M'afanyo perquè he de recollir un certificat de feina a la Creu Roja de Tarragona. Segueix a les afores de la ciutat, i tot i que el paisatge urbà ha canviat trobo la manera d'accedir-hi. Un cop a les oficines, només hi veig dones als seus escriptoris, és ben bé que l'atenció sociosanitària pertany al món femení.
Vaig a dinar al cap i casal del Camp, Tarragona, tinc nostàlgia del passat i tendeixo a idealitzar-lo, no m'agrada el que veig... però és així! I un cop dinat em dirigeixo al barri de Sant Pere i Sant Pau. Hi ha una associació que fa de pont entre persones amb capacitats i la seva comunitat més propera. El lloc triat ha sigut idoni per a l'experiència, em diu el seu responsable, i l'associació ha pogut suportar el període més difícil amb la crisis de finançament del tercer sector social. D'altres, han sigut absorbides per la xarxa sociosanitària més potent de Tarragona. M'agrada veure com projectes socials formen part de la normalitat veïnal i trenquen amb la dinàmica d'aïllar persones en grans residències fora dels nuclis poblacionals, com passava d'antuvi.
Dissabte 10 de novembre. Per qüestions familiars m'atanso a Móra d'Ebre, capital de la Ribera de l'Ebre a la Terres de l'Ebre. Coincidència, la meua "iaia" compleix 102 anys i el president de la Generalitat inaugura una passera sota el pont vell que permet travessar el barranc de Faneca. Anem a dinar al poble de Benissanet. Tot és verd i fa bon temps, ningú diria que som al mes de novembre excepte que estem a les portes de l'estiueig de Sant Martí. La meva iaia viu amb una noia d'origen hondureny, el cap de setmana té festa i baixa a Tortosa a ca una tieta. M'expliquen que un germà seu ha acabat d'arribar del seu país i que s'ha posat a treballar al camp, al delta de l'Ebre. Així funciona el món.
Al vespre, m'aturo a un mas d'uns amics paral·lel a l'autovia C-14, de Reus a Montblanc, al terme municipal d'Alcover, l'Alt Camp, tot i que queda més aprop de la Selva del Camp, al Baix Camp. No s'hi veu... però les llums del cotxe il·luminen els arbustos típics del Baix Camp, els avellaners. Enraonem una estona un cop havent sopat i mentre provem el codonyat nou d'aquest any amb galetes de Montblanc i un vi ranci del Priorat, acaba sortint el procés català. Dubtes, matisos, interrogants... parlem dels uns i dels altres, de la injustícia tremenda que suposa conèixer el dia a dia del centre penitenciari Mas D'Enric del Catllar, el que ens queda més aprop, al Baix Gaià. Per variar discrepem però intentem no fer bona la dita de gent del Camp gent del Llamp!
Finalment, diumenge 11 de novembre. Avui, és Sant Martí patró d'Altafulla al Baix Gaià i de Vilallonga del Camp, al Tarragonès. Cal recordar que Sant Martí era el patró dels soldats i dels cavallers catalans, entre d’altres agrupacions gremials, abans de ser-ho sant Jordi. Fa un bon dia com el nostre patró diu, d'estiu. Em desplaço al Baix Gaià i visito els Muntanyans de Torredembarra i la desembocadura del mateix riu Gaià.
Quin goig que fan aquests espais d'interès natural avesats ara d'aigua i de fauna com mai, i que si són el que són és gràcies a dues associacions mediambientals i ecologistes del nostre territori Camp de Tarragona que en el seu moment i fins a dia d'avui, han guiat l'actuació de les diverses administracions públiques, i que s'han nodrit de moltes tasques voluntàries.
Acabo la jornada fent un vermut de la Secuita a la terrassa d'un bar-restaurant del Catllar. Acabo dinant al casal de la Nou de Gaià, tot menjant un bon àpat i bevent vi del mateix poble, i degustant de postres un iogurt de mató fet a la Pobla de Montornès, tot això al Baix Gaià.
No res, tot per dir-vos que no us podeu perdre el Camp de Tarragona.
