Aquesta web utilitza cookies pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. En navegar o utilitzar els nostres serveis, aceptes l'ús que en fem.

Publicitat

"Se’n van els millors"

Opinió Josep Baiges
Dissabte, 05 Octubre 2019 17:02

S’acostuma a dir, quan es produeix una defunció rellevant, que els que se’n van sempre són els millors. Pot semblar una fórmula retòrica, insubstancial. Per quedar bé. Però en el cas que ens ocupa, dissortadament, s’ajusta plenament a la realitat que vull descriure atenent el perfil i la personalitat del finat.

Ens ha deixat una de les bones persones del món de Reus. Vaja, de les millors. És el primer que he pensat aquest matí quan el Marià Arbonès, el director del Reus digital, m’ha fet saber la tristíssima notícia. De fet va ser ell, el Marià, qui em va suggerir, fa pocs mesos, que havia de tenir un Premi Amenós, que se’l mereixia. I això que ell, sempre tan discret i de voluntat anònima, fugia segurament de qualsevol distinció convençut, com estava, que el millor reconeixement era el sentiment íntim de contribuir a fer un món millor pels que l’envoltaven. Però aquell dia, a l’escenari del Bravium, m’ho va agrair. Aquell guardó l’havia fet feliç perquè -segurament- era tan senzill i sincer com ell mateix.

Parlo, naturalment, del Xavier Joanpere. D’ofici pintor decorador, d’aquells artesans del pinzell, la brotxa i el corró dels que ja no en queden, de gust exquisit i treball impecable. Però més enllà de l’ofici, el Xavier va ser, per vocació vital absoluta, un activista compromès, un lluitador incansable, un ciutadà honrat. Joanpere va ser un exemple de dedicació, convençut de la necessitat de treballar, de manera infatigable i desinteressada, per millorar aquest món tan ingrat que ens ha tocat viure, ple de desigualtats i d’injustícies.

El caprici del destí ha fet que ens hagi deixat la nit de l’1 d’octubre, una data que senyala tantes coses en l’imaginari d’aquest país que ell personificava: decisió, voluntat, fermesa i, sobre tot, dignitat.

Se’m fa difícil imaginar aquest món de Reus sense el Xavier, sense la seva conversa ocurrent, pausada, sempre agraïda i amb un punt d’humor roent que satisfeia al seu interlocutor. Quina llàstima tot plegat. Quina putada més gran que ens ha ofert el destí. Ara sí que serà molt difícil que aquest món de Reus que tan estimava sigui realment millor.

Josep Baiges

Josep Baiges

Periodista

Publicitat

icona missatge de correu electrònic

Butlletí de titulars

Subscriu-te per rebre cada matí els titulars d'InfoCamp al teu correu:

Privacitat:
  •  
Consentiment per al tractament de dades personals:

Iniciatives de comunicació del Camp de Tarragona S.L., és el Responsable del Tractament de les dades personals de l'Usuari i l'informa que aquestes dades seran tractades de conformitat amb el que disposa el Reglament (UE) 2016/679 de 27 d'abril de 2016 (GDPR), per la qual cosa li facilita la següent informació del tractament:

Finalitat del tractament: Subscripció al butlletí informatiu.

Criteris de conservació de les dades: Es conservaran mentre hi hagi un interès mutu per mantenir la subscripció al bloc.

Comunicació de les dades: No es comunicaran les dades a tercers, excepte per obligació legal.

Drets que assisteixen a l'usuari: dret a retirar el consentiment en qualsevol moment. Dret d'accés, rectificació, portabilitat i supressió de les seves dades i de la limitació o oposició al seu tractament. Dret a presentar una reclamació davant l'Autoritat de Control (www.aepd.es) si considera que el tractament no s'ajusta a la normativa vigent.

Dades de contacte per exercir els seus drets: Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la..