Aquesta web utilitza cookies pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. En navegar o utilitzar els nostres serveis, aceptes l'ús que en fem.

Publicitat

"Una cortina de fum darrera el “Procés”"

Opinió Miquel Casellas Porcar
Dijous, 06 Desembre 2018 09:37

Estem en un moment de crispació social molt important en l’àmbit públic.

Durant els darrers anys hem anat vivint amb el narcòtic del Procés perquè s’ha demostrat que tot aquest moviment independentista que va sorgir del poble i que els nostres polítics es varen apropiar ha donat un resultat molt preocupant. Un govern repartit entre les presons i l’exili. Un moviment social que ha fet que les presons catalanes figurin dins els llocs d’interès de Catalunya.

Aquests centres penitenciaris que fins ara es miraven de reüll per molta gent són el punt de trobada de moltes persones que demanem la llibertat dels presos polítics. En aquest apartat estem esperant nous capítols que poden arribar després de les sentències dels presos polítics a veure com reacciona la gent i els seus representants davant d’uns dictàmens que poden generar un ampli rebuig social veient com va tot el procés.

Mentre vivíem amb intensitat aquests dies, mesos i anys immersos en tota la ingent informació, programes, debats, tertúlies i el que faci falta per tenir informat o entretingut al personal, els sectors públics seguien igual o pitjor en serveis i pressupost amb importants retallades de professionals perquè durant un temps tota la culpa la tenia més enllà de l’Ebre i nosaltres havíem estat simples víctimes. Tot aquesta campanya ens venia que la república catalana havia de ser la solució per tot i després d’aquí tots feliços i contents en aquest somni independentista que ens han imposat per aire, terra i mar.

El problema de tot plegat que ara quan la gent comença a baixar del núvol s’ha donat compte que estem pitjor que abans, per una banda hem anat patint les retallades en el sector públic i el Govern no ha estat a l’alçada d’aquest Procés fent una declaració d’independència forçada per la situació que va durar uns instants. Es varen trobar davant d’un precipici. No varen saber actuar perquè aquest gegant del Procés que havien fet per entretenir al personal amb unes estructures d’Estat que no existien s’ho van haver de menjar amb patates.

La situació que tenim a Catalunya és dolenta i molta culpa la tenen a Madrid, però aquí també hem fet una gestió molt patètica i també tenim alguna petita responsabilitat. Només cal posar el cas del Vendrell que hem estat capaços de duplicar el pressupost anual en deute que estarem pagant fins la meitat de la propera dècada. Hem deixat una vila sense inversions i si hi ha algun cèntim en aquest capítol l’haurem de tornar a una empresa concessionària que no pots treure l’aigua clara en cap moment.

Ara que volen vendre una imatge optimista encara tenim el mateix deute que pressupost municipal i amb aquest panorama encara ens volen vendre un Vendrell optimista.

¿Realment valia la pena comprar un edifici en ruïnes com el Brisamar per 1,2 milions d’euros que estarem anys a poder rendibilitzar mentre es va degradant més i més? Valia la pena comprar un solar per 3,3 milions d’euros a la Palfuriana? On estan la resta d’inversions que ens va portar a ser també líders en aquest rànquing? Ara tenim els Plans Feder per Coma-ruga, però ja ens anirem a la propera legislatura amb uns canvis importants en alguns elements urbans d’aquesta zona, però deixarem intactes els problemes endèmics de Coma-ruga com les seves inundacions pluvials.

Està molt bé tot aquest tema del Procés i espero sincerament que algun dia puguem decidir quin és el futur per al nostre país sense que es reparteixin bastonades arreu. A hores d’ara és ridícul i vergonyós tenir un president d’una vegueria sense pressupost, ni personal que va pels ajuntaments a fer-se la foto per saber que existeix, però res més. És mediàtic i poca cosa més obrir delegacions de la Generalitat arreu del món, però és més important atendre els serveis bàsics i més en un món on les xarxes socials i els mitjans de comunicació et porten on vulguis ben aviat. Tots plegats ens ho hem de fer mirar. El més trist que uns són víctimes d’aquest joc perillós per portar el país a una situació sense marxa enrere i amb un futur incert i les butxaques buides.

Miquel Casellas Porcar

Miquel Casellas Porcar

Anuncia't a infocamp.cat, dona suport al periodisme rigorós de proximitat.

Publicitat

No s'ha pogut desar la teva subscripció. Siusplau torna-ho a provar.
La teva subscripció ha estat correcta.

Butlletí de titulars diari

Subscriu-te per rebre cada matí els titulars d'InfoCamp al teu correu: