Va néixer lluny del Camp de Tarragona, al nord del país, i va ser una iniciativa que es va repetir en diferents territoris de Catalunya. És el que se'n diu la premsa comarcal que va emergir amb la democràcia post-franquista. Hi havia una premsa lligada al règim, es podia dir una premsa oficialista, i un nova fornada de periodisme amb molta il·lusió, dedicació, esforç, poc ofici encara, sota l'acompanyament d'unes editores dèbils, més aviat nascudes de la participació ciutadana, i amb poca musculatura empresarial, es van llançar al quiosc, al carrer per a convèncer nous i noves lectures de premsa.
Al Camp de Tarragona vam tenir l'efímera existència del setmanari Mestral, i més endavant diferents empreses van intentar reeixir, crear un mitjà independent al tot poderós Diari de Tarragona, que ha estat i és referent de molts habitants del Camp de Tarragona, Terres de l'Ebre i el Baix Penedès, però que per a mi no ha sigut mai el model de premsa comarcal, catalana, i independent que sempre he anhelat.
A part de l'intent de creació d'un mitjà escrit diari s'han intentat diverses experiències escrites en forma de setmanari.
Tornant a l'efemèride d'avui, el diari comarcal del nord va arribar al Camp de Tarragona per la Diada nacional de l'any 1996 de la mà de la col·laboració del setmanari vallenc El Patí, avui desaparegut.
Sense fer massa escarafalls, dia a dia, amb edicions locals, planes de solidaritat, el Punt Casteller, àlbums de fotos antigues, recopilatori de notícies, la sèries del homenots del sud, a més a més, de les entrevistes, de temes destacats de la setmana, peces periodístiques, bons articulistes, reportatges... vam gaudir de l'edició del diari El Punt Camp de Tarragona i de les Terres de l'Ebre uns quants anys fins que la gran crisis que va afectar el país, va suposar el tancament de totes les edicions del diari excepte de l'original. Va haver un intent de tornar-hi molt més reduïda però a principis de l'any passat va tancar definitivament.
Avui, en el dossier de commemoració el diari ja no ha fet cap més esment a recuperar el que va ser la idea original del diari Punt Diari, realitzar un diari nacional amb diverses edicions, comarcals o locals.
Aquest fet ens situa en una realitat ben diferent d'aleshores, el que eren diaris emergents s'han convertit en diaris "vells" que malden per estar al dia, però la crisis del sector va obligar a molts bons i bones professionals anar de pet a l'atur i haver d'inventar-se medis alternatius per a poder sobreviure. I així, han nascut molt bones iniciatives de premsa digital amb més o menys recorregut.
Vaig il·lusionar-me molt amb l'arribada del diari El Punt al Camp de Tarragona. Ja havia començat a llegir el Nou Diari anteriorment i fins i tot, me'n recordava de l'existència del diari Catalunya Sud. El Mestral no el vaig arribar a consumir i tampoc a casa el van adquirir.
Vaig seguir la sortida de les diferents edicions del Punt, vaig escriure forces cartes al lector escriu, animava a tothom a que comprés el diari, enviava suggeriments als periodistes, i fins i tot, vaig arribar a formar part del Consell Editorial de l'edició Baix Camp-Priorat perquè aleshores vivia al municipi de Botarell (Baix Camp). Finalment, amb l'arribada de la crisis vaig col·laborar econòmicament amb una ampliació de capital. Els que participàvem en el consell assessorant sovint topàvem amb una realitat difícil de la premsa en català al nostre territori, però també, un enfocament dirigit bàsicament per les orientacions de l'empresa ubicada al nord del país, a les comarques Gironines, molt diferent a la situació del sud.
Per tot plegat, sempre m'he sentit amb propietat d'opinar sobre la marxa del diari pel meu esforç voluntari, que tot sigui dit, ningú em va demanar, però que vaig fer per la convicció de desitjar una premsa escrita diferent a la que havia, i contribuir així a la pluralitat informativa, tal com és el nostre país.
Avui, he comprat el diari i m'he en recordat de la "pèrdua" de l'edició del diari al nostre Camp de Tarragona. Aquesta agra sensació ha durat poca estona perquè per sort i encert, avui en dia de l'era digital, hi ha al Camp de Tarragona una diversitat de mitjans que ens apropen la realitat dia a dia, i podem asseverar amb certesa que aquell buit està ben cobert.
Només en resta desitjar una llarga vida a la premsa comarcal del Camp de Tarragona, i d'altres indrets de Catalunya i d'arreu.
