que ho van seguir per les xarxes, el temps transcorregut sense tenir certeses del que passava, va ser temps d’angoixa, patiment i por. Potser ha arribat l’hora de fer una anàlisi a fons, amb serenor però sense perdre temps, i una complerta revisió i actualització de mesures i protocols per estar millor preparats davant de qualsevol contingència futura. I tampoc hem de defugir el debat mediambiental sobre els nivells de contaminació atmosfèrica al Camp de Tarragona. Sabent quina és la realitat, es pot actuar amb més eficàcia pel bé col·lectiu.

Podria semblar-nos que a Valls tots aquests temes ens queden més lluny, que no ens afecten gaire, però no és cert. La ciutat té a tocar el complex petroquímic nord i està dins del radi de municipis que es podrien veure afectats en cas d’un incident. Per això també des de l’Ajuntament, des de Protecció Civil i des dels cossos de seguretat i emergències locals treballem en matèria de seguretat i comunicació a la ciutadania, en coordinació amb les autoritats competents del nostre territori. Per als vallencs i les vallenques aquest també és un tema fonamental. Alhora ens sentim solidaris i solidàries amb les víctimes, les seves famílies i els afectats per un succés que no hauria de tornar-se a repetir.