Vull començar per aquí i deixar-ho molt clar perquè si hi ha alguna cosa que m’ha entristit aquests darrers anys era constatar com hi ha persones amb responsabilitats institucionals que pensen que la política és insultar, difamar o mentir, directament. Tot els sembla vàlid per acabar amb un adversari polític, sense escrúpols. I això no és res de nou, és la vella política de sempre, la política trista, el camí segur a la decadència col·lectiva.
Ho rebutjo rotundament. Com a alcalde sempre he defensat el diàleg, el respecte, el progrés i la convivència a la nostra estimada Tarragona que és i continuarà sent una ciutat plural, no només de molts colors sinó també de moltes tonalitats i intensitats d’aquests colors. I ja avanço que així seguirà sent mentre jo sigui l’alcalde de la ciutat: davant d’un insult un somriure, davant la confrontació diàleg i voluntat d’entesa pensant en el millor per la ciutat, davant de “fronts de bloqueig” mà estesa i desig sincer de cooperació per sumar tots junts en positiu pensant en Tarragona. Amb ambició de ciutat. Amb generositat. Sense apriorismes.
Perquè no podem mai substituir la política per un trist espectacle de desqualificacions personals, ni considerar els insults i les manifestacions d’intolerància com un debat raonat que pugui beneficiar als tarragonins.
Com sabeu sempre m’he caracteritzat per ser una persona propera i optimista que creu en els enormes potencials que Tarragona té al seu abast. Allà on altres tan sols veien problemes (perquè n’hi ha que realment ho veuen tot en negatiu, sempre en negre) jo he vist oportunitats que ens facilitaven una solució. Sense fer volar coloms ni prometre l’impossible i manteniment sempre una pressió fiscal baixa, reduint el dèficit municipal.
He après molt en aquests anys i ara vull posar aquesta sinèrgia i aquesta experiència acumulada a favor d’un projecte de millora amb noves idees que situïn Tarragona al capdavant del país en paràmetres de qualitat de vida. Després de deixar enrere definitivament una crisi econòmica monstruosa, que hem sabut gestionar correctament invertint en polítiques socials, ara ens preparem per fer un nou salt endavant de gegant.
Com? Per exemple, revolucionant i modernitzant la mobilitat convertint-nos en la primera ciutat de tot l’Estat (i una de les primeres d’Europa) en tenir el transport públic municipal totalment gratuït per als tarragonins i tarragonines, el que molts veïns i veïnes ja coneixen com el “bus gratuït”. No és una proposta electoral, és una acció de govern pensada en clau de ciutat i no de partit. I per això lamento sincerament que la resta de candidatures que es presenten a les eleccions hagin rebutjat incorporar aquesta proposta positiva i perfectament realitzable als seus programes, tal com els vaig proposar. És un error avantposar els interessos partidistes als de la ciutat. Què plantegen en positiu més enllà de criticar i menystenir “tot allò que proposi el Ballesteros”? Així no es construeix res de bo...
Jo sempre he tingut clar, i ho seguiré fent, que quan he pres la responsabilitat de ser alcalde de la ciutat he assumit la responsabilitat de ser l’alcalde de tots i de totes, no només d’un partit o d’una facció. De tots i de totes, també fins i tot dels que m’insulten. No vull una Tarragona sectària, reitero ara el meu compromís de sempre amb la tolerància i la recerca permanent de noves oportunitats per Tarragona, la dignitat humana i la justícia.
Aquests dies de campanya molts periodistes em pregunten a les entrevistes quan acabarà el meu compromís amb Tarragona. Comparteixo amb vosaltres la meva resposta: el meu compromís amb Tarragona no haurà acabat fins que tots els nens i nenes d’aquesta inigualable ciutat, des dels carrers de Bonavista o Campclar fins a la Rambla de Sant Pere i Sant Pau o les belles places i racons de la part alta, se sentin estimats i atesos, sàpiguen que sempre estaran a resguard de qualsevol contingència, i tindran garantits per l’ajuntament els serveis necessaris per tenir una vida material digne tal i com es mereixen. Perquè jo no vull veure Tarragona convertida en una peça tristíssima d’una mena de “guerra de banderes” estèril en termes de progrés social, a mi el que realment em motiva és assegurar que tots els tarragonins i tarragonines, i subratllo: tots!, tinguin un nivell bàsic de seguretat i dignitat material garantits per l’ajuntament. I en aquest empeny permanent m’hi deixaré la pell, en podeu estar segurs...
