Ja fa més de mitja vida, més de 30 anys, que un vell amic, en pau descansi, sempre deia “el foc no és la malaltia, sinó el símptoma que la posa en evidència”. En aquells temps vam escriure plegats molts i molts articles relativitzant el concepte de “bosc brut” enfront les tesis de silvicultura dominants de l’època -tradicionals al famós ICONA franquista-, segons les quals s’havia d’estassar tot l’estrat arbustiu dels nostres boscos per a superar els incendis forestals.

Nosaltres reivindicàvem el valor del sotabosc viu per a conservar el sòl i mantenir els fongs, retenir l’aigua de les fonts, proporcionar l’ambient nemoral d’ombra, frescor i humitat, el seu paper com a reservori de biodiversitat i, dels petits plançons d’alzines, roures, marfulls, llentiscles i murtres, cirerers i arboços, serveres i moixeres, blades i aurons, etc., com a reclutament, proppassats els anys, garants de futurs alzinars, rouredes i màquies.

Encara avui en dia però, cal tornar a clamar, una i altra vegada, que “els focs s’apaguen a l’hivern” i, fer saber: costa el mateix -molt semblant- de gestionar com cal una hectàrea de bosc que una hora de vol d’helicòpter bomber, amb la benentesa és clar, que en el primer cas són recursos ben invertits i en el segon diners que es dissipen. En aquest sentit, les aclarides selectives es presenten com l'eina adient per abastar alhora els objectius de:

1.-Prevenció d'incendis
2.-Maduració i millora ecosistèmica
3.-Font d'energia, llenya i biomassa, fusta.. 
4.-Font d'ocupació
5.-Font econòmica

Això, s'assoleix eliminant selectivament -i aprofitant- els pins joves, malforjats o atapeïts i altres espècies pròpies de les pinedes i brolles, tot respectant els peus més vells i les espècies pròpies de l'alzinar, la roureda, la màquia.. Es tracta doncs d'envellir la pineda per a potenciar l'alzinar (i rouredes o màquies), aquesta una comunitat vegetal més madura, més estable i menys piròfita..

Un procés que, de manera natural, lenta, però perseverant, ens duria altra vegada als boscos que antigament poblaven la zona mediterrània després de segles de sobreexplotació i ara abandonament, on les pinedes, pioneres en la recuperació del terreny forestal, transitòriament han ocupat gran part del territori. 

Malauradament al nostre país és massa habitual que en les actuacions forestals s'imposin els criteris productivistes i econòmics per sobre dels objectius de conservació, millora ecològica i prevenció d'incendis. Per exemple, talant en escreix els arbres més grans i vells, inversemblantment: acaparant lo bo i millor per a després sovint fer-ho miques en estelles.. 

En general, esdevenen intervencions on l'aclarida massa intensa i agressiva suposa un increment de la insolació i dels efectes nocius del vent, lligat a un empobriment ecològic (davallada de la humitat, ombra i frescor, i desaparició d'espècies de creixement lent de l'alzinar, de fongs..), afavorint altra vegada el creixement de la vegetació piròfita, és a dir, perdurant les pinedes sempre joves i, els incendis recurrents! 

Cal doncs d'una vegada per totes una nova política forestal, ambiciosa i decidida, que planifiqui, organitzi i que vetlli per intervenir sempre en els boscos arreu del país:

-Amb el màxim nivell de selectivitat possible quant les espècies potencials i climàciques, les classes d'edat, la diversitat i la irregularitat ecosistèmica.. 

-Sense superar el llindar màxim d'intensitat per a no alterar el microclima de la zona, pel cas, de forma que persisteixin les comunitats de fongs.. 

-Que els treballs forestals siguin el màxim de curosos de no ferir o malmetre la vegetació romanent, no compactar ni alterar el sòl, respectar els períodes vitals per a la fauna i determinades condicions particulars per a espècies sensibles concretes.. 

-Assolint un paisatge final amb la màxima heterogeneïtat de rodals, configurant un mosaic final d'ambients que entretingui el foc i enriqueixi l'ecosistema: des de clarianes dallades i llaurades, algunes sembrades amb adobs verds, a sectors intactes, santuaris i refugis estratègics, també àrees de baixa combustibilitat mantingudes amb l'ajut de pasturatge..

-Amb la periodicitat precisa, en els moments convenients, amb les fases necessàries.. 

Som en una situació crítica en l’autosuccessió natural de brolles i pinedes vers alzinars, rouredes i màquies. Calen anys per a superar aquestes fases de transició, que poden allargar-se més d’un segle. Però podem fer del problema, el foc, l’oportunitat: administrant eficaç i eficientment aquesta important font d’ocupació, font d’energia i font econòmica. Millorant ecològicament els boscos, accelerant la maduració ecosistèmica, i així recuperar, quan abans millor, els alzinars i rouredes ancestrals (...) que saltironava aquell esquirol romà tot creuant la península Ibèrica. Serà possible si sabem, volem, organitzar-ho bé..

Si aleshores, ja en democràcia, la classe política hagués fet cas del que deia l’estament científic, biòlegs, ecòlegs forestals i botànics, segurament ara ja no esdevindrien tants incendis forestals, amb tanta recurrència, amb tanta intensitat, ni tants de tantes dimensions. No cal dir que, tenint present els més que probables escenaris de futur de crisi climàtica planetària, encara es fa més urgent la determinació a actuar!

Finalment, per cert, també cal un aclariment essencial: que no s'ha pas de "plantar boscos" al nostre país, com massa sovint es diu, sinó de millorar-los, madurar-los, naturalitzar-los, amb espècies autòctones, sobretot les rarificades i les d’interès estratègic per a la fauna, eliminant és clar les al·lòctones invasores..