Aquesta és una bona noticia per la Catalunya Sud, però com sempre carregada d’externalitats negatives per les seves conseqüències. És bona perquè la gent de l’Ebre podrà connectar-se més i millor al Corredor Mediterrani, cap al Sud (València) i cap al Nord (Barcelona), però i al mig? Que passarà amb les connexions entre el Sud i el Camp de Tarragona i el Penedès?

En primer lloc, Tarragona i Sant Vicenç de Calders (Hub de trens regionals del Penedès), perdran moltes, per no dir totes, les connexions del Corredor Mediterrani, que passaran de la xarxa ibèrica a la xarxa internacional, i això no és gens bo. Ni per la gent del Camp de Tarragona que es veuran obligats a anar a estacions situades fora de nuclis habitats, i per la gent del Penedès que no podran fer connexions a Sant Vicenç de Calders, i veuran eliminades les seves possibilitats d’anar al sud de Catalunya.

Es diu que ADIF posarà en marxa una nova línia R17 de Port Aventura a Barcelona, però que no permetrà poder connectar amb cap línia per anar a l’Ebre. A la gent del Penedès els hi serà més fàcil anar passar per Barcelona per anar a l’Ebre, que no fer tres canvis a Tarragona (estació de la ciutat, bus cap a l’estació del Camp de Tarragona i d’allí agafar un tren cap a l’Ebre, actualment anant a Sant Vicenç ho tenien tot solucionat).

Hi ha marge de millora? Creiem que si, però cal voluntat política des de Madrid (Ministeri de Fomento) i recolzament des de Barcelona (Generalitat de Catalunya).
1. Tenim la possibilitat de fer servir un intercanviador que ja existeix (Roda de Berà), que permetria connectar la xarxa ibèrica, passat Sant Vicenç de Calders, amb la xarxa internacional, el Corredor del Mediterrani.
2. També es podria recuperar la Reus-Roda per connectar el Penedès amb l’estació del Camp de Tarragona d’Alta Velocitat.
3. També és podria recuperar un projecte que fa uns anys hi havia sobre la taula que era l’intercanviador de L’Arboç.
4. Sense oblidar la imperiosa necessitat de construir un baixador d’Alta Velocitat al Penedès a l’alçada de Vilafranca del Penedès, més necessari que mai veient les obres de Castellbisbal que poden durar més d’un any.

Sinó reaccionem com a territori, tant el Camp de Tarragona com el Penedès, la nostra gent acabarà empobrint el seu dret de mobilitat en transport públic ferroviari, i la qualitat del mateix. El Ministeri de Fomento no pot donar l’esquena a aquest territori i cal que la Generalitat de Catalunya ens doni el seu suport.

El Camp de Tarragona i el Penedès no som de segona.